El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha anunciat l'inici d'una nova ronda de consultes, a partir de dimecres, per trobar un nou candidat a la Presidència de la Generalitat. En una compareixença davant els mitjans ha explicat que Jordi Sànchez li ha fet arribar un escrit de renúncia a la seva candidatura.

"És una decisió que no s'havia d'haver produït mai, però que l'honora", perquè posa les necessitats del país per damunt dels seus interessos.

Torrent ha argumentat que comparteix amb Sànchez la idea de que cal acabar  d'alguna manera amb "la usurpació de les institucions", que ha arribat l'hora de recuperar-les i de "foragitar el 155", però també ha afirmat que les "il·legítimes intromissions" de l'Estat "no han de quedar impunes".

El Parlament es troba en un moment "d'excepcionalitat democràtica, amb diputats a la presó i a l’exili", ha dit el president de la Cambra legislativa. "Una conseqüència més de la incapacitat de l’Estat per afrontar políticament els reptes de naturalesa política, que l’ha portat a laminar la separació de poders, a posar en risc l’estat de dret i a provocar una greu involució democràtica que no podem permetre. En aquest context, la defensa de la sobirania del Parlament i de la seva dignitat, és imprescindible. Cal que tots els passos que fem siguin ferms i efectius", ha demanat.

"És el moment d'avançar", ha dit el president de la cambra legislativa catalana. "Ens cal un Govern i un Parlament que treballin a ple rendiment", per atendre a les necessitats concretes de la ciutadania, però també "als grans reptes del país", ha precisat.

Renúncia obligada pel Suprem i pel Constitucional

La renúncia de Jordi Sànchez, no només a la investidura com a President de la Generalitat, sinó també al seu escó de diputat havia estat confirmada aquest matí pel seu advocat, Jordi Pina, en declaracions a la ràdio pública de Catalunya. 

"Renunciarà", pero "no sabem quan" ha afirmat Pina. "Es una decisió que ha pres en Jordi Sànchez consensuadament amb mí". "Es va presentar amb tota la bona fe a les eleccions convocades pel president del govern espanyol", "amb un programa democràtic". "Va acceptar ser candidat a la presidència de la Generalitat, perquè pensava que podia aportar... però ni el Tribunal Constitucional ni el Suprem li han deixat exercir les seves funcions", ha explicat l'advocat.

Sànchez, ha insistit, intentava treballar pel país, però els magistrats no el deixen.

Jordi Pina preveu que d'aqui uns mesos hi haurà un acte de processament i aleshores quedaria suspès en les seves funcions. Ell creu, segons ha explicat, que els magistrats tenen una idea segons la qual Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els responsables de que a Catalunya hi hagi independentistes, i no descarta que puguin arribar a judici sense haver sortit de presó.

La seva impressió és que els seus "estats d'ànim pugen i baixen", després de cinc mesos de privació de llibertat.

Amb la renúncia explícita de Jordi Sànchez cobra força la hipòtesi de la candidatura de Jordi Turull, que ja havia estat posada sobre la taula per JxCat com a alternativa.

Acte de processament contra els consellers 

El Suprem comunicarà als implicats en el "procès" les ordres de processament divendres que ve dia 23 i, a més, celebrarà una vistilla per a possibles mesures cautelars contra Turull, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i els consellers Raúl Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

El jutge que instrueix el cas pel "procès" en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, comunicarà les ordres de processament a tots els imputats en aquest cas. A més, sotmetrà a les persones citades a una vistilla per decidir si els imposa presó preventiva o les manté en llibertat sota fiança.

"Espasa de Dàmocles" sobre Turull, segons Moncloa

Davant d'aquesta possibilitat, Moncloa ja havia advertit que Jordi Turull, que va exercir com a portaveu del govern català amb Carles Puigdemont, té a sobre la "espasa de Dàmocles", perquè té una causa judicial pendent, també al Tribunal Suprem, relacionada amb el procés sobiranista. Fonts del govern espanyol consultades per Europa Press  havien admès que, malgrat estar en llibertat sota fiança, manté els seus drets polítics i pot anar a la investidura, però afirmen que estaran "vigilants".

A diferència de Jordi Sànchez i Carles Puigdemont, Turull no tindria problemes per ser investit, si Pablo Llarena no ho impedeix amb una nova ordre de presó, perquè no està privat de llibertat ni a l'exili, però sí per tenir un mandat complet ja que està sent investigat pel jutge del Suprem que instrueix la causa contra el procés independentista.

Per això, l'Executiu espanyol diu que Turull és un candidat "limitat" per la seva situació judicial, atès que està imputat. Assumeixen però que no poden impedir que es converteixi en el proper president de la Generalitat si aconsegueix els vots al Parlament de Catalunya.

"No podem veure Turull ni bé ni malament", admeten en Moncloa, on assenyalen que el govern de Mariano Rajoy ara es dedica a gestionar la Generalitat però ha de respectar les decisions del Parlament de Catalunya "mentre es compleixi la llei".

"No és un candidat net", diu el govern espanyol

Les mateixes fonts del govern havien assenyalat que els hauria agradat un candidat "net" i sense causes pendents amb la Justícia, una demanda que tant Mariano Rajoy com diferents membres del Govern han vingut exposant públicament en les últimes setmanes.

En aquest sentit, l'Executiu del PP adverteix que si continua pels mateixos rumbs condicionarà la situació del futur Govern de Catalunya. "Hi ha una ratlla i si la sobrepassa, ja coneix la presó", amenacen des de Moncloa, però admeten que si Turull és investit s'aixecarà automàticament l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que porta ja gairebé cinc mesos de vigència.

El propi jutge del Suprem, Pablo Llarena, va coincidir amb el criteri de l'Exceutiu quan va advertir el passat mes de desembre que podria tornar a la presó. Així ho va exposar el magistrat en l'acte dictat el passat 4 de desembre pel qual va acordar deixar-ho en llibertat sota fiança de 100.000 euros, així com a altres cinc exconsellers: Raül Romeva, Josep Rull, Dolores Bassa, Meritxell Borrás i Carles Mundó.

Si Turull fos inhabilitat o empresonat de nou durant la legislatura, aquesta circumstància l'obligaria a renunciar al càrrec: segons la llei el substituiria el vicepresident, però el Parlament hauria d'investir un altre president i si no ho aconsegueix, convocar eleccions.

En Moncloa avancen que serà "rellevant" el nom de la persona que proposin com a vicepresident --previsiblement d'ERC-- perquè serà l'encarregada de quedar-se al capdavant de la Generalitat si el Suprem reclama a Turull. El substitut podria tenir a les seves mans la possibilitat de controlar la situació i calendaris, com la possibilitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions, afegeixen les mateixes fonts.