Durant la temporada d'hivern, quan les temperatures són més baixes, les persones sense sostre no sempre troben refugi. A Barcelona hi ha prop de 950 persones que dormen al carrer, segons les dades del recompte anual de 2016 organitzat per la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), i menys de la meitat han pogut accedir als recursos municipals o d'entitats socials que es van activar amb la baixada de temperatures dels mesos de gener i febrer, tot i que han augmentat respecte l'any anterior gràcies a iniciatives privades.

En total, entre recursos públics i privats, cada nit una persona sense sostre podia trobar a Barcelona més de 250 places per passar la nit -sense comptar els centres d'acollida municipals de les zones de Nou Barris, Zona Franca i Sarrià. L'Ajuntament de la ciutat, a banda de les 75 places del Centre d'Acollida Nocturna d'Emergències (CANE) que obre entre els mesos de novembre i març, va habilitar 108 places per nit del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) durant els dies que les temperatures van baixar dels 0 graus.

La Fundació Arrels, que des de l'any 1987 s'encarrega de protegir a les persones sense sostre, també va albergar 15 persones sense sostre diàries a la seva llar residencial i, per primera vegada, la parròquia de Santa Anna va obrir les seves portes per acollir a més de 60 persones per nit durant els dies de fred.

Però, com denuncia la Fundació Arrels, es tracta “d'una acollida temporal que no representa una solució definitiva” per a les persones sense sostre, ja que quan s'acaba l'operació hivern han de tornar al carrer. El director de la fundació, Ferran Busquets, opina que “les operacions que s'activen durant el fred són insuficients” i no donen confiança a aquestes persones. “Tot i que hi ha diversos punts per tota la ciutat per passar la nit, cal que aquestes persones recuperin la confiança amb les persones que les volem ajudar i amb la ciutadania en general”, explica. Una confiança perduda, segons ell, per les excessives normatives per accedir, de forma més o menys permanent, als equipaments municipals.

Busquets considera que la raó per la qual durant les nits de fred aquestes persones continuen a la via pública és perquè saben que, després de les baixes temperatures, hauran de tornar al carrer o moure's de recurs en recurs. “En el fons és tot molt senzill. Quan veiem una persona al carrer i diu que no vol resguardar-se és perquè ha passat per molts recursos i arribem tard”, explica sobre la vulnerabilitat de les persones que es van allotjant en diferents recursos temporals.

Centenars de persones dormen al carrer cada nit a Barcelona. @laxesca

Marc Marqués, cooperant del centre obert de la fundació -que només dóna atenció durant el dia-, afegeix que són els voluntaris els que van a buscar a les persones sense sostre per a que accedeixin als recursos: “És una feina que tenim que fer nosaltres perquè aquesta gent no s'acosta per sí mateixa. Per això, quan arriba una persona nova posem tots els esforços en intentar fixar-la”.

“Ens preocupa molt que es digui que la gent està dormint al carrer perquè vol. És cert que a vegades no volen anar als recursos que oferim, però el que passa és que no oferim la solució correcte”, inssisteix Busquets, i afegeix: “Volem que la ciutadania entengui que hi ha gent dormint al carrer i lluitar contra els estigmes del 'no volen res'”.

Una persona sense sostre retalla 20 anys la seva esperança de vida

La gent que dorm al ras, com explica Busquets, també veu afectada molt més la seva salut que qualsevol persona que gaudeix d'una llar. “El carrer mata”, assegura, i explica que la gent que passa pels equipaments d'Arrels veu retallada en 20 anys la seva esperança de vida. Per això, a curt termini, es mostren favorables a l'ocupació de les oficines d'entitats bancàries, estacions de transport, centres cívics o altres equipaments que els permetin dormir en una temperatura adequada. Fins i tot, han demanat seguir l'exemple de València d'obrir els vestíbuls de les estacions de metro perquè puguin passar la nit, sempre com a mesura cautelar.

Tanmateix, com consideren la majoria d'entitats socials, la solució a llarg termini passa per oferir un habitatge digne a les persones que dormen al carrer. La tinenta d'alcaldia de l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, explica que aquest any han augmentat els recursos respecte l'any passat per a les persones sense llar en quatre milions més (en total, 27 milions) i que, certament, s'estan fent esforços en aconseguir més parc públic per aquestes persones.

De moment, subratlla la importància d'adaptar els equipaments municipals a les diferents tipologies de persones sense sostre: “No només cal pensar en la ubicació, sinó en les problemàtiques del col·lectiu. Per això, treballem per obrir noves tipologies d'equipaments destinades, per exemple, a persones amb trastorns mentals o per a joves”. “Cal situar el sensellarisme no com una patologia social, sinó com una conseqüència de la pobresa”, raona.

Ortiz explica que a Barcelona arriben moltes persones sense llar de diferents municipis i lamenta que “la Generalitat encara no ha posat cap recurs d'atenció per aquestes persones”. A Catalunya, segons dades de l'informe de 2016 de l'Agència Catalana de l'Habitatge, més de 5.400 persones dormen al carrer i 8.600 ho fan en altres assentaments, tant públics com d'iniciativa privada. “És una realitat que hauria de visibilitar-se més per part de totes les institucions catalanes”, opina.

Entre un 30-40% pateixen violències

Com denuncien la majoria d'associacions, aquestes persones són víctimes recurrents de violències verbals, agressions i furts. “La gent que està al carrer dorm amb por”, explica Ferran Busquets. L'informe La vulnerabilitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona que la fundació presenta aquest dijous demostra, a partir d'una enquesta realitzada a 348 persones que dormen al carrer, que un “37% han estat víctimes d'agressions físiques i/o verbals”.

El percentatge es manté a nivell estatal segons les xifres de l'Observatori de Delictes d'Odi contra les Persones sense Llar, Hatento.org, a partir d'una enquesta realitzada a 241 persones de diferents ciutats de l'Estat espanyol: un 47% han sigut víctimes d'almenys un delicte d'odi, entès com “un delicte tipificat al Codi Penal” i quan es basa “en un prejudici contra un determinat grup o col·lectiu social”.

Sobre això, un jutjat del Prat de Llobregat continua investigant els fets de la querella criminal presentada el novembre de 2016 per un grup de treballadors de seguretat de l'Aeroport del Prat contra els seus responsables, l'empresa Ilunion Seguridad, per suposadament obligar-los a molestar i fer fóra als sense sostre que dormien a les terminals, sota amenaces de perdre la feina. “Encara hi ha moltes agressions invisibilitzades ja que es tracta d'un dels col·lectius més desprotegits de la nostra societat”, lamenta Busquets.