"Cada llibreria condensa el món. No és una ruta aèria, sinó un passadís entre prestatges el que uneix el teu país i els seus idiomes amb regions extenses en què es parlen altres llengües. No és una frontera internacional sinó un pas -un simple pas- el que ha de travessar per canviar de topografia i per tant de toponímia i per tant de temps". Així comença el primer capítol de l'assaig Librerías (Anagrama, 2013) de l'escriptor Jorge Carrión, que presenta la llibreria com a espai de resistència i obertura. També Alberto Manguel -Premi Formentor de les Lletres 2017- les veu com un lloc de trobada necessari. "Les llibreries que jo freqüento, perquè no compro mai llibres a Amazon, són aquelles on puc conversar, on el llibreter, amb un gust que puc o no compartir, parla de llibres. [...] Les grans llibreries del món són llibreries petites", comentava en una recent entrevista a la revista Jot Down.

En un món en el qual el consum cultural el dicten les grans plataformes audiovisuals -Netflix, Amazon, HBO ... - i on atipar-se de cultura sense criteri no es considera un defecte, sinó una virtut, un bon grapat de petites llibreries s'obren pas en Barcelona, una ciutat que avança cap a una gentrificació i turistificació irrespirables. La Calders, a Sant Antoni; l'Obaga, a Gràcia; La Inexplicable, a Sants; La Carbonera, al Poble-sec; o la No Llegiu, al Poblenou i, des de fa un mes, també al Clot, són algunes de les que han obert en els últims anys amb voluntat de transcendir el concepte de botiga en la qual es venen llibres.

Més teixit social i cultural als barris

A més de recomanar i vendre llibres en paper, aquests petits comerços organitzen una infinitat d'activitats: des de presentacions tradicionals i xerrades-debat fins a iniciatives orientades als nens, passant per festes amb discjòquei per homenatjar algun escriptor o escriptora en concret. La Calders és una de les més actives muntant guateques per celebrar la cultura. "Acollim activitats que tinguin a veure amb els llibres que ens encaixen; amb llibres que, tot i que no féssim la presentació aquí, tindríem a la venda igualment. El repte és que siguin activitats que atreguin un públic que, mentre està a la llibreria, s'entretingui mirant altres llibres, no que vingui només a una presentació concreta i compri, o no, exclusivament el llibre que es presenta, i adéu. Per això és important la coherència entre els actes que muntem i l'oferta general de la llibreria", explica la llibretera i ideòloga de la Calders, Isabel Sucunza, que defensa la necessitat d'equipaments culturals potents a cada barri. "Tots tenim necessitat de coneixement. Per això el nostre treball té un gran component de servei", reivindica Sucunza.

"L'accés als llibres i la seva visibilitat és fonamental. Es parla molt de la campanya de promoció de la cultura, però, mentre no ens acostumem a veure llibres en aparadors i entrar a les llibreries, no servirà de res: cal fer que els llibres formin part de les nostres vides", sentencia l'editora de l'segell independent Raig Verd, Laura Huerga, que veu en la cultura una porta d'accés a la llibertat. "Llegir ens fa ciutadans més lliures i alimenta el nostre esperit crític", sosté.

En aquests petits espais de resistència al bestseller, editorials com la de Huerga troben el seu lloc. "La nostra identitat és donar suport a segells independents i autors poc coneguts que comencen i que volen fer-se un buit", expliquen Mar Redondo i Carlota Freixenet, de la Carbonera, situada al Poble-sec i que, a més de vendre llibres, programa activitats variades per a totes les edats. "Les llibreries s'estan convertint en autèntics centres cívics, amb activitats gratuïtes que atrauen un munt de gent. Aporten riquesa a al barri. I no em refereixo als impostos que paguen", matisa Huerga. L'editora manté que aquests locals preserven l'ànima de la ciutat a través de la literatura.

A la recerca de la prescripció

El nou circuit de petites llibreries ofereix una cosa que les grans plataformes -Fnac, El Corte Inglés, La Casa de l'Llibre ...- no solen poder oferir: molts dels clients i clientes prefereixen aquests petits oasis culturals a les grans superfícies per la prescripció. Partint dels gustos de comprador, llibreters i llibreteres amb un vast coneixement literari fan recomanacions que, sovint, donen en el clau. "És cert que a l'Fnac trobes més oferta: hi ha més espai i això es tradueix en més fons. Però les llibreries ofereixen alguna cosa que les grans superfícies no tenen: una selecció de llibres i la prescripció de la persona que està a l'comandament", insisteix Huerga. Per a l'editora, passejar per una llibreria és com fer un petit viatge a aquesta selecció, a un món particular. "Les llibreries són totes diferents i ofereixen diferents productes, depenent de la selecció", diu.

Redondo explica que el tipus de persona que s'acosta a La Carbonera és, sobretot, una dona que busca una atenció més personalitzada i que no només vol comprar un llibre, sinó formar part d'una comunitat. "Estem en un moment en què la gent no només vol consumir cultura, sinó formar part d'ella, participar de manera activa", assegura.

L'auge de les llibreries especialitzades

Un altre fenomen remarcable és l'aparició de petites llibreries especialitzades, com La Lata Peinada, al Raval, especialitzada en literatura llatinoamericana; La Ciutat Invisible, a Sants, experts en crítica i assaig social; o la recentment oberta La Piccola, a Sarrià, especialitzada en literatura italiana. Tampoc cal oblidar la històrica Taifa, fundada el 1993 a Gràcia, amb un catàleg de llibres socials, polítics i d'economia crítica molt considerable, o la llibreria de ciència ficció Gigamesh, a la Dreta de l'Eixample.

A Taifa fugen de les novetats editorials i els llibres amb olor institucional: "Es treballa més el fons que la novetat, la disposició dels llibres, el que ens agrada per sobre del que es ven. Primem els projectes posicionats, independents, interessants", assegura Jordi Duarte, un dels llibreters de l'establiment. I afegeix, contundent: "Si amb un llibre no ens sentim identificats no el portem -a menys que l'aconseguim sota comanda a un client-. En prendre aquesta decisió, no tenim en compte les vendes, perquè, si no podem viure de vendre el llibre que ens agrada i agrada al lector que ve a Taifa, ens dedicarem a una altra cosa, potser a vendre carbassons, que ens agraden molt", afegeix.

La Lata Peinada va obrir fa tot just uns mesos, a l'estiu. Paula Vázquez i Ezequiel Naya, tots dos escriptors i argentins, havien viscut a la ciutat i mantenien llaços estrets amb ella. "Barcelona va ser un agent important en el boom llatinoamericà i segueix sent una ciutat en què viuen molts escriptors i escriptores llatines; d'aquí va sorgir la idea d'obrir una llibreria especialitzada ", recorda Vázquez. A La Lata Peinada només tenen catàleg de llibres d'autors i autores llatinoamericans i, preferiblement, d'editorials petites i independents. "Els nostres autors sempre miren què passa a Europa. És hora que els d'aquí sàpiguen què s'està fent a l'altre costat de l'Atlàntic", suggereix. El 2019 van organitzar el primer Festival de Literatura Llatinoamericana -que va resultar tot un èxit: en dos dies hi van passar més de 400 persones- i sovint munten presentacions, xerrades gratuïtes i cursos relacionats amb l'escriptura i la literatura.

Vázquez remarca el seu compromís amb el barri en què s'ubica La Lata Peinada: "Formem part de l'Associació de Comerciants Fem Raval i ens vam reunir habitualment amb ells. Un dels motius pels quals estem instal·lats en un passatge és per treure les activitats al carrer i que tothom participi d'elles". En aquesta llibreria amb gust de mate i dolç de llet ho tenen clar: "Volem ser un espai cultural d'acollida, per això fomentem que la gent de barri proposi activitats". Mar Redondo, de la Carbonera, afegeix una reflexió: "Se sol dir que les llibreries ajuden a teixir barri i a lluitar contra la gentrificació, però la veritat és que el fet que s'obri una llibreria en un barri pot ser un símptoma més de la gentrificació: vol dir que el preu dels lloguers ha pujat i que la gent que allí s'ha instal·lat pot comprar llibres. No obstant això, nosaltres, des del nostre espai, continuarem lluitant contra aquest fenomen i contra un model de ciutat que no respecti el dret a l'habitatge", rebla.

En la mateixa línia s'expressa Jordi Duarte, de Taifa: "Les llibreries poden lluitar contra la gentrificació en la mateixa mesura que les persones que treballem en elles, en la nostra coherència, evitem una manera de consum que l'afavoreixi. A Taifa treballem en xarxa amb altres projectes de barri, al mateix temps que com a individus consumim la cultura que aquests projectes político-socials ens ofereixen i els productes dels locals de barri, cooperatives de consum ...".