Entrevista a Sònia Calvó i Gemma Garcia"Hi ha hagut un silenci oficial i un mur judicial en els casos de policies infiltrats en moviments socials dels Països Catalans"
Parlem amb les autores del reportatge 'Infiltrats', que s'estrena diumenge al '30 minuts' de TV3. El documental aprofundeix en els casos d'infiltracions policials en diversos moviments destapats per la 'Directa'
Barcelona-
Les periodistes Sònia Calvó (Barcelona, 1990) i Gemma Garcia (Barcelona, 1982) reben Públic a la redacció de la Directa, el mitjà que va destapar el juny de 2022 un primer cas d'infiltració policial en moviments socials dels Països Catalans. L'agent, que es feia dir Marc Hernàndez, va aterrar a Barcelona a finals de 2019, després d'una convulsa tardor política marcada per les protestes contra les sentències del Procés. Estirant el fil, l'equip d'investigació de la Directa va identificar fins a tres agents més i va descobrir una operació coordinada del Cos Nacional de Policia, dissenyada per captar informació i "entendre què passava a Catalunya" en aquell moment.
Ara, les entrevistem amb motiu del reportatge Infiltrats, que s'estrenarà diumenge al programa 30 minuts. Es tracta d'una producció de 3Cat, en col·laboració amb la Directa i Polar Star Films, que amplia la informació ja publicada, amb "material inèdit" sobre els patrons comuns dels agents infiltrats a Girona, València i Barcelona i els errors clau que van permetre la seva identificació. A més, també s'obre el debat sobre els límits d’aquesta mena d’operacions a través d'una vintena d’entrevistes a activistes, testimonis, advocats, psiquiatres, experts i policies.
Els agents infiltrats es van mimetitzar durant un parell d'anys, matriculant-se a la universitat, ocupant places públiques, liderant accions de sabotatge i, fins i tot, mantenint relacions sexoafectives per vincular-se als moviments socials. Malgrat que els mètodes de cada policia eren diferents, tots compartien una sèrie de característiques "assimilables" que van alertar els companys de militància. Encara avui queden moltes preguntes sense resposta sobre la finalitat de les infiltracions, fins a on es volia arribar o què van fer amb la informació obtinguda. Tanmateix, l'impacte psicosocial que van provocar encara perdura i el reportatge, segons les periodistes, és una mena de reparació mediàtica per a les persones i col·lectius que van presentar unes querelles que no han prosperat.
Quins indicis van motivar la investigació?
G: La investigació va començar la primavera del 2022. Uns activistes ens van alertar de sospites sobre una persona que, en aquell moment, militava a Resistim al Gòtic, un col·lectiu veïnal d'habitatge, i al SEPC, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. A partir d'aquí, vam començar a rastrejar diverses fonts, incloses les xarxes socials d'aquesta persona, i vam fer determinades comprovacions fins a destapar la seva identitat. Es tractava d’un agent del Cos Nacional de Policia, membre de la 33a promoció de l’escola de policia d’Àvila, que utilitzava el nom fals de Marc Hernàndez Pons. Aquest és el primer cas que descobrim com a Directa.
Quines són les incoherències detectades que van fer saltar l’alarma?
G: Hi ha hagut uns patrons comuns que s'han repetit. Eren persones que parlaven poc del seu passat, que tenien feines esporàdiques o de temporada, que feien intermitències regulars per, teòricament, visitar la família, i que desconnectaven mínimament les comunicacions. En un moment, també comencen una retirada sota el pretext d'alguna malaltia o problema familiar. No se sap si aquesta retirada es produeix perquè s'intueix que hi ha sospites o perquè es decideix retirar aquesta persona per altres qüestions vinculades a l'operació.
Quines dificultats va comportar aquesta investigació?
G: Com a equip d'investigació, ha comportat molta paciència i persistència. És un treball que implica estirar fils que sovint no porten enlloc. Han estat moltes hores de rastrejar informació i fer comprovacions, un treball de formigueta que no té resultats immediats, però que ens ha permès descobrir una operació coordinada d'infiltració policial, detectar uns patrons comuns i explicar quin impacte psicosocial ha tingut.
S: El reportatge de 3Cat no hauria estat possible sense la investigació d'aquests anys de la Directa. És la culminació d'una feina que encara continua. Fins ara, s'ha fet la tasca de publicar els casos, però aquesta producció és la visió global de tot plegat en un sol material a la pantalla. La televisió pública ha fet una aposta per un tema delicat.
A què atribueixen que altres mitjans amb més recursos no facin investigacions periodístiques d'aquesta mena sobre els cossos policials?
G: Una de les especialitats de la Directa ha estat la fiscalització de les actuacions policials. Fa temps que ens dediquem a revelar espionatges. Hem publicat intents de captació de militants i altres espionatges digitals per part dels Mossos d'Esquadra. Al reportatge també mencionem altres mitjans que no són d'àmbit català, com el Salto o el Diario.es, que han destapat casos d'infiltració policial a Madrid.
S: També hi ha una part de la confiança de les fonts amb la Directa i amb els periodistes en concret. Era la clau per poder fer el reportatge.
Quin era el modus operandi dels agents infiltrats? Les seves accions estaven completament planificades o bé disposaven d'autonomia per actuar segons les circumstàncies?
S: Tot i que hi ha un modus operandi conjunt, sí que hi ha alguns trets que són característics de cada cas. El Dani, que es va infiltrar a la Cinètika, va tenir diferents relacions sexo-afectives amb un grup de noies que després van interposar una querella. La Maria, a Girona, va mantenir una relació més llarga de tres anys amb un activista del moviment independentista, l’Òscar Campos. Cadascú té un mètode diferent. En Marc, d’altra banda, es va infiltrar a través de la universitat, va ocupar una plaça pública a la UB de Mundet.
G: El policia de València sí que va liderar accions de sabotatge, és a dir, que va fer un passet més enllà en la seva vinculació. Tenen especificitats, però els patrons en comú són: d’una banda, agents molt joves, al voltant dels trenta anys. Després, són dels Països Catalans, és a dir, que parlen català. Tres d’ells han nascut a les Illes Balears i un altre a Catalunya, i la llengua comuna els facilita un apropament a determinats col·lectius en un context polític molt concret. I, per últim, són de la mateixa promoció, tots es van graduar a l’escola de policia d’Àvila el juny de 2019 i a principis de 2020, força ràpid, ja aterraven als llocs d’infiltració policial.
El manteniment de relacions sexoafectives amb membres de moviments socials és una estratègia deliberada per treure informació?
G: No ho sabem.
S: El que passa al reportatge i al llarg de la investigació és que hi ha preguntes que queden sense resposta per les negatives constants del Ministeri d'Interior i de l'escola de policia. No se sap tot i, precisament, una de les peticions és el dret a la informació que tenim com a periodistes i com a ciutadania. Més enllà d'això, entrevistem una sèrie de persones que donen una visió global de per què passen aquestes coses. Hi ha versions diferents, però no tenim la veritat absoluta.
Amb qui han parlat?
S: D'una banda, amb les persones que han patit les infiltracions policials, amb els advocats i amb una portaveu d'un sindicat policial que, tot i que no té res a veure amb els casos ni forma part de les operacions, té coneixement de com funcionen en general.
G: L'advocada del cas de l'agent infiltrat conegut com a Daniel afirma que les relacions sexoafectives van ser utilitzades com a mètode. Relacionar-se amb dones d'una orientació política molt específica, ja fos perquè les coneixia en certs entorns o les contactava mitjançant una aplicació de cites, li permetia accedir a determinats espais i avançar en l'operació.
S: Les dones que escollia no eren aleatòries. Això li donava una coartada i li permetia mostrar una imatge d'activista que l'ajudava a mimetitzar-se amb l'entorn.
G: La Maria Perelló va tenir una relació molt llarga amb un activista molt implicat en els moviments socials i l'independentisme de Girona i Salt i això la va avalar.
Sabent que era la companya d'un activista molt implicat, la gent feia ulls grossos davant de comportaments estranys.
S: En Benet Salellas explica que, en condició de parella, la Maria va accedir a reunions amb advocats, vulnerant el dret a defensa de l'Òscar.
Què ha passat amb els agents infiltrats després que es fes pública la seva identitat?
G: Després del primer cas, creiem que hi va haver una alerta per als altres agents. Va començar un efecte cadena i els infiltrats van començar a distanciar-se sota el pretext de malaltia familiar. Els militants van detectar conductes assimilables i nosaltres vam estirar el fil. En relació amb el que ha passat a posteriori, el Ministeri de l'Interior ha fet una defensa tancada d'aquestes operacions i no ha volgut facilitar informació. S'han presentat tres querelles i una demanda al contenciós administratiu.
Quin recorregut han tingut les querelles?
G: Han trobat un mur judicial. Els jutges d'instrucció ni tan sols les han investigat. Hi ha recursos interposats que s'han de resoldre. I pel que fa als policies, en el reportatge apuntem quina és la seva situació en aquests moments.
Poden avançar alguna cosa sobre la situació actual dels agents?
S: No. Més que res, perquè encara fem investigacions. Dilluns publicarem la revista mensual de la Directa amb més informació.
G: És important reiterar el silenci oficial i el mur judicial amb un paper rellevant de la Fiscalia, que hauria d'actuar d'ofici en casos on es poden haver vulnerat drets fonamentals. No obstant això, ha negat que les querelles s'acceptin a tràmit i s'iniciï una investigació.
La Fiscalia hauria d'actuar d'ofici en casos on es poden haver vulnerat drets fonamentals, però no ha acceptat les querelles
La policia fa servir el concepte "agents d'intel·ligència", en lloc d'agents encoberts. Quina diferència hi ha i quina impunitat els reporta aquesta qualificació?
G: Fins ara, havíem conegut agents encoberts, que són agents autoritzats per un jutge i que tenen un control i una supervisió externs. Es dediquen a uns supòsits molt concrets, com són el terrorisme, el narcotràfic o el tràfic de persones. Això està recollit a la llei d'enjudiciament criminal. Quan surt el primer cas, el Ministeri d'Interior i la Comissaria General d'Informació emeten un informe on reconeixen per primera vegada l'existència de policies infiltrats en moviments socials, però diuen que no són agents encoberts, sinó agents d'intel·ligència.
Sota quin pretext els infiltren?
G: Diuen que són agents d'intel·ligència, que depenen de la Comissaria General d'Informació i que són per captar informació, processar-la i analitzar-la. No estan subjectes a cap supervisió judicial.
És legal això?
G: Es troben en una situació d'indefinició legal. No hi ha cap llei que els reguli ni una figura definida per a ells, a diferència dels agents encoberts. Probablement existeixen normatives internes que desconeixem. Per tant, no sabem quines són exactament les seves funcions, quan es poden desplegar aquests operatius, quina informació poden recollir ni què en fan amb ella.
S: Són preguntes sense resposta. Al reportatge entrevistem la portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, així com diverses figures destacades del món de l'advocacia, per aclarir on es troben els límits per evitar vulnerar els drets fonamentals. Tot i això, continuem sense saber quin control existeix, què passa si aquests límits es traspassen i quines conseqüències se’n deriven.
És la primera vegada que ens trobem amb casos d'aquesta mena a l'Estat espanyol?
G: No, els policies infiltrats han existit sempre. Durant molt de temps van actuar en organitzacions armades, però és cert que als anys 90 també es van infiltrar en moviments socials. El que passa és que mai s’havia arribat a destapar amb tant detall com operaven, s'havien identificat patrons ni rastrejat tantes dades sobre la seva identitat.
S: Les infiltracions són en moviments socials i els advocats apunten que no hi ha una criminalitat greu i es pregunten què busquen. Són grups pel dret a l'habitatge, en defensa dels drets de les persones migrants. Al reportatge mencionem el cas anglès Spycops Scandal per demostrar que no només passa ara i aquí, sinó que ha passat en altres llocs i moments de la història.
G: És una tècnica que s’ha utilitzat sempre, però la novetat rau en la investigació en profunditat, que destapa una operació coordinada dins dels moviments dels Països Catalans. A més, mai s’havia arribat tan lluny en l’àmbit jurídic per provocar conseqüències i promoure una major conscienciació social.
Quina cobertura política per part del Govern espanyol tenen aquesta mena d'operacions?
G: El Ministeri d'Interior s'ha negat a donar-nos informació tenint en compte que s'han presentat al voltant de 200 preguntes al Congrés. S'han registrat per escrit i el Govern només ha oferit respostes estàndard al·legant que els cossos i forces de seguretat respecten la Constitució. Són operacions que estan emparades per la Llei de Secrets Oficials.
Hi ha alguna diferència a l'hora d'ordenar les operacions en funció de qui forma part de l'executiu estatal?
S: Les infiltracions que analitzem estan relacionades amb el ministre Grande-Marlaska, però, com dèiem, sempre han existit. No volem centrar tant l’atenció en quin partit polític lidera el Govern espanyol, sinó en el context concret en què es van produir.
G: Aquestes pràctiques d'espionatge s’han dut a terme tant durant el governs anterior del PP com en el del PSOE. Hi ha una clara continuïtat en els mètodes i les estructures policials.
Què representen les infiltracions per a la salut democràtica del país?
G: La ciutadania hauria d’estar preocupada pel fet que s’infiltrin agents i es destinin importants recursos econòmics i humans a operacions que espien preventivament col·lectius veïnals, associacions i entitats. Tot això sense que després es derivi en cap procediment judicial ni en detencions.
S: El que no pot ser és que, com a mitjà, sol·licitis informació i totes les respostes a les peticions d’entrevista i transparència siguin negatives.
Quins canvis han introduït els moviments socials per prevenir futures infiltracions? Han modificat protocols, estructures o formes d'organització?
S: Els moviments socials han viscut un daltabaix. Ara bé, reafirmen que les infiltracions no han aconseguit trencar-los. Evidentment, les persones i els col·lectius han patit conseqüències, però es continua militant i fent feina de base. Hi havia la por que es generés un sentiment de paranoia que fes dubtar de tot i de tothom, però s'ha treballat molt perquè això no passi. Són moviments oberts, amb assemblees participatives i activitats públiques, que no tenen per què canviar perquè no tenen res a amagar.
G: Han aconseguit resistir a un dels objectius d'aquestes operacions: la desmobilització, la propagació de la por i la generació de dubtes i desconfiança.
Si un dels objectius era la desmobilització, quins altres es perseguien?
G: No ho sabem. El que sí que és cert és que les infiltracions es produeixen en un context determinat, després de la tardor de 2019, quan hi ha unes mobilitzacions massives a Catalunya arran de la sentència del Procés. Hi ha el desplegament d'agents i, alhora, s'intensifica l'espionatge amb Pegasus. Intuïm, d'alguna manera, que l'Estat necessita entendre què està passant a Catalunya a través de diferents mètodes. Captar informació per saber com s'organitza la societat massivament.
S: El Marc formava part de Resistim al Gòtic. Creiem que va entrar-hi per extreure informació sobre altres grups pel dret a l'habitatge, però també per avalar la seva entrada al SEPC o a altres organitzacions.
Quina repercussió espereu que tingui el reportatge?
S: Estem convençudes que se'n parlarà. Volem que sigui una mena de reparació per a les persones afectades. Si no l'obtenen per la via judicial, almenys que obtinguin el reconeixement públic. Les víctimes van ser molt banalitzades. En el reportatge, hi ha testimonis de persones que mai abans havien parlat davant de les càmeres.
Els peritatges demostren que les víctimes de les infiltracions van patir maltractament i tortura
G: Es farà públic material audiovisual inèdit. Els agents arriben molt lluny amb les seves infiltracions, vulnerant drets fonamentals com el dret a la intimitat i la revelació de secrets. Els peritatges confirmen que hi ha hagut maltractament i tortures, perquè es generen lesions.
S: Al final és qüestionar-nos quin model de policia volem com a societat democràtica, fins on estem disposats a acceptar aquestes operacions i per què es fan, què es busca i si realment calia mantenir relacions afectives tan llargues.
Tortura i maltractament?
Entrevistem al director del centre Sira [Centre d'Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura], en Pau Pérez Sales, que ha dut a terme els peritatges de les persones afectades. Les seves conclusions es van exposar a la comissió d'investigació que es va obrir al Parlament de Catalunya a finals de 2023. No és una afirmació nostra, és que ell va determinar que eren casos de maltractament i tortura perquè complien quatre factors: intencionalitat, patiment greu, un propòsit d'obtenir informació, castigar, humiliar o discriminar, i que aquestes accions les va dur a terme un funcionari de l'Estat.
G: Hi ha hagut una afectació psicosocial greu. La majoria de les víctimes han necessitat atenció psicològica i encara arrosseguen avui dia les conseqüències d'aquests fets.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..