"No s'havia vist mai a la història". "Els productors paguen als clients perquè s'emportin els excedents". "El petroli s'enfonsa i cotitza en negatiu", s'ha pogut llegir i escoltar a diferents mitjans d'arreu el planeta.

El cert és que, tal com informava l'agència Reuters aquest dimarts, "centenars de milions de barrils de cru han hagut de ser emmagatzemats a tot el món en els últims dos mesos després que les mesures de confinaments imposades per causa del coronavirus enfonsessin en un terç la demanda global de petroli".

Com s'ha d'interpretar aquesta davallada tan espectacular?

"No hi ha cap misteri. Hi ha una caiguda del consum a escala mundial brutal", explica a Públic el científic Antonio Turiel, conegut pels seus estudis sobre l'esgotament de combustibles fòssils i matèries primeres. Li demanem que ens ajudi a entendre el fenomen i explica: "De fet a l’últim informe de l’estat del mercat del petroli de l’Agència Internacional de l’Energia, es diu que el consum de petroli al món ha caigut un 30 per cent, que és una burrada. Hem de pensar que a les profunditats de la crisi del 2008 va caure com un 4 o un 5 per cent, i ara ha caigut un 30 per cent". "Això és una animalada i és bàsicament perquè hi ha menys consum", remarca, però fa un aclariment: "Continua havent-hi demanda, però molta menys, i aleshores s’ha produït aquest fenomen curiós, que hem vist bastant mal interpretat a alguns llocs, sobre allò que diuen dels preus negatius del petroli que en realitat són els preus negatius dels contractes a futur. No es tracta del preu del petroli que es serveix immediatament, sinó que el que simplement passa és que hi havia uns ‘futurs’, que són aquest tipus de productes comercials amb els quals comprador i venedor s’asseguren un bon preu".

"Òbviament, ara que el petroli està baix, el que ha fet tothom, com és normal, és comprar ara", perquè es pot emmagatzemar sense perdre qualitat durant uns sis mesos. "Molt més no, perquè un dels problemes que té el petroli és que quan el treus de sota terra, entra en contacte amb l’oxigen, i aleshores es comença a oxidar i a degradar", precisa.

"El problema està aquí, que estan a punt de vèncer d’aquí a una setmana els contractes a futurs als Estats Units, i aleshores el que passa és que al mercat del petroli s’ha passat del 'm’ho treuen de les mans' al 'que me’l treguin de les mans'".

"Ara estan pagant una prima per a que algú es faci càrrec d’això, perquè a més a més el problema que tenen és que han de fer front a indemnitzacions i no volen. És per això que es produeixen aquests preus diguem-ne negatius, dels que estan venent contractes de futurs", afegeix Antonio Turiel.

 Reactivació econòmica, quan?

Hi ha qui diu, però, els operadors han comprat molt petroli perquè confien en una ràpida recuperació. Pensen que l’actual crisi no és del sistema, que per tant durarà poc i que quan s’acabi estaran en una posició de privilegi.

"Òbviament compten amb que hi haurà una gran reactivació econòmica i que en un futur no gaire llunyà es podran desfer d’aquest petroli. Si no no tindria sentit, perquè a partir del sis mesos els costos de manteniment d’aquest petroli, amb el perill que es degradi i acabi essent inservible, comencen a ser importants", assenyala Turiel, que adverteix que abans de la pandèmia i del confinament "ja s’estava preparant una crisi econòmica" i que "hi haurà una caiguda del consum molt important, molta gent que es quedarà sense feina, molts negocis petits, mitjans i algun de gros tancaran en els propers mesos i hi haurà una recessió econòmica molt bèstia". "No hi haurà recuperació ràpida", preveu.

Tot això arriba després de molts anys de deteriorament de les condicions del mercat pels productors de petroli, perquè "la producció s’havia tornat molt cara", perquè el petroli bo ja fa temps que es va acabar, insisteix el científic. Els preus que hi havia i la conseqüent desinversió ja feien preveure que hi hauria una crisi no només de consum, sinó de producció. "Anàvem a una situació de contracció molt forta del mercat de producció de petroli", que la pròpia Agència Internacional de l’Energia ja havia detectat fa uns anys, "la qual cosa, combinada amb aquesta caiguda tan ràpida i la crisi econòmica que inevitablement sobrevindrà", el porten a advertir que "ens estem endinsant en un terreny realment perillós i complicat en els propers anys", "tot i que se superi la pandèmia, que no sabem quan la superarem", perquè no es pot descartar que "caiguin diverses onades", tal com va passar amb la grip del 1918, que va durar fins el 1920.

Pujades i davallades

Antonio Turiel, pronostica "uns anys realment molt turbulents", molt inestables. "Ja es preveien uns anys complicats i crec que tot això ho ha accelerat i encara seran pitjors, "amb pujades i baixades molt ràpides", i ho argumenta de la següent manera:

"Quan una matèria primera es torna escassa el que fa el preu és oscil·lar. Hi ha moments en els quals es produeix més del que el mercat pot absorbir, i aleshores el preu baixa, i aleshores el que passa és que com que la matèria es va tornant escassa, els productors no es guanyen prou la vida perquè tenen costos molt elevats, alguns comencen a fer fallida, tanquen el negoci, cau la producció, i com a conseqüència, com que la producció va per sota del que la demanda vol, els preus pugen molt. Això fa mal a l'economia, fa mal a la demanda. Això ha passat amb moltes matèries primeres. Una part de la demanda queda destruïda, desapareix. Hi ha negocis que ja s’entén que no són rendibles i desapareixen, i torna a baixar el preu. Com que hi ha aquests cicles, que primer es destrueix la demanda, després es destrueix l’oferta i així successivament, el preu el que fa es oscil·lar, va donant batzegades, perquè bàsicament el subministrament d’aquesta matèria primera es torna no fiable. No pots confiar ... El que necessites per fer una planificació econòmica mitjanament bona és que les coses siguin estables". 

A la crisi del petroli, segurament, caldrà afegir la d'altres matèries primeres, "perquè n’hi ha moltes que depenen del petroli, per la seva extracció i pel transport, i hi ha moltes que es troben en una situació molt complicada", prossegueix l'investigador Antonio Turiel, que reconeix la seva preocupació pel que "segurament sobrevindrà i que ja es comença a veure: una crisi alimentària global". "Aquesta és la meva previsió pels propers anys", afirma.

Neguits a partir d'ara, a peu de carrer

"Hi ha un risc directe i immediat, en la situació que tenim actualment, començant pels autònoms òbviament, hi ha molts que no podran mantenir la seva activitat. Botigues petites, mitjanes, i en general el comerç està molt ressentit, i això el que generarà serà una taxa d’atur molt forta". Turiel recorda les previsions segons les quals, a l'Estat espanyol la caiguda del PIB podria ser fins i tot superior al 20%. "És una cosa que no s’havia vist mai". 

La primera preocupació a nivell de carrer pensa que és la pèrdua de llocs de treball, i per a qui no vagi a l'atur preveu una davallada molt important dels seus ingressos. "Tot això encara contraurà més el consum, amb la qual cosa encara comprometrà més la viabilitat de molts negocis", adverteix.

"Aleshores després d’aquesta primera bufetada, que s’allargarà segurament durant aquest any i l’any que ve, haurem de veure una mica on som i cap a on podem anar", perquè el panorama que dibuixa és evidentment fosc: "Si fos només una caiguda d’un any i mig o així, seria dur, seria molt complicat, perquè estem parlant de taxes d’atur molt elevades, però després tindríem una esperança de remuntar. Si comença a escassejar el petroli, que és cap a on anem, i després la resta de matèries primeres, el problema és que no pots remuntar, perquè et falta el combustible. Aleshores resultarà que hauràs caigut a un forat i ja no podràs tornar a remuntar. Hauràs de continuar allà dins o potser fins i tot baixar més".

"La preocupació pel ciutadà jo crec que és aquesta, la gran inseguretat que ens planteja el futur, de mantenir la feina, un sou digne, i les previsions dolentes pels propers anys, i aleshores aquí la dificultat final. El neguit és que faig jo a partir d’ara", diu, però també llança avisos "una mica més a llarg termini": "Començaran a faltar coses que són més importants, començant evidentment per l’alimentació. Però no només això. Podem tenir un problema i és que falti roba. Això serà una preocupació en els propers anys, que veuràs que els preus de certes coses que considerem poc cares i indispensables, en certs casos seran més cares. Aquesta serà la segona preocupació que tindrem. A banda, evidentment, que podem veure també una escalada en el preu de l'electricitat, del gas i en general dels serveis.
Així que tindrem una situació de més inseguretat laboral, escassetat d’algunes coses que poden ser importants i, en general, encariment" de la prestació de serveis. Jo penso que són aquestes les preocupacions més importants a peu de carrer".

"No necessitem tant de tot"

"Hem acumulat problemes durant molts anys, i no els hem enfrontat perquè hem pensat que es resoldrien com si no res. Aleshores, ja abans d’això, del que ha passat ara, que ha estat una cosa inesperada, la situació no era molt bona", assenyala el doctor Antonio Turiel, que treballa en un laboratori de Ciències Ambientals, i no passa per alt els més que preocupants efectes del canvi climàtic.

"És evident que quan tu fas una cosa que està mal feta durant molt de temps, hi ha un dia que arriba el moment del rebre. Has de pagar per allò que has fet.
Perspectives optimistes? Jo soc una persona molt optimista, perquè crec que malgrat totes les dificultats que tenim per davant, es poden fer coses i es pot actuar de moltes maneres i ens en podem sortir d’això. Si la idea és continuar amb el mateix sistema consumista, ja dic d’entrada que això no. No és possible. Ara si es parla de com ens adaptem, com fem canvis, com ens ho fem per no necessitar tant de tot. Que no necessitem tant de tot. Com ens ho fem per poder resoldre aquestes dificultats d’una manera que fins i tot pugui ser molt profitosa i molt beneficiosa per tots, crec que la nostra qualitat de vida milloraria en molts aspectes. Es pot fer de moltes maneres, amb canvis importants en els nostres hàbits, les nostres relacions econòmiques i comercials. El que no es pot fer és mantenir-se amb la perspectiva que necessita el sistema econòmic per tirar endavant, que és el capitalisme. Mantenir un sistema econòmic que es basa en un creixement infinit i a més accelerat en un planeta que és finit, cosa que era evident que tard o d’hora hauria de petar... És el que està passant ara, és simplement que està petant perquè hi ha hagut aquesta espurna del coronavirus, que el que ha fet és accelerar un procés en el que ja estàvem immersos. Ara es un bon moment per aturar-se a reflexionar. El que no pot ser és que estiguem acumulant palla i altres coses que cremen fàcilment i ara ha vingut l’espurna i tot està cremant". El que no podem pensar, conclou el científic, és en continuar amb un sistema que s’encarrega d'alimentar més el foc.