Aragonès reivindica la vigència dels ideals de Puig Antich i alerta que "l'amenaça del feixisme és real" en l'actualitat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat recordar Salvador Puig Antich "en clau de present" davant "la banalització del feixisme" i "l'avenç de l'extrema dreta, el populisme i la xenofòbia". Així ho ha reivindicat aquest dijous durant un acte en què s'ha commemorat el 50è aniversari de l'execució d'Antich, i des d'on ha insistit que "l'amenaça de feixisme és real". En una línia similar s'ha expressat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha assegurat que la seva mort "ajuda a entendre el bé preuadíssim" de viure en una democràcia, que "sovint és incompleta", però que continua sent "democràcia". A l'acte també hi han assistit dues de les germanes de l'activista, Montse i Imma Puig Antich.

Durant l'acte, que ha tingut lloc al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, Aragonès ha reivindicat Puig Antich com "un dels grans símbols" de la lluita antifranquista i "de tota la generació que va lluitar per la llibertat i la democràcia". I la seva execució, segons ha dit "és imprescindible" per entendre el tardofranquisme. "No és una efemèride més, explica d'on venim i ens projecta cap al futur", ha agregat el president.

"Ens hem de protegir davant els riscos d'un franquisme sociològic cada vegada més desacomplexat"

Per això, el cap de l'executiu ha posat el focus en recordar l'activista "en clau de present", especialment davant "la reacció dels que banalitzen el franquisme i el feixisme" i els que "no els fa cap mena de vergonya fer broma autoafirmant-se com a 'fatxes'. "També pels que confonen deliberadament el dret a la protesta amb terrorisme", ha insistit Aragonès. "Ens hem de protegir davant els riscos d'un franquisme sociològic cada vegada més desacomplexat", ha alertat.

Al seu torn, Ubasart assegurat que la commemoració del 50è aniversari de la mort d'Antich no és només "important", sinó "merescuda i pedagògica", ja que posa de manifest que la dictadura franquista "morí matant". A més, segons la consellera, la seva execució "ajuda a entendre el bé preuadíssim de viure en democràcia". "No ens la va regalar ningú, la vam guanyar gràcies al moviment obrer, els catalanismes, el moviment universitari, als veïns i a les persones com el Salvador, que va donar la seva vida per tombar el règim franquista", ha recordat Ubasart.

"Si avui som aquí és per recordar-lo i perquè casos com aquests no passin més"

La commemoració també ha comptat amb la presència de Xavier Casals, doctor en Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, que ha rememorat que Puig Antich va ser l'última víctima assassinada pel règim franquista a través de la tècnica del garrot vil. L'activista català va morir el 2 de març de 1974 a la presó de la Model de Barcelona, després d'un gran moviment popular i molts intents d'impedir la seva execució, que "no van aturar" la posició "defensiva i bel·ligerant" del règim. "Si avui som aquí és per recordar-lo i perquè casos com aquests no passin més", ha agregat l'historiador.

El cercle més proper d'Antich demana "no santificar-lo"

A l'acte també hi ha intervingut Felip Solé, company de militància de Puig Antich, que ha reivindicat que el seu entorn mai l'ha volgut "santificar". "No volem un sant laic, volem el Salvador Puig Antich", ha sentenciat Solé, que ha demanat que la seva figura trascendeixi "com la d'una persona que volia canviar el món".

Una de les seves germanes, Imma Puig Antich, també ha compartit aquest argument, i s'ha congratulat pel fet que l'activista "no passi a la història com un assassí", que és "el que volia el règim franquista". "Ho hem aconseguit", ha celebrat la seva germana, que ha explicat que durant els primers anys de la seva mort fins i tot els era "difícil" poder publicar esqueles als diaris.

Durant les intervencions s'ha pogut gaudir de les actuacions musical de Rusó Sala, que ha interpretat cançons com 'A Margalida' de Joan Isaac. Entre els assistents s'ha comptat amb la presència de diferents membres del Govern, com la consellera de Territori, Ester Capella, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano , i també del Parlament, com la seva presidenta, Anna Erra, i diferents membres de la Mesa, com Carles Riera, Aurora Madaula o Assumpta Escarp.