Irídia recorre al Constitucional la inadmissió de la querella contra un policia infiltrat als moviments socials de Barcelona

Irídia, juntament amb altres advocades, ha interposat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) per denunciar les "greus vulneracions" de drets fonamentals derivades de les infiltracions policials en espais polítics i socials de Barcelona i "l'absoluta manca d'investigació dels fets". 

Aquesta acció, anunciada un dia després de l'emissió del reportatge Infiltrats, respon a la decisió de la justícia de confirmar la inadmissió a tràmit de la querella interposada el 31 de gener de 2023 per vuit persones afectades contra l'agent infiltrat D.H.P., els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l'Interior. En el recurs, es reclama que s'anul·lin les resolucions que establien la inadmissió a tràmit i que s'investiguin els fets.

Segons Irídia, la inadmissió suposa un "incompliment greu" de l'obligació de garantir la prohibició de la tortura i altres tractes inhumans o degradants. L'entitat ha insistit que la manca d'investigació posa en risc la protecció efectiva dels drets humans i "consolida la impunitat de les autoritats responsables d'unes pràctiques tan innecessàries com abusives".

Límits legals i ètics de l'ús de relacions sexoafectives

Els fets es remunten al maig del 2020, quan un agent de la Policia Nacional es va infiltrar amb una identitat falsa a diferents espais socials i polítics del barri de Sant Andreu de Barcelona. La infiltració va continuar durant dos anys, fins a l'octubre del 2022. L'organització ha recordat que aquesta es va dur a terme mitjançant l'establiment de vincles sexoafectius amb diverses dones activistes, que l'agent va "instrumentalitzar" per obtenir informació política i personal sota una identitat falsa, així com per mantenir la confiança d'altres col·lectius i dones.

Per aquests fets, es va interposar una querella pels delictes contra la integritat moral, abús sexual continuat, descobriment i revelació de secrets, i impediment de l'exercici de drets cívics. Aquesta querella va ser inadmesa per resolució del jutjat d'instrucció 21 de Barcelona i posteriorment confirmada per la secció cinquena de l'Audiència de Barcelona.

L'absència d'una investigació judicial d'aquests fets implica una vulneració dels drets d'integritat moral, intimitat i tutela judicial efectiva

Segons Irídia, l'absència d'una investigació judicial d'aquests fets implica una vulneració dels drets d'integritat moral, intimitat i tutela judicial efectiva. Ha afegit que l'estat està "incomplint amb la seva obligació internacional d'investigar de manera exhaustiva aquells fets que poden constituir tortura o tractes inhumans o degradants", com estableix el Conveni Europeu de Drets Humans i altres instruments internacionals. L'equip jurídic d'Irídia ha afirmat que si el TC no garanteix la protecció adequada, arribarà a instàncies internacionals.

El recurs interposat ara subratlla la necessitat que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els límits legals i ètics de l'ús de relacions sexoafectives per part d'agents policials infiltrats, una pràctica "encara no resolta" per la jurisprudència en relació amb la figura de l'agent infiltrat en aquests casos.  

L'equip jurídic de l'entitat ha afirmat que està disposat a arribar a instàncies internacionals

L'organització ha destacat que el Ministeri de l'Interior els ha descrit com a agents d'intel·ligència, diferenciant-los dels agents encoberts i ha apuntat que aquesta pràctica afecta greument la dignitat, la llibertat sexual i la participació política de les persones afectades, alhora que criminalitza i limita els moviments socials.

No és un cas aïllat

D'altra banda, l'entitat ha afirmat que aquest no és un cas aïllat sinó que des del juny del 2022 s'ha conegut la presència de nou agents infiltrats en moviments socials a Barcelona, Girona, València i Madrid. Amb tot, ha criticat que l'estat espanyol s'ha negat sistemàticament a desclassificar el nombre d'agents policials infiltrats en espais de mobilització social i política, emparant-se en la llei "franquista" de secrets oficials.