BARCELONA.- La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) s'ha convertit en tota una institució en la protecció del dret a l'habitatge a força d'aturar desnonaments. Però des del 2012, any en què va néixer l'Obra Social de la PAH, la plataforma ha estès la seva forma comunitària de lluita a altres drets: des dels subministraments bàsics a l'educació. PAH com les de Manresa o Sabadell han engegat projectes com una escola popular o una xarxa d'aliments.

Manresa i la nova Escola Popular

Encara que molts ja no existeixen, en aquests quatre anys la PAH hi ha okupat 49 blocs per reallotjar unes 3.500 famílies a tot l'Estat espanyol. "És difícil de comptabilitzar perquè s'estan recuperant blocs massivament", explica Berni Sorinas, portaveu de l'Obra Social de la PAH i membre de la PAHC de Manresa (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme), "però ara n'hi haurà uns 12 actius a tota Catalunya".

La PAHC amb més blocs és la de Manresa, amb sis, seguida per les de Vallecas, amb cinc, i Sabadell, amb 4. La C que afegeixen al seu nom les PAH de Manresa i Sabadell no és casual, són les que més han progressat "en entendre que el problema va més enllà de la bombolla immobiliària". L'acció principal de l'Obra Social és garantir el dret a l'habitatge que l'administració no pot assegurar.

A l'Estat espanyol, només l'1% de l'habitatge és públic, mentre que a Europa la mitjana és del 24%. La PAHC de Manresa s'enfronta a situacions abusives com la sobreocupació: "hi ha famílies precàries que s'ajunten i entre dues viuen en una casa que potser només té dues habitacions", aclareix el portaveu. Enfront d'aquest panorama, l'Obra Social defensa l'okupació per donar un ús social als habitatges buits en mans de la banca.

"La PAH ha de moure's cap a un moviment pel dret a la ciutat", afirma Berni Sorinias, portaveu de l'Obra Social de la PAH

En aquest context, l'assemblea va veure "que les filles de la PAHC creixien amb certa mancança educativa perquè o bé en viure en pisos en mal estat o amb l'amenaça del desnonament, les seves cases no eren espais d'afecte, o bé perquè els seus pares no poden pagar classes particulars o perquè no tenen la formació per donar-los el reforç que necessiten", diagnostica Sorinas. Va ser així com va néixer la idea de construir en els baixos d'un dels blocs okupats l'Escola Popular de Manresa.

El projecte, que va arrencar a l'octubre, funciona de dilluns a divendres amb 20 orientadors voluntaris que fan classe a 50 infants de primer a sisè de primària. El treball més important és el d'autoprotecció, en un espai "que entén que l'educació popular és essencial perquè el projecte sobrevisqui i els joves de matí puguin seguir liderant les lluites". Per a cada dos nens hi ha un acompanyant "que és una mica un referent de vida, algú en qui recolzar-se si la cosa a casa està fotuda, un educador de carrer", resumeix el portaveu. L'acompanyant té relació amb la família, el col·legi i el nen o nena, de manera que coordina que tot funcioni. La germana de Sorinas s'encarrega d'una nena i ell posa l'exemple de matemàtiques; si en el col·legi li diuen que necessita reforç, ella se n'encarrega.

L'Escola funciona també per a persones que no estan a la PAH. "Ens vam adonar que hi ha famílies que potser tenen habitatge, però necessiten nostre recolzament en educació" explica Sorinas, per a qui les experiències de la PAH els han ensenyat que han de cobrir moltes necessitats, inclosos els subministraments. "La PAH ha de moure's cap a un moviment pel dret a la ciutat", manifesta i considera que si no estan fent més, és perquè "la realitat en habitatge és tan bèstia que no arribem".

La PAH s'està convertint "en un paraestat que reallotja famílies que han esgotat totes les vies per accedir a un habitatge públic", comenta Sorinas. Quan es procedeix a recuperar cases de bancs, les famílies ho fan amb un informe socioeconòmic a la mà en el qual l'administració reconeix que no disposa d'habitatge social per a una família en situació de vulnerabilitat. "Necessitem omplir-nos d'arguments per guanyar el debat de què és legal contra el que és legítim en el relat públic", raona.

Abans de okupar qualsevol bloc, la PAH es posa en contacte amb el banc propietari o la Sareb per demanar el lloguer social, "perquè les famílies el que volen és tenir una situació regular i no la por al desallotjament". Però Sorinas relata que la Sareb no reconeix la PAH com a interlocutor polític: "mai ens han agafat el telèfon ni ens han trucat", narra, "a pesar que el 75% [del capital de la Sareb] és públic".

Si en alguna cosa ha triomfat el moviment, és en la ruptura de l'individualisme al qual aboca el sistema capitalista

Totes les línies d'actuació noves de cada PAH sorgeixen d'una reflexió col·lectiva. Si en alguna cosa ha triomfat el moviment, és en la ruptura de l'individualisme al qual aboca el sistema capitalista. Així, els blocs de la PAH s'han anat convertint en xarxes d'autodefensa: "és complicat que es desallotgi per força un edifici sencer, en comparació a un pis sol", confessa el portaveu de l'Obra Social.

El proper projecte que la PAHC de Manresa engegarà serà una bugaderia popular en un espai que comptarà amb cinc rentadores i tres assecadores, "perquè hi ha moltes famílies que no poden pagar les factures de la llum o l'aigua", detalla el portaveu. La bugaderia popular serà també un espai autogestionat amb l'objectiu de seguir generant espais comunitaris, "la principal feina de la PAH". Aquest que es dilueix en desenes d'activitats petites com pares organitzant-se per portar els seus fills al col·legi o veïnes cuinant per a diverses famílies perquè disposen de més temps. "Al final, es tracta de defensar el dret a una vida digna", conclou Sorinas.

Sabadell: autogestió i suport mutu

L'habitatge és la punta de l'iceberg de molts altres problemes associats que les assemblees de la PAH intenten combatre. A Sabadell hi ha diversos grups, entre ells el d'Autogestió i el Grup de Suport Mutu, que han avançat en altres direccions.

"Les nostres assemblees són cada vegada més grans i se'ns complicava tractar la part més emocional com es mereix" aclareix Emma Giné, portaveu de la PAHC de Sabadell, que reuneix cada setmana al voltant de 200 persones. Sense un funcionament estructurat, els dimarts es troben els qui ho desitgin per compartir un berenar o simplement xerrar del que vagi sorgint. Entre altres dinàmiques, el grup de suport mutu organitza un sopar de Nadal al qual pot assistir qui vulgui.

Una acció de la PAHC de Sabadell. / PAHC Sabadell

El grup d'autogestió ha instaurat, entre altres, una xarxa d'aliments. Els seus membres acudeixen a les grans superfícies a buscar el menjar que es tira i els divendres preparen uns lots que es reparteixen entre els qui ho necessiten. A més, també aconsegueixen mobles, electrodomèstics o roba: "si una família que acaba d'okupar un pis en un dels blocs necessita mobiliari, s'apunten en una llista que es posa en coneixement del grup d'autogestió que intentarà aconseguir-ho". L'únic requisit és que es participi en el procés de recol·lecta en general, una manera de combatre la caritat.

A la co-capital vallesana funciona un grup d'autogestió que ha impulsat una xarxa d'aliments i una recollida de joguines 

Fa quatre anys que el grup va començar també una petita campanya de recollida de joguines que es reparteixen el 4 de gener amb la Cavalcada de Reis de la PAHC, que aquest any pot contenir sorpreses com Regnes Magues. Per rebre les joguines, el grup té dos requisits: que no siguin sexistes ni bèl·liques. Tots els nens reben una joguina amb el qual s'intenta inculcar la igualtat.

El secret per aconseguir la involucració de tots els membres està en el funcionament de l'assemblea. Els dimecres es tracten "absolutament tots els casos, no es diferencia entre hipoteques, lloguers o okupacions", aclareix Giné. La reunió comença a les 19 h i en ella es tracten primer els temes que tenen a veure amb l'organització i les accions, i després els casos. En aquesta segona part, es fiquen paperets amb el nom de cada persona que tingui alguna novetat o dubte en una urna i es van traient de forma aleatòria perquè cadascun exposi la seva problemàtica i s'assessori col·lectivament. "És una forma que la gent entengui on està i vegi que la PAH és un col·lectiu, no una gestoria", dilucida la portaveu.

Un altre braç del pop de la PAHC de Sabadell el constitueix la comissió de dones. Creada fa dos anys, va sorgir arran de la detecció d'alguns casos de violència masclista en els blocs. A més del protocol de tolerància zero que suposa l'expulsió immediata de l'agressor de l'edifici, aquest grup va començar a reunir-se amb col·lectius de Sabadell com ara Justa Revolta, que fa molts anys que treballen temes feministes.

La comissió de dones de la PAHC de Sabadell ha treballat amb col·lectius feministes com Justa Revolta

Amb elles van fer una formació perquè el grup fos capaç de combatre el masclisme, detectar casos de violència de gènere o estudiar l'acompanyament que es pot fer amb les víctimes. La portaveu raona que "les persones moltes vegades no saben on acudir i no és el mateix que t'animi a denunciar una assistent social que una igual a tu, companya d'assemblea, que en conèixer-te pot ser més sensible". Moltes de les activitats, com classes d'autodefensa, s'han obert a la resta de dones de la PAH que no participen al grup.

Al març del 2016 es van celebrar per primera vegada els Campaments d'Aprenentatge i Servei dels Minyons i Escoltes de Catalunya en el bloc Guillem Aguiló de l'Obra Social de Sabadell. Durant quatre dies es van organitzar tallers amb els nens de la PAHC, com un programa de ràdio, un taller de swing, o un sobre la por. "Els vam acollir en els pisos que quedaven buits en el bloc", relata Giné, emocionada perquè "la presència d'una institució com els escoltes ajuda molt a normalitzar la realitat dels qui viuen en els blocs".

Prop d'un dels blocs de la PAHC de Sabadell, els seus veïns van decidir okupar un solar buit i convertir-lo en un hort que avui en dia està obert a la resta de veïns del barri. El gestionen entre tots, amb una assemblea i funcionament propis.

Terrassa: recuperant habitatge i subministraments

Quan se li pregunta a Rosi Aribo què fa l'Obra Social de la PAH de Terrasa, ho té clar: "ajudar les persones a recuperar habitatges i que puguin viure en ells amb un lloguer social". En l'últim any han aconseguit signar 40 arrendaments d'aquest tipus. "Abans eren víctimes de desnonaments per hipoteca, però ara són de lloguers" narra Aribo, que en els últims anys s'ha trobat també amb molts casos d'accés impossible als serveis bàsics.

Des d'ajudar-los a punxar la llum o l'aigua (sempre de subministraments públics) a guiar-los en els serveis socials, l'Obra Social de Terrassa que ara com ara no té cap bloc okupat, ajuda en tot el que pugui a qui ho necessita. "No hem tingut necessitat d'okupar perquè últimament hem aconseguit que les famílies a les quals volien desnonar entressin en la taula d'emergència i l'ajuntament els donés un lloguer social, i això és molt satisfactori", afirma Aribo.