Després dels Jordis i dels polítics que van impulsar l'1-O i la declaració d'independència no implementada del 27-O, ara els arriba el torn als Comitès de Defensa de la República (CDR). La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha informat aquest dilluns en un comunicat que, davant de les "intolerables actuacions" que "venen desenvolupant" els CDR a Catalunya, ha impulsat "investigacions penals de tot tipus" per "dur davant de la justícia" els "autors i promotors d'aquests vandàlics actes". I que aquestes investigacions les impulsa "amb el suport" de la Fiscalia General de l'Estat.

Sense citar cap d'aquests suposats "vandàlics actes", la Fiscalia de l'Audiència Nacional afirma que les conductes dels CDR podrien constituir "delictes de rebelió, malversació i d'altres". La Fiscalia va encara més enllà quan apunta a investigar els CDR no només pels suposats actes "vandàlics" que haguessin pogut cometre els seus integrants, sinó pels seus propis actes de protesta. Concretament, quan afirma que mant obertes investigacions "més enllà de les meres i concretes actuacions individuals", perquè "no es pot obviar el fet que, amb la seva actuació [dels CDR] el que es pretén és la subversió de l'ordre constitucional, emparant i enaltint amb violència persones judicialment investigades pels més greus delictes que es puguin donar en un Estat Social i Democràtic de de Dret com és la rebel·lió".

Comunicat de la Fiscalia de l'Audiència Nacional en què anuncia investigacions contra els CDR. | Fiscalia General de l'Estat

El comunicat de la Fiscalia arriba en un moment que es generalitza, per part del Govern central i els partits que s'oposen a la independència de Catalunya, el relat sobre una suposada violència del procés sobiranista, apuntant sobretot als CDR. Aquests col·lectius han dut a terme en la darrera setmana diverses accions de protesta a tot el territori pel processament per rebel·lió de 13 dirigents independentistes, especialment talls de carreteres, que s'han desenvolupat sense incidents remarcables. La darrera acció significativa dels CDR ha estat forçar l'obertura dels peatges de diverses autopistes catalanes en l'operació retorn, accions que també han tingut lloc sense incidents.

Puigdemont recorre al Suprem i nega violència l'1-O

També aquest dilluns, el president cessat Carles Puigdemont ha presentat un recurs davant del Tribunal Suprem en què demana el jutge Pablo Llarena que revoqui la resolució del passat 23 de març per la qual el processava per rebel·lió i malversació, al·legant que no s'ha pogut defensar fins ara de les acusacions, així com manca de competència del Suprem.

En el mateix recurs, Puigdemont argumenta que no s'ha donat en cap moment la violència fixa la llei com a requisit per al delicte de rebel·lió. El recurs nega que hi hagi hagut violència allà on la veuen resolucions anteriors de Llarena: en les manifestacions davant la conselleria d'Economia del 20 de setembre, en el referèndum de l'1-O i "de manera sorprenent, en la violència que, en efecte, no s'ha produït, però que els processats s'haurien suposat".