BOGOTÀ.- Amb el desenvolupament de la llei d'amnistia i indult, que va a donar tranquil·litat jurídica a la major part dels més de 15.000 integrants de les FARC (entre guerrillers i milicians), amb un procés molt favorable que s'estén a les forces de l'Estat implicades en el conflicte, s'inicia a Colòmbia un any carregat d'esperances, que ha d'incloure el final de l'altre grup guerriller, l'ELN.

Per primera vegada en 52 anys, els colombians podran transitar tranquil·lament per un país que fins ara ha estat marcat per les anomenades "zones vermelles" en què la guerrilla exercia el control territorial i imposava la seva llei i les seves condicions. Tampoc podran ja actuar al seu aire les forces estatals abusivament descontrolades, sustentadores moltes vegades del paramilitarisme criminal, amb la coartada de la lluita contra la subversió.

Colòmbia començarà a viure el 2017 sense la "doctrina de l'enemic intern" que ha estat de l'objectiu suprem de l'exèrcit i la policia durant les últimes dècades, en connexió amb l'anomenada "Doctrina de Seguretat Nacional" anticomunista, imposada des dels Estats Units en la guerra freda. El seu cim es va marcar al final dels anys 70 durant la presidència de Juliol César Turbay amb la promulgació de l'anomenat "Estatut de Seguretat Nacional" que va institucionalitzar la tortura i la desaparició forçada. Com va informar Público hi ha uns 69.000 desapareguts a Colòmbia, segons estimacions de la fiscalia. El 2017 es posarà seriosament en marxa "un pla de recerca".

Resta pendent la desmobilització de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), amb unes converses que s'iniciaran a l'Equador en les pròximes setmanes

Per a Fernán González, un dels més importants historiadors colombians, l'arribada de la pau ha de suposar també i fonamentalment "l'inici de la transformació de la cultura política del país, sobretot en el que té a veure amb la intolerància i amb la incomprensió de l'altre. A Colòmbia no s'ha desenvolupat una política moderna de diàleg amb l'adversari. Fins que la gent no entengui que la vida política és una construcció col·lectiva d'acords entre adversaris i no d'enemics, el repte per a la implementació dels Acords de Pau serà molt gran", declarava fa poc a la revista Semana.

Queda encara pendent la desmobilització de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), amb unes converses que s'iniciaran a l'Equador en les pròximes setmanes, i que té com a major escull la continuada pràctica del segrest per part d'aquest grup. El govern del president Santos n'exigeix el final abans d'asseure's a negociar.

Per la seva banda, l'oficina de Drets Humans de l'ONU acaba d'aixecar la seva veu d'alarma davant un cert renaixement de la guerra bruta, segons el seu delegat a Colòmbia, Todd Howland. Segons l'analista Antonio Caballero, els seus protagonistes "són els mateixos que des de fa 30 anys han finançat els vells terratinents. O els nous, que en aquests 30 anys s'han enriquit amb les terres despullades a molts centenars de milers de famílies camperoles i que es neguen a què tornin els sis milions de desplaçats". 2017 ha de ser l'any del final d'una xacra que s'ha situat a Colòmbia al capdavant del món en desplaçament forçat.

Precisament una de les bandes criminals o "BACRIM" com ara s'anomena als paras [paramilitars], es diu "Ejército antirrestitución de Tierras". Altres són "Los Rastrojos", "Águilas Negras", "Urabeños" o "Libertadores del Vichada". I l'alarma ja s'ha produït: estan ocupant els territoris deixats per la guerrilla i on l'Estat no ha fet encara acte de presència. El seu objectiu: apoderar-se del negoci del narcotràfic i la mineria il·legal imposant el terrorisme i la seva llei. Ja tenen presència en 27 dels 32 departaments de Colòmbia, segons el Ministeri de Defensa.

Un cop produït el desarmament de les FARC, que culminarà en sis mesos com a màxim, i convertida la guerrilla més poderosa i antiga del continent en un partit polític més, ha de començar una altra lluita de fons, que malauradament no s'acabarà el 2017, la qual ha servir per acabar amb la corrupció, la primera xacra de Colòmbia, la pobresa i la desigualtat, que no han deixat de subministrar munició per a una rebel·lió armada de més de mig segle.