Recosir la divisió interna, aclarir l'afer dels cartells o la negociació dels pressupostos, primers reptes de Junqueras en la nova etapa al front d’ERC
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya enceta un nou cicle al capdavant del partit, després de la victòria electoral interna de dissabte, amb una profunda renovació a l'Executiva Nacional que l'acompanya, i importants desafiaments que apuntem com els afrontarà
Barcelona-
Oriol Junqueras va recuperar aquest dissabte al vespre la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya, després d'haver-la abandonat voluntàriament el passat mes de juny com a conseqüència de les discrepàncies amb bona part de l'Executiva Nacional, i d'haver guanyat el procés congressual que la seva decisió va obrir. Així doncs, el dirigent republicà continuarà al capdavant d'ERC, però tancant un cicle de 13 anys protagonitzat pel tàndem que va fer amb Marta Rovira com a secretària general del partit, i que ha acabat amb una forta ruptura.
Un cicle que primer va comportar un fort creixement electoral dels republicans, que va portar a Junqueras a la vicepresidència del Govern, i a Pere Aragonès a obtenir la primera presidència de la Generalitat per a ERC després de la dictadura franquista. O a guanyar les eleccions generals i les municipals. Però que també inclou una considerable desfeta a les urnes en tots els últims comicis celebrats. I sobretot, un primer cicle marcat pel referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior repressió, que va comportar presó i exili pels principals dirigents independentistes, entre ells Junqueras que va estar prop de 4 anys empresonat.
La nova etapa que s'obre a ERC, amb Junqueras com a president un altre cop, arriba en un context polític molt diferent, tot i que el dirigent republicà continua inhabilitat fruit de la sentència del Tribunal Suprem. L'independentisme ha perdut la majoria absoluta i el Govern està en mans del PSC. A més, el partit ha patit una convulsió interna de gran magnitud fruit de la divisió, i de polèmiques com l'operació de falsa bandera dels cartells de l'Alzheimer. Els reptes que té ara davant Junqueras són molts i complexos. Analitzem doncs, les receptes que planteja la nova Executiva Nacional d'ERC, per alguns dels principals desafiaments que té plantejats:
Recosir la profunda fractura interna d'ERC
Totes les fonts consultades, de les tres candidatures que s'han disputat la direcció del partit, coincideixen en dues coses: per una banda en reconèixer que la fractura dins del partit és profunda, i que el procés congressual ha eixamplat l'esquerda entre els anomenats 'roviristes' que integren la candidatura perdedora de Nova Esquerra Nacional, i els anomenats 'junqueristes' dels guanyadors de Militància Decidim. No han faltat, per part de totes dues opcions, ni la tensió política ni fins i tot els atacs personals. Però d'altra banda, tothom reconeix que no estem en una situació com la del 2008, en què la forta tensió congressual d'aquell moment va desembocar en vàries escissions d'ERC.
La fractura dins d'ERC és profunda però totes les parts descarten que hi hagi escissions
Un dirigent de Nova Esquerra Nacional consultat assegura que "no hi haurà cap escissió, pot haver alguna persona que marxi desencisada però l'escissió està descartada". I el propi candidat derrotat, Xavier Godàs, assegura que "en aquest procés hem forjat un gran col·lectiu del no res, amb gent que no ens coneixíem, però que ara estem molt cohesionats i la nostra intenció és continuar treballant per defensar el projecte que hem construït dins d'ERC". Alfred Bosch es pronuncia en termes similars pel que fa a la gent de Foc Nou.
Per part dels guanyadors, des de Militància Decidim, les fonts consultades neguen que hi hagi cap "ambient de ruptura" i aposten per "recosir el partit", tot assegurant que "a ERC no sobra ningú". De fet, la nova secretària general, Elisenda Alamany, ha obert les portes a incorporar membres de les altres candidatures en els òrgans del partit, proposta que Xavier Godàs ja ha rebutjat per part de Nova Esquerra Nacional. Amb tot, en privat recorden les paraules d'Oriol Junqueras pronunciades en el primer gran acte de la candidatura, a Olesa de Montserrat: "Per recosir les ferides, primer cal desinfectar-les". "Això vol dir que tenim la ma estesa però l'únic que no acceptem és una recosida del partit basada en un pacte de silenci que impedeixi arribar fins al final en els fets i les responsabilitats d'allò que ens ha avergonyit profundament a tots els militants -en referència als cartells de l'Alzheimer-", asseguren.
Des de Militància Decidim també rebutgen la idea difosa des de l'entorn de Nova Esquerra de preparar una purga: "ERC ha fet un procés democràtic impecable, i ara toca un relleu perquè és el que han decidit els militants. Ells tenien a la candidatura, directa o indirectament, a la major part de càrrecs del partit i no es pot dir que, si la militància decideix relleu, els canvis en els càrrecs siguin una purga. Se'n diu democràcia interna d'això". Caldrà esperar a veure si una de les primeres mesures de reunificació és la proposta de Militància Decidim que la presidència del Consell Nacional d'ERC l'ocupi un membre de Foc Nou.
Aclarir el polèmic afer dels cartells de l'Alzheimer
Sens dubte, el punt que ha convulsionat més la vida interna d'ERC els darrers mesos són les informacions sobre l'operació de falsa bandera dels cartells de l'Alzheimer, i l'existència d'una suposada estructura B que funcionava d'amagat de la presidència del partit. Aquest és un dels reptes que des de la nova Executiva volen afrontar amb major rapidesa "pel mal que ha fet a la imatge del partit i la commoció que ha provocat en la militància", asseguren.
Per fer front a aquesta qüestió, la nova Executiva Nacional crearà una Comissió de la Veritat sobre les estructures paral·leles dins d'Esquerra Republicana, que "ha de ser plural", amb representació de totes les candidatures, "per tornar la dignitat al partit i tancar les ferides generades per les estructures paral·leles", assegura un destacat membre de la candidatura de Junqueras. La Comissió, liderada per l'exdiputat Joan Tardà; l'advocada penalista Marta Bolinches; i l'exconseller de Justícia Carles Mundó; es preveu aprovar-la en el primer Consell Nacional que se celebri. El propi Consell en ratificarà la composició i fixarà el pla de treball. També es preveu impulsar canvis estatutaris per tal de recuperar la Comissió de Garanties com a òrgan únic, independent, col·legiat i format per persones de reconegut prestigi "per instruir les denúncies d'incompliment del codi de conducta, per tal de vetllar per la democràcia interna i les garanties dels drets de la militància".
Els pressupostos i la relació amb el Govern espanyol
L'altra urgència que haurà d'afrontar l'Executiva d'Oriol Junqueras és la negociació dels pressupostos, tant els de la Generalitat com els estatals, i fixar la posició d'ERC al respecte que és decisiva en els dos casos. Per molt que els socialistes han intentat transmetre confiança i tranquil·litat respecte al resultat a ERC, el cert és que des de la nova Executiva d'Esquerra es rebutja rotundament hores d'ara donar suport als comptes: "en les circumstàncies actuals, no podem negociar pressupostos de la Generalitat, ni de l'Estat el 2025". A més es descarta totalment la possible incorporació d'ERC al Govern de Salvador Illa, i es deixa en mans d'una "assemblea de militants de Barcelona" la decisió d'entrar o no al Govern de la capital catalana.
"En les circumstàncies actuals, no podem negociar pressupostos de la Generalitat, ni de l'Estat el 2025"
Fonts de la nova Executiva d'ERC consideren que no s'estan complint els acords establerts amb el PSC, i a més afirmen que "la militància d'Esquerra Republicana va aprovar un pacte d'investidura, i no pas un pacte de legislatura. No ens sentim, per tant, compromesos ni vinculats a garantir la governabilitat del Govern Illa". En el cas del Govern espanyol, encara són més durs i asseguren que "no hi haurà cap altre pacte sense compliment dels anteriors". Una altra proposta electoral que es preveu posar en marxa en aquest àmbit és una Comissió de Seguiment dels Pactes establerts per ERC amb altres formacions polítiques.
Definir les relacions amb el PSC i Junts
Oriol Junqueras també tindrà sobre la taula l'encàrrec de definir quines són les preferències estratègiques d'ERC durant la seva presidència. En la primera etapa a la presidència de Junqueras, ERC s'ha decantat per acords amb la CiU d'Artur Mas i posteriorment amb els hereus postconvergents de Junts. Però ara ERC ha donat el Govern al PSC, en un acord liderat per Marta Rovira quan Junqueras ja havia abandonat la presidència del partit. I son sabuts els acords d'ERC amb el PSC a diverses diputacions, impulsats pel propi Junqueras. Per tant, caldrà veure cap on es decanta ERC en aquesta nova etapa.
"Rebutgem pactes sistemàtics amb qualsevol força política, per no convertir-nos en crossa de ningú
Ara com ara, la nova Executiva es manté totalment equidistant: "Rebutgem pactes sistemàtics amb qualsevol força política, per no convertir-nos en crossa de ningú, i reivindiquem autocentrar-nos en la nostra estratègia i programa, amb l'objectiu de tornar a esdevenir el primer partit del país, capaç de representar la Catalunya sencera, rural i metropolitana". I defineixen ERC com "un partit independentista amb vocació de Govern i sentit polític de transformació social, de condicions de vida de les persones i de progrés nacional, i per això considerem important assumir responsabilitats per ser útils a la ciutadania". L'altre punt important serà veure quina és la relació entre Junqueras i Carles Puigdemont, tots dos reelegits al front dels seus respectius partit, però sense una bona sintonia els últims anys.
Renovació de l'Executiva i dels grups parlamentaris
A nivell pràctic i més immediat, un dels efectes més visibles del resultat d'aquest dissabte és que la candidatura d'Oriol Junqueras ja ha assumit la nova Executiva Nacional d'ERC. Ara falta per veure si es produiran canvis, de major o menor pes, als grups parlamentaris del Parlament i del Congrés dels Diputats, a més d'altres òrgans on ERC hi té representació. En el cas del Parlament, Alamany ha assegurat que no es produiran canvis "a curt termini", però caldrà veure si els diputats afins a Junqueras agafen les regnes del grup parlamentari més endavant, amb Joan Ignasi Elena i Ester Capella al capdavant, substituint a la presidència i el càrrec de portaveu a Josep Maria Jové i Marta Vilalta, afins a la candidatura de Nova Esquerra. Al Congrés, tot indica que Gabriel Rufián es mantindrà com a portaveu, i queda pendent la posició que ocuparà Teresa Jordà, número tres de la candidatura opositora de Godàs.
Respecte a l'Executiva Nacional que pren les regnes d'ERC, Oriol Junqueras presidirà el partit i tindrà un nucli dur amb la cap dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, com a secretària general, l'eurodiputada Diana Riba com a presidenta adjunta, i dues secretaries generals adjuntes ocupades per Oriol López i Arés Tubau. L'equip de Junqueras està conformat per una trentena de persones, entre elles alguns dels principals alcaldes de la formació, i els principals càrrecs a les vicesecretaries generals estaran ocupats per Pau Morales, Isaac Albert, Norma Pujol, Laura Castel, Solés Carabasa, Santi Valls, Laura Pelay i Joan Plana.
Preparar el pròxim cicle electoral després de la desfeta
Finalment, el gran repte d'Oriol Junqueras i la seva Executiva serà, sens dubte, preparar el partit per afrontar el pròxim cicle electoral que, si no hi ha cap avançament, començaria amb les municipals del 2027. Després de la desfeta que ERC va patir en l'últim cicle electoral, els resultats que n'obtinguin els republicans seran claus per al futur del partit, i de la pròpia direcció que ara s'estrena. I evidentment, marcarà el futur polític d'Oriol Junqueras que, de moment, haurà de buscar un candidat o candidata per a les pròximes eleccions al Parlament, ja que ell continua inhabilitat pel rebuig dels jutges del Suprem a aplicar l'amnistia. Fonts de la nova Executiva consultades posen tot el focus en les eleccions municipals: "Hem de fer un esforç gegant al territori, poble a poble i ciutat a ciutat, per aconseguir recuperar el terreny perdut als ajuntaments". "Si ERC és forta als municipis, la recuperació en altres àmbits serà molt més fàcil", asseguren.
Els fonaments per aquesta recuperació es volen basar en la nova posició estratègica que ERC ha d'aprovar a finals del primer trimestre de l'any que ve. En aquest sentit, la nova Executiva vol aprofitar per "generar consensos" interns "en la redacció de les ponències política i estatutària que haurem d'aprovar en el Plenari del Congrés, així com en la composició dels òrgans interns". Una ponència política que s'ha de començar a treballar, però que d'entrada es preveu que reculli l'anomenat "Objectiu 2031 per la independència". Que segons fonts de la nova Executiva suposa fixar per l'any 2031 "un horitzó nacional, solvent i creïble, per a exercir el dret a l'autodeterminació, i assumint la necessitat d'adoptar un programa d'acció política per a construir una nova majoria democràtica per a la independència de Catalunya".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..