Barcelona ha homenatjat aquest dissabte les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost del 2017 en el setè aniversari d'aquell tràgic dia d'estiu. L'acte de record s'ha fet al memorial del pla de l'Os de la Rambla, tram fins on va arribar la furgoneta que va atropellar mortalment diverses persones circulant a gran velocitat pel mig de la Rambla.

Supervivents i familiars s'han congregat en aquest punt per recordar els seus éssers estimats i dipositar flors. També ho han fet, en segon terme, representants de les institucions, com els consellers de Justícia i d'Interior, Ramon Espadaler i Nuria Parlon; el president del Parlament, Josep Rull; i l'alcalde Jaume Collboni, entre altres. Tots els assistents han guardat un minut de silenci.

Les flors dipositades a les tres jardineres de la Rambla han estat clavells blancs, símbol de la puresa, i la melodia que ha sonat durant l'acte oficial ha estat El cant dels ocells, interpretat en directe pel violoncel·lista Marçal Ayats. Entre les flors també era visible una figura infantil, que ha estat dipositada per la mare de Julian Cadman, el nen australià mort a l'atemptat.

En finalitzar les primeres ofrenes florals, des dels marges de la Rambla i en silenci una quinzena de persones han fet visibles alguns cartells de protesta amb missatges com "Exigim responsabilitats", "Estat assassí" o "Les clavegueres de l'Estat maten".

Les víctimes demanen més accions, "respecte" i "sensibilitat"

En acabar l'acte, Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor i assessor de l'extinta Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha agraït en una atenció a mitjans l'acte d'homenatge a les víctimes del 17-A, però ha lamentat que el tractament assistencial la resta de l'any és "gairebé nul".

Manrique ha denunciat les notificacions "surrealistes" que el Ministeri de l'Interior ha fet arribar a algunes de les víctimes negant-los el reconeixement i ha lamentat que hagi hagut de ser la justícia qui ho acrediti. En aquest sentit, s'ha referit a la sentència de l'Audiència Nacional del maig del 2021 i la del Suprem del novembre del 2023 que acrediten que aquestes persones són "realment víctimes". "Son anys de desídia", s'ha queixat tot assenyalant que creuen que mereixen "més respecte i sensibilitat".

D'altra banda, la família del nen mort a la Rambla en els atemptats vol interposar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per "esclarir els interrogants" que encara es desconeixen sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. El pare l'infant, Javier Martínez, ha avançat que la intenció és que els advocats experts en drets humans Alejandro Chehtman i Nico Krisch portin el cas, juntament amb Jaume Alonso Cuevillas i Agustí Carles.

Les víctimes tenen temps fins al 6 de setembre per interposar la demanda i fan una crida a rebre donacions per poder assumir els costos judicials. El recurs davant de la justícia europea arriba després que al maig el TC denegués el recurs de les víctimes perquè no hi apreciava "especial transcendència constitucional".

En una publicació a X, l'antic Twitter, Javier Martínez també indica que esperen la reactivació de la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats. "El govern de Pedro Sánchez hauria de comprometre's a desclassificar tota la documentació secreta per conèixer què va fallar i complir amb el dret de les víctimes a saber la veritat, com, per exemple, la relació de l'imam amb el CNI", escriu.