La violència contra les dones té un cost humà impossible de mesurar. La pèrdua de l'autoestima, de la salut, de la feina, dels fills i, fins i tot, de la vida suposen costos difícilment quantificables. No obstant això hi ha altres despeses que els experts sí que són capaços d'analitzar: el cost de les hores de treball perdudes, dels processos judicials, el temps invertit en atendre i tractar les víctimes en els sistemes de salut, en les consultes de psicòlegs, en les anàlisis forenses ... Tot això té un preu, que paga el conjunt de la societat.

Segons un informe que acaba de presentar l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere (EIGE), la violència masclista, que és la que s'exerceix contra les dones pel fet de ser-ho, li costa anualment a l'Estat una mica més de 30.000 milions d' euros. D'aquesta xifra, més de la meitat (15.975 milions d'euros) correspon als costos derivats de la violència de gènere (és a dir, la que exerceixen les parelles o exparelles d'una dona sobre elles o sobre els seus fills i filles).

En el conjunt de la Unió Europea la despesa vinculada a la violència masclista es dispararia fins als 289.000 milions d'euros, dels quals la violència en l'àmbit de les relacions afectives suposa una mica més de la meitat (152.000 milions). L'informe de l'agència europea EIGE, titulat El cost de la violència de gènere a la Unió Europea, analitza les dades dels 27 estats de la Unió.

Segons l'estudi, un increment en la petita quantitat que actualment s'inverteix en la prevenció i mitigació dels danys causats per aquestes violències podria portar una sensible disminució de la despesa econòmica i sobretot de l'impacte humà d'aquesta violència. "La vida, el dolor i el sofriment humans no tenen preu. No obstant això, conèixer el cost de la violència pot ajudar els països de la UE a canalitzar els diners cap a on realment es necessita i on és més rendible", afirma Carlien Scheele, directora de EIGE. I adverteix que les dades demostren que els països de la UE "haurien d'invertir més en activitats que previnguin la violència contra les dones i protegeixin les víctimes; això és tant un imperatiu moral com una economia intel·ligent". És a dir, que caldria destinar més recursos a campanyes de prevenció i serveis especialitzats.

A causa de l'absència de dades completes i comparables en els diferents països de la UE, l'EIGE ha desenvolupat en els últims anys una metodologia específica per elaborar aquest estudi, la primera edició es va publicar el 2014. L'Institut ha analitzat les dades del cost de la violència de gènere al Regne Unit i ha extrapolat els resultats als diferents estats membre, ajustant els costos totals de la violència de gènere a la població de cada un d'ells. L'EIGE recorda en l'informe que per garantir un càlcul precís del cost de la violència de gènere, els països de la UE necessiten recopilar dades detallades sobre diferents formes de violència de gènere, que és "una obligació en virtut del Conveni d'Istanbul que tots els països de la UE han signat i 21 han ratificat".

Cost d'ocupació, sanitat o justícia

Per dur a terme els càlculs sobre els costos de la violència, l'estudi té en compte les despeses i pèrdues econòmiques que suposa la pèrdua de productivitat laboral de les víctimes, així com les faltes laborals degudes a la violència. La violència, a més, suposa una gran despesa per als sistemes sanitaris, el sistema de justícia penal i civil, en els sistemes de protecció i allotjament de dones i nens, així com en la inversió en serveis especialitzats especialistes per a la prevenció i la mitigació de les violències masclistes.

La investigació de l'EIGE desglossa, a més, els diferents costos de la violència de gènere, i ressalta que el principal prové de l'impacte físic i emocional que la violència masclista té en les víctimes (56%), seguit dels serveis de justícia penal (21%) i la pèrdua de producció econòmica (14%).

Per a Miguel Lorente, metge forense i exdelegat del Govern espanyol per a la violència de gènere, l'informe és molt útil. "L'important és que s'entengui que la violència masclista i la violència de gènere no només costen vides, felicitat i genera sofriment, sinó que, a més, té alts costos econòmics per als països. I és important entendre això en un context com l'actual , en què els discursos de la dreta i la ultradreta parla de xiringuitos i que no hi ha diners, perquè es malgasta en les dones i en els immigrants. És important que la gent entengui que aquesta violència no surt gratis i que ens empobreix moral i econòmicament. Que la gent sigui conscient que ens gastem en mantenir maltractadors milions d'euros cada dia, uns diners suficients o superiors als necessaris per eradicar la violència masclista".