Deu mesos després que el contingent amb major capacitat de combat que Espanya ha enviat mai a l'exterior es desplegués davant de la frontera russa, el Congrés en serà informat per primera vegada. No serà la primera notícia que els diputats tinguin de la seva missió, ja que l'exministre d'Exteriors José Manuel García Margallo va deixar anar al desembre que aquestes tropes formaven part de l'acord al qual Espanya va arribar amb Letònia perquè aquest país no reconegués la independència de Catalunya.

El dimecres 24 de gener, la ministra María Dolores de Cospedal compareixerà davant els diputats de la comissió de Defensa i oferirà els primers detalls del petit exèrcit que Espanya té al país bàltic. En la documentació preparatòria de la sessió enviada als diputats se n'ha revelat ja una dada: les tropes desplegades a la frontera russa de Letònia van tenir un cost per a les arques públiques de 63,4 milions d'euros només el 2017.

El contingent es va desplegar al març. Es tracta d'un batalló mecanitzat format per sis carros de combat Leopardo –els més grans i potents de les Forces Armades, sent la primera vegada que es desplacen a una missió internacional–, catorze blindats Pizarro, dotze transports eruga cuirassats, diversos vehicles de combat de sapadors, una secció d'armes de suport amb morters i míssils anticarro Spike i una unitat de drons. Tots ells, amb els seus respectius combustibles adaptats al fred extrem i operats per 321 militars espanyols preparats per al combat. "A diferència d'altres missions, les tropes espanyoles no faran patrulles, sinó que es limitaran a estar llestes per intervenir", corrobora Defensa. Intervenir contra Rússia, ja que Letònia tem una possible invasió després que Vladímir Putin s'anexionés Crimea i envaís amb tropes no-oficials la zona oriental d'Ucraïna.

Vista aèria dels més de 100 vehicles del contingent espanyol 'Letonia I', preparat per embarcar cap a Riga. A la dreta, la columna dels tancs 'Leopardo' i dels blindats de combat 'Pizarro'. EMAD

L'enviament de les tropes a Letònia es va produir sense l'autorització del Congrés, tot i que la Llei de Defensa Nacional estableix que "correspon" a aquesta cambra aprovar "amb caràcter previ, la participació de les Forces Armades en missions fora del territori nacional ". Mariano Rajoy es va limitar a donar el vistiplau via Consell de Ministres, ocultant en la publicació oficial de l'organisme el país de destinació de les tropes i els detalls de la missió.

No és la primera vegada que aquest Executiu del PP envia tropes fora d'Espanya sense l'autorització del Congrés. Aquest mateix dilluns es va conèixer que Cospedal ha doblat la presència espanyola a Mali (de 140 militars a 280) sense esperar a l'aprovació de la cambra, que té previst fer-ho a finals de gener. L'excusa de la conservadora per saltar-se la llei en aquesta ocasió és que Espanya ha de rellevar Bèlgica en el comandament de la missió el 31 d'aquest mes. Esperant el debat parlamentari no s'hauria pogut completar a temps el desplegament, que inclou 15 vehicles blindats Lince i tres RG-31. Els militars espanyols que reforcen la missió ocuparan molts llocs clau que deixaran els belgues i la seva arribada no podia esperar.

En el cas del desplegament a Letònia, l'Executiu assegura que Espanya només està complint amb els seus compromisos com a soci de l'OTAN. La realitat és que es tracta d'un desplegament voluntari (en què només estan participant la meitat dels membres de l'Aliança Atlàntica) i que Espanya hi té el segon contingent més gran en sòl letó d'entre tots els participants. A més, Rajoy ja ha anunciat que aspira a liderar les forces internacionals al país, de manera que hauria d'augmentar el desplegament i ser l'estat amb més presència.

Guàrdia contra Rússia per la unitat d'Espanya

El veritable motiu per a aquest desplegament el va explicar l'exministre Margallo, president de la comissió mixta Congrés-Senat de Seguretat Nacional. Interrogat pel diputat d'En Comú Podem Fèlix Alonso Cantorné, Margallo va revelar que les tropes espanyoles formaven part d'un bescanvi diplomàtic amb Letònia. A canvi, el país bàltic, que el 2013 s'havia mostrat procliu a donar suport als resultats d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, acceptava fer oïdes sordes davant les aspiracions dels sobiranistes.

"Nosaltres, complint amb el nostre deure de socis lleials i fiables, hem col·laborat amb esforç militar", va revelar l'excap de la diplomàcia espanyola, afirmant que "en justa contrapartida a aquests esforços" el Govern va expressar que "la defensa de la Constitució era prioritària ". "No entendríem ni entendrem que un Govern que sigui soci nostre faci un atac frontal a la integritat territorial", va comunicar Margallo als seus homòlegs bàltics.

L'exministre va explicar que les dues delegacions havien posat damunt la taula els seus interessos abans de la reunió. "La prioritat del Govern espanyol, al qual jo representava, era mantenir la unitat d'Espanya i la vigència de la Constitució. Les qüestions que preocupaven als països bàltics s'enfocaven a Rússia", va explicitar Margallo, sent així l'autor, potser involuntari, de la primera entrada en acta parlamentària del motiu real del desplegament.