De peticions d'investigació a acusacions de tortures: les reaccions al documental 'Infiltrats'

Han calgut poques hores des de l'emissió del documental Infiltrats del 3Cat perquè s'alcessin diverses veus assenyalant les infiltracions policials o, pel cap baix, requerint que s'investiguin. El treball periodístic del 30 minuts, basat en una investigació de la Directa, ha indagat en la identitat de quatre agents de la Policia Nacional que van infiltrar-se en moviments socials i independentistes de Catalunya i el País Valencià, causant un nou terrabastall. 

Sense anar més lluny, el Centre Irídia ha recorregut al Tribunal Constitucional la inadmissió de la seva querella contra un dels agents infiltrats. Segons l'entitat, la manca d'investigació posa en risc la protecció efectiva dels drets humans i "consolida la impunitat de les autoritats responsables d'unes pràctiques tan innecessàries com abusives".

El PSC, que govern a Catalunya en solitari, ha defensat que qualsevol "pràctica inadequada" que hi hagi hagut entorn una infiltració policial "s'ha d'investigar". Tot i que ha admès que no ha vist el documental, la portaveu socialista, Lluïsa Moret, ha afirmat que "si hi ha hagut pràctiques o conductes il·lícites i inadequades s'hauran d'investigar". "Té a veure amb una lògica democràtica", ha insistit.

En la línia s'han posicionat els Comuns, que creuen que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, "ha de donar explicacions", en paraules de la seva portaveu, Aina Vidal. En roda de premsa, ha confiat que "ho faci per voluntat pròpia" perquè és un fet "gravíssim". "Espiar moviments socials té a veure amb enderrocar pilars del nostre estat de dret", ha advertit la diputada al Congrés, que ha insistit que es tracta de "pràctiques del tot inacceptables".

De moment, la principal reacció oficial de l'executiu espanyol ha estat la del delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto. Ha recordat que qualsevol persona infiltrada en operatius policials ho ha de fer "absolutament avalada per un jutjat especialitzat", que "per norma" no comenten aquest tipus d'operatius i ha declinat posicionar-se amb relació al documental. "Jo no tinc cap tipus de coneixement d’aquestes infiltracions i per tant no sé quins han estat els motius", ha reblat.

En paral·lel, el Ministeri de l'Interior ha insistit que totes les forces i cossos de seguretat "garanteixen la seguretat i el lliure exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans" quan executen les seves tasques, en el marc de l'article 104 de la Constitució. Fonts oficials han destacat que els agents actuen dins dels termes que marca la constitució "com correspon a la seva funció en l'estat de dret" i "en estricte sotmetiment a l'ordenament jurídic".

Els afectats parlen de tortura

Per la seva part, els col·lectius i persones afectades per les infiltracions policials han emès un comunicat conjunt: consideren que són constitutives d'un delicte de tortura i responen a una operació d'Estat per "controlar i perseguir la dissidència política", segons recull la Directa. Assenyalen també que les operacions són "una pràctica sistemàtica i planificada d’instrumentalització de les vides de les persones militants com a mitjà de control i de persecució de la dissidència política i l’autoorganització".

D'altra banda, Òmnium Cultural ha acusat la Policia Nacional d'un "delicte flagrant de revelació de secrets". L'entitat es considera "directament afectada per les infiltracions" perquè un dels seus treballadors, Òscar Campos, en va ser víctima directa. Segons ha denunciat el president, Xavier Antich, per a l'organització això va suposar que la policia tingués accés a la seva intranet, participés en actes i obtingués informació confidencial i reservada.

Antich ha promès que "arribaran fins al final", encara que la causa per la querella de 2023 ara es troba "aturada" en un tribunal de Girona. Al seu torn, Irídia, juntament amb altres advocades, ha interposat un recurs d'empara davant el TC per denunciar les "greus vulneracions" de drets fonamentals derivades de les infiltracions policials i "l'absoluta manca d'investigació". Respon a la decisió de la justícia de confirmar la inadmissió a tràmit de la querella de vuit afectats contra un agent.