Hi ha petits gestos, fins i tot banals, que poden desencadenar una tempesta. Això és el que planteja Laura Anguera a l’inici de Ningú em va parlar de tu. Les cinc recomanacions que venen tot seguit tenen un fil que les uneix, la majoria dels seus personatges prenen decisions d’aquelles de punt de no retorn, decisions que comporten un redreçament vital.

La novel·la Tres veranos de Margarita Liberaki (Periférica) comença amb les protagonistes estirades al paller, envoltades de flors silvestres, l’estiu en el qual la narradora ja sap que les criatures no venen de París ni les transporten les cigonyes. És una novel·la que com el seu títol indica transcorre durant tres estius, l’escenari és una casa de camp als afores d’Atenes i on l’ombra de l’àvia polonesa que va fugir per fer la seva vida és una ombra molt present. I mentre els estius avancen, i les tres germanes van creixent i van desenvolupant maneres de ser molt diferents, agafa cos una pregunta inevitable que s’acaba encomanant a qui llegeix aquest llibre que és un clàssic de la literatura grega del segle XX: en quina mena de persona et vols convertir, com vols viure la vida?

Una pregunta que com una clatellada també té la necessitat de fer-se la Carolina la protagonista de Ningú em va parlar de tu de Laura Anguera (Edicions 62). Divorciada, amb problemes amb la filla i un pare moribund, la Carolina és l’exponent d’una altra saga de la burgesia catalana que s’acaba. El contrapunt a tot plegat el posa en Gabriel, un personatge que va tractar molt la seva mare i que amb les coses que explica és el revulsiu perquè la Carolina prengui determinades decisions. La trama dona peu a l’autora per portar-nos a la Barcelona dels seixanta i a un S’Agaró que ja no existeix.

El que tampoc existeix, almenys per a la majoria, són aquelles vacances interminables de famílies que s’establien durant setmanes a un hotel, com feien els protagonistes de La festa de Margaret Kennedy (Navona). Es tracta d’una perfecta novel·la de misteri on l’autora fa que els seus personatges pateixin una mena de col·lapse de la seva identitat i que surin tota mena de mesquineses. L’esllavissament que esfondra el Pendizak Manor Hotel, i la mort de molts dels seus hostes és el detonant d’un llibre que es llegeix d’una asseguda.

Qui també deixa de ser la dona que havia estat és la protagonista de Lluites i metamorfosis d’una dona de Louis Édouard (Més Llibres). La Monique és una dona molt humil, sotmesa a la violència masculina fins que un dia es revolta. Aquest llibret breu és l’homenatge de l’autor d’Història de la violència a la seva mare, un exercici sentit i honest que no evita les circumstàncies més incòmodes.

Una altra mare davant una decisió difícil és la protagonista de Los seres queridos de Dávila Berta (Destino) una dona que es planteja si tornar a tenir un altre fill o no. Pensar en aquest tema remou sentiments sovint dolorosos i li provoca recordar com va viure els primers anys de criança del seu primer fill, les relacions amb la família, els amics… La protagonista abraça l’arrepentiment i fuig dels sentiments de felicitat obligada que en teoria acompanyen a la maternitat. La veu de la novel·lista i poeta gallega Dávila Berta és d’una profunditat captivadora que fuig del sentimentalisme.