Un punt d’inflexió o una porta oberta al reconeixement de la presència de l’amiant a les instal·lacions del metro de Barcelona i la seva afectació als treballadors que hi tenen contacte. Aquestes són algunes de les reaccions a la sentència del Jutjat Social número 8 de Barcelona, que ha dictat per primera vegada una resolució en la qual atribueix la mort d’un extreballador de Metro de Barcelona a l’exposició a l’amiant al lloc del treball. Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya ha iniciat l’elaboració d’un cens de la seva presència per eliminar-lo de tots els edificis públics i privats, com a màxim l’any 2032, tal com fixa la normativa europea.

L’esmentada sentència judicial conclou que el contacte continuat amb l’amiant és "amb gairebé absoluta certesa" l’origen del mesotelioma pleural que l’any 2019 va acabar amb la vida d’un home, que entre els anys 1988 i 2008 va treballar al Metro, primer com a auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques, i posteriorment, com a especialista del servei digital de veu i dades, "en contacte directe amb els combois i amb el sistema elèctric del metro de Barcelona".

L’acta també recull que la víctima "va estar en contacte amb l’amiant durant més de 20 anys, sense cap protecció ni control mèdic, sent la causa de la defunció un mesotelioma pleural maligne, malaltia que consta com a professional en el llistat de malalties professionals".

El magistrat recorda que un informe d’Inspecció de Treball conclou que Metro de Barcelona reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels de metro, motiu pel qual des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant i que aquests materials han estat presents als combois ja sigui als motors o a les sabates de fre, cosa que implicava l’emissió de fibres d’amiant a l’ambient, especialment als túnels".

Una avaluació, duta a terme tres anys després, va determinar la presència a l’aire d’amiant aportat pel desgast en el decurs del temps de les antigues sabates de fre i per l’ambient exterior a través de la ventilació i també consta la seva presència en diferents aïllants de components elèctrics.

Des de l’equip d’advocats del Col·lectiu Ronda, el lletrat Àlex Tisminetzky, que juntament amb Mireia Garcia va impulsar la demanda, precisa que "la sentència esdevé una fita històrica en la lluita dels treballadors i treballadores del Metro de Barcelona per obtenir el reconeixement que mereixen les patologies causades per l’amiant que els afecten i que els poden perjudicar en el futur, atesos els llargs períodes de latència de les malalties que tenen origen a l’exposició a l’asbest". Tot i no ser el primer en cas en què es jutja a un treballador afectat per l’amiant, sí que és pioner des del punt de vista en què es considera que la patologia procedeix de l’exposició a aquest material.

L’amiant, a l’oblit

Des del sindicat CGT a Metro de Barcelona, organització des de la qual es va impulsar la demanda, Xavier Bermúdez, delegat del comitè d’empresa, company del treballador mort el 2019 i en aquell moment delegat de prevenció de riscos laborals, veu la decisió judicial com "un aval, especialment quan el jutge admet que hi ha amiant dins dels túnels del metro i en les vies causat per la deterioració dels materials i pels despreniments dels frens dels trens". Per a Bermúdez, que es reconegui judicialment aquest supòsit és essencial, ja que des del 2018, el sindicat ha defensat que hi havia tones d'amiant en el metro i, sobretot, als túnels, fet que l'empresa sempre va negar.

El delegat del comitè d’empresa de Metro Barcelona afegeix el reforç que suposa per la postura defensada pel sindicat, en la qual s’incidia que el personal d'operacions estava directament exposat a l'amiant, "el que deixa sense arguments a l'empresa per a continuar excloent a aquest col·lectiu com sempre ha fet en totes les negociacions que es van mantenir".

La CGT remarca la importància del reconeixement judicial, encara que matisa que "queda un gran camí per recórrer i el tema de l'amiant no pot quedar silenciat com pretenen alguns i algunes, ja que avui dia s'ha demostrat que s'ha de continuar treballant perquè l'empresa encara es nega a aplicar amb alguns companys l’acord al qual va arribar amb una majoria del comitè d'empresa, fent una interpretació injusta d'aquest".

Cens de l’amiant

Per la seva banda, la Generalitat ha iniciat els treballs per a l’elaboració del cens de l’amiant a Catalunya, que preveu tenir enllestit a finals de 2023, amb l’objectiu de recollir informació sobre instal·lacions que continguin aquest material, altament perjudicial per a la salut, tant en entorns públics com privats i implementar les mesures necessàries per a la seva gestió i erradicació.

El Departament de la Presidència ha formalitzat ja l’encàrrec a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per tal que elabori una cartografia on es delimitin les cobertes en alçada que puguin contenir fibrociment a tot el territori de Catalunya. Aquestes dades s’obtindran mitjançant vols de cobertura amb sensors hiperespectrals i el tractament i georeferenciació posterior de les dades.

L’objectiu és disposar d’aquesta primera capa del cens a finals del 2023, la qual cosa permetrà dimensionar l’afectació i prioritzar les actuacions necessàries per a assolir i erradicar l’amiant de tots els edificis públics el 2028, i del conjunt del territori el 2032, tal com marca la normativa europea.

De fet, a finals d’octubre de l’any 2021, el Parlament Europeu va publicar una resolució, en què insta la Comissió Europea a implantar en el menor termini possible una àmplia estratègia per protegir el conjunt de la població europea davant els efectes de l'amiant, material que assenyala com a "principal causa de càncer professional a la UE". En el cas de l’Estat espanyol, el text denuncia "la intolerable taxa d'infradiagnòstic", que provoca que més del 95% dels casos de malalties causades per l'amiant quedin orfes de reconeixement, situant-se a la cua de la UE en aquest apartat.

Amb la sentència del Jutjat Social número 8 de Barcelona, sembla que es faci un pas endavant. En aquest sentit, el trajecte ha transcorregut des de les afirmacions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) de fa tres o quatre anys, en les quals assegurava que a les instal·lacions del metro no hi havia amiant, a reconèixer que aquest hi és i acabant acceptant, amb l’empenta d’una sentència judicial, que ha sigut la seva presència la que ha ocasionat afectacions en treballadors, que han desenvolupat malalties i han mort a conseqüència d’aquestes.

Tot i això, fonts del Col·lectiu Ronda afirmen que continua sent "inversemblant" que es continuï negant que els treballadors del Metro han estat exposats a les fibres d’amiant, sovint sense formació, protecció adequada ni revisions mèdiques. "Estem segurs que aquesta sentència és només la primera de moltes que estan per arribar".