Internacionalisme front a feixisme. Tot i que en format reduït, les dues cares d’una mateixa moneda es volgueren fer sentir aquest dilluns a València. Unes dues-centes persones feren costat a l’acte en suport del referèndum de l’1 d’octubre que la xarxa País Valencià pel Dret a Decidir organitzà aquest dilluns. El primer d’una setmana clau per a Catalunya en què “les raons per l’autodeterminació del poble català” recorreran diverses localitats del País Valencià, acabant amb una concentració en favor de la consulta a la plaça de l’ajuntament de la capital el proper diumenge.

I, mentre  es celebrava el debat, a les portes del Teatre Micalet, un grup d’ultres convocats per España 2000 treia pit i intentava boicotejar un encontre on s’apel·là a la defensa de les llibertats civils i la discrepància pacífica.

Ultradretans es manifesten a València a les portes de l'acte solidari amb Catalunya

“Votarem i guanyarem”, assegurava Anna Arqué, portaveu de l'International Commission of European Citizens (ICEC), tot descrivint un “escenari des del punt de vista internacional amb dues fotografies”. Per un costat, “una imatge de la desesperació d’un Estat espanyol cosit amb fils franquistes que es veu desbordat per la força de la democràcia”. I, d’altra banda, “la foto de la determinació i de la felicitat dels catalans que estem volem exercir la democràcia i que de cap manera farem un pas enrere”.

Al seu parer, l’opinió pública internacional “està veient la irresponsabilitat” i el “posicionament antidemocràtic” del Govern espanyol, a qui acusà de no haver “sabut explicar que és Catalunya” i considerà culpable de que “algú se senti fracassat i frustrat quan guanyem la independència”. Amb els frustrats i fracassats s’hi referia Arqué al centenar llarg d’ultradretans que mig hora abans que començara la taula rodona ja havien desplegat les seues pancartes.

“Seria fantàstic que aquesta gent tan cridanera pogués fer campanya pel ‘no’, però ells tenen altre tarannà”, ironitzava la representant de l’ICEC.

“Corredors humanitaris”, si cal

“Molt emocionat, molt cansant i molt tranquil” es mostrà David Minoves, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), perquè allò que està passant a Catalunya “no és cap cosa estranya” ja que, segons va explicar, en els 43 anys d’història del CIEMEN, s’han conformat 33 nous estats. Tot i així, Minoves incidí en què el procés català sí aporta novetats perquè és “pacífic”, “democràtic” i “no negociat” perquè “no està esperant que l’altra banda proposi una oferta inexistent”.

El referèndum, va dir Minoves, necessita “només tres coses: urnes i paperetes, meses electorals i gent”. El president del CIEMEN està convençut que tots aquests elements hi seran presents diumenge vinent en un referèndum que, segons admeté, “no és el que hauríem volgut, però és l´únic possible” i que suposa un “torpede a la línia de flotació del règim del 78”.

“Només poden aturar el referèndum a través de la violència” i “no hi haurà cap estat que permeti que a Catalunya s’exerceixi la violència”, advertí Minoves, que assegurà que la gent farà l’1 d’octubre “corredors humanitaris” per custodiar les paperetes fins les urnes, si cal.

Opotunitat al País Valencià

Per a Consol Barberà, que intervingué en nom Xarxa País Valencià pel Dret a Decidir, el referèndum de Catalunya és una oportunitat. “La situació que es viu a Catalunya ens ha de sacsejar, i més encara a la gent del País Valencià”, reflexionà. “Tenim la possibilitat real d’avançar cap a la nostra confirmació com a subjecte polític.

Acte a València en defensa del dret a decidir

Tenim el dret a organitzar-nos i el dret a decidir. No necessitem ningú que ens tutele, ni el volem”, comminà els assistents, fent també una crida al fet que “les bases dels partits del canvi esperonen els partits per anar més enllà”.
En la mateixa clau parlà Beatriu Cardona, sindicalista de l’STEPV que presentà un acte on el cantautor i regidor de Compromís Pau Alabajos posà les cançons. La solidaritat “és una obligació perquè ser demòcrata significa prendre partit per la llibertat i l’autodeterminació dels pobles”, asseverà Cardona.

Mentre tot això ocorria a l’oasi del Micalet, al carrer els ultres anaven escalfant l’ambient. Fins que un grup d’antifeixistes els encarà per barrar-los el pas i, després d’uns moments de tensió, ambdós blocs van dissoldre’s.