La crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de la Covid-19 i les mesures de confinament que s’han decretat gairebé globalment tenen un impacte arreu de Catalunya. Ara bé, l’afectació econòmica de la nova crisi, que ha arribat amb una enorme virulència, canvia radicalment en funció de l’estructura d’activitat de cada comarca. Tot i que hi ha excepcions i matisos, a grans trets el resum seria que l’afectació és menor "en les comarques amb un major pes del sector primari i de la indústria agroalimentària" i major en aquelles "més especialitzades en l’hostaleria". Ho apunta un estudi dirigit per Juan Antonio Duro, catedràtic del departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

El treball, presentat la setmana passada, subratlla que les Terres de l’Ebre i les comarques de Ponent seran les menys afectades per la crisi, mentre que les del Penedès i l’Alt Pirineu i l’Aran seran les que la patiran amb més intensitat. Les comarques metropolitanes se situen a la franja central. A nivell concret, les cinc comarques que en principi patiran una menor afectació -partint de la premissa que totes experimentaran una davallada econòmica—són la Ribera d’Ebre, la Segarra, el Pallars Jussà, les Garrigues i el Segrià. A l’extrem contrari, la major afectació es viurà a l’Aran, la Cerdanya, el Baix Penedès, el Garraf i el Baix Empordà.

L’estudi encapçalat per Duro, que també és director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, agafa com a punt de partida el pes per comarca dels sectors considerats essencials en l’estat d’alarma i que són, òbviament, els menys afectats per la situació d’aturada econòmica. El primari, l’energia, la indústria agroalimentària, la farmacèutica, la química, el transport, els serveis financers o els serveis públics són alguns d’aquests sectors essencials. I, en paral·lel, també s’analitza el pes econòmic que tenen la resta de sectors econòmics. A partir d’aquí, si en una comarca el pes dels sectors no essencials és molt superior al que hi tenen els essencials, té tots els números per passar-ho pitjor durant la crisi.

Hi ha comarques en què el sector primari pot tenir un pes important, clarament superior a la mitjana catalana, però això no implica que hagin de tenir un impacte menor de la crisi, perquè també depenen enormement de l’hostaleria, com pot ser el cas de la Cerdanya. I, alhora, n’hi ha en què el turisme és clau, com el mateix Tarragonès, en què pot ser compensat per altres sectors, com la indústria petroquímica, de manera que el resultat final de l’estudi indica que tindrà una afectació per sota de la mitjana catalana.

En declaracions a Públic, Duro posa èmfasi en què justament les comarques amb un gran pes de la indústria agroalimentària se’n poden sortir amb més facilitat, mentre que altres sectors essencials -com els serveis públics- no són tan determinants a l’hora d’avaluar la possible afectació de la crisi. Pel que fa a les que tenen un pes determinant de l’hostaleria, el catedràtic de la URV apunta que la recuperació "dependrà del temps d’hivernació del sector, del procés de transició que s’iniciï posteriorment i també del suport que rebin de l’administració per tenir liquiditat i mantenir la capacitat quan la demanda es recuperi".

Tot i que hi ha alguna excepció, l’economista subratlla que en general hi ha una estreta relació entre l’evolució del PIB -l’estudi es basa en dades d’aquest índex- i l’evolució de l’ocupació. Dit amb altres paraules, l’impacte en l’ocupació serà més gran en aquelles comarques amb més sectors que passaran més temps confinats, com ara hotels, restaurants, oci... I, per tant, probablement també trigaran més a recuperar el nivell d’ocupació previ a l’esclat de la pandèmia.

Entre els casos particulars destaca el de la Ribera d’Ebre, que en principi ha de ser la comarca amb la menor afectació de tot el Principat. La clau? L’enorme pes que hi té la producció energètica, sobretot per la presència de la nuclear d’Ascó. Les següent comarques amb un menor impacte, en canvi, tenen un sector primari i, sobretot, agroalimentari molt potent: la Segarra, el Pallars Jussà, les Garrigues, el Segrià o la Noguera. A la Segarra, per exemple, representa el 40% del PIB, a les Garrigues, el 30%,... El Pallars Jussà, en canvi, destaca també per la indústria energètica, en aquest cas hidroelèctrica.