SANT SEBASTIÀ. El líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, considera que existeix un "dispositiu brutal operatiu" d'Espanya i França "tractant d'impedir" que el desarmament d'ETA "sigui possible" perquè a aquests Estats "no els interessa" que l'organització terrorista lliuri i destrueixi els seus arsenals.

Otegi fa aquesta reflexió en una entrevista a EFE hores abans de l'operació desenvolupada ahir a la nit a la localitat bascofrancesa de Louhossoa, en la qual han estat arrestades cinc persones més i confiscades armes i explosius d'ETA.

Després de l'operació, Otegi es va pronunciar en la mateixa línia en escriure al seu compte de Twitter: "Dos Estats obstinats a impedir la pau. La sabrem defensar i assolir al costat de la nostra llibertat nacional".

En la seva reflexió sobre les possibilitats de desarmament d'ETA, el dirigent independentista assegura que "a l'Estat li interessa que ETA estigui present, si més no en 'off', per dir que no es mou i que aquí no ha canviat res".

Creu que els governs basc i navarrès podrien tenir algun paper en la verificació del desarmament d'ETA i apunta al Fòrum Social com un agent que també podria veure immers en aquesta tasca que, en qualsevol cas, s'ha d'emprendre "com a Irlanda o com es va a fer a Colòmbia ", amb una" certa seguretat i amb certes persones que certifiquin que això realment ha estat així ".

No n'hi ha prou, diu, que ETA lliuri unilateralment els seus arsenals simplement comunicant a les Forces de Seguretat la seva ubicació exacta: "Dirien que ens han enganyat, que hi ha moltes més armes".

"Si no hi ha seguretat, amb certa verificació, amb agents neutrals, estaríem en una situació en què l'especulació podria seguir allargant-se durant anys", considera Otegi.

En la seva opinió, el problema del desarmament d'ETA forma part "d'un procés al voltant de la seguretat europea": "És paradoxal que, quan a Europa un dels grans problemes és el de la seguretat, pels jihadistes, hi ha una organització disposada a destruir o neutralitzar els seus arsenals i hi ha un Estat que no vol saber res i un altre que col·labora (França) perquè ni es faci ni sigui possible ".

A més del desarmament, Otegi es refereix a altres qüestions pendents vinculades amb les dècades de terrorisme al País Basc, que s'abordaran probablement en una nova ponència parlamentària sobre memòria i convivència, que EH Bildu vol que també es denomini "ponència de pau".

Fuig d'establir terminis, però entén que seria un "fracàs" finalitzar la legislatura basca recentment començada sense haver resolt assumptes com el del desarmament d'ETA o el dels presos.

Seria un "fracàs" finalitzar la legislatura sense haver resolt assumptes com el del desarmament d'ETA o el dels presos

Els reclusos d'ETA es van decantar fa tres anys per utilitzar de forma individual la legislació penitenciària actual per passar graus i accedir a la posada en llibertat, però aquest procés no ha conegut avenços significatius des d'aleshores i aquesta setmana el col·lectiu de reclusos (EPPK) va anunciar l'obertura d'un nou "procés de debat".

Otegi ho atribueix a la dificultat que es desenvolupin aquests debats a la presó, tot i que es mostra convençut que en els pròxims mesos els presos d'ETA "faran una aportació en positiu" en la mateixa línia que van apuntar en el comunicat de desembre de 2013 .

En la seva opinió, l'Estat duu a terme una "estratègia de sabotatge permanent" en matèria de presos per mantenir "bloquejat" el procés de la fi de la violència i "generar problemes interns a l'esquerra independentista" que, com admet Otegi, ha viscut una escissió interna relacionada amb la gestió del problema dels reclusos.

En la ponència de pau, Otegi defensa la "suma de relats per arribar a un acord de mínims", reconeixent els errors. Encara que rebutja les exigències d'autocrítica que es fan a l'esquerra abertzale: "No se'ns planteja un exercici d'autocrítica, sinó que jo accepti el que vostè pensa, cosa que no succeirà".

El PNB i la mirada cap a Catalunya

Otegi, considera que el PNB es gira d'esquenes a les aspiracions sobiranistes del nacionalisme basc en pactar amb el PSE-EE i buscar acords amb el PP i acusa el partit d'Iñigo Urkullu d'haver fet "desistiment de la defensa de la consciència nacional "d'Euskadi.

Otegi repassa, en una entrevista amb Efe, els principals reptes que es plantegen en una legislatura basca que acaba de començar a caminar amb la celebració, el passat dijous, del primer ple d'un Parlament en el qual no estarà -encara que acudirà com a convidat quan es tractin assumptes de calat- causa de la inhabilitació que li impedeix exercir càrrecs públics.

Es mostra escèptic sobre les possibilitats d'acord en la reactivada ponència d'autogovern ja que, a diferència de Catalunya, on el nacionalisme "prepara una pista d'enlairament per recuperar la sobirania nacional", el PNB al País Basc "està construint una pista d'aterratge de l'Estat espanyol ".

El dirigent abertzale sosté que, per sobre del que revelen les últimes enquestes, el suport a l'independentisme a Euskadi ronda el 35% de la població, el que titlla de "miracle" tenint en compte que, al seu parer, el partit nacionalista hegemònic , el PNB, "ha fet absoluta deixadesa, ja no només de la defensa de la independència, sinó fins i tot de la defensa de la consciència nacional d'aquest país".

En la seva opinió, si existís "una pulsió" i una "estratègia acordada" per plantejar una oferta independentista, aquesta opció seria "sense dubtes" majoritària en la societat basca.

Amb la mirada permanentment posada a Catalunya, un procés del que el sobiranisme basc "té molt a aprendre", Otegi entén que la diferència rau en que al País Basc el sentiment independentista "sempre ha estat lligat al factor emocional", mentre que en el cas dels catalans se sustenta en factors econòmics i socials.

"Quan es faci un debat seriós en aquest país per la independència es farà en aquests termes, parlarem menys de banderes i més de les coses de menjar", opina el dirigent abertzale, que aposta per basar l'oferta independentista en el convenciment que fora  d'Espanya els bascos gaudirien de millor qualitat de vida i més drets.

"Parlarem menys de banderes i més de les coses de menjar"

No obstant això, l'estratègia adoptada pel PNB allunya els bascos d'aquesta possibilitat, segons el parer d'Otegi: "¿Algú pensa que amb una aliança PNB, PSOE i PP arribarem a un estatut de sobirania del país?".

En la seva opinió, els 'jeltzales' (peneuvistes) han optat per fer pactes "per a les coses importants", que són per al PNB "el Tren d'Alta Velocitat (TAV), la quota, el Concert Econòmic o el soterrament de l'arribada del TAV a les ciutats, que ja el tenen acordat ".

Després de fracassar l'oferta de pacte que Otegi va fer en campanya al PNB i Euskadi Podemos, EH Bildu compartirà la seva tasca d'oposició amb la formació morada, que li va prendre una bona part de l'electorat, sobretot en les eleccions generals.

El líder abertzale creu que en les autonòmiques "va tornar" a EH Bildu una bona part d'aquests votants i que seguiran tornant més perquè "la solidesa del projecte de l'esquerra independentista està per sobre de la d'un projecte com Podemos, que suscita nombrosos dubtes ".

"En la mesura que Podemos és un projecte d'al·luvió, que recull sentiments i sensibilitats molt diverses, a l'hora que vagi a haver de definir-se en polítiques concretes, va tenir seriosos problemes", augura Otegi, qui diu que "un cosa és fer discurs i una altra prendre decisions tots els dies, deixar-se pèls a la gatera, això genera moltes contradiccions ".

Admet que Podemos "va encertar" en saber connectar amb el "cabreig" dels que havien "cregut en el somni neoliberal" i se'ls va enfonsar després de la crisi financera.

Un fet que va coincidir amb una paradoxa que va afectar a l'esquerra abertzale: "En el moment en què la gent va començar a allunyar-se de les institucions, que les contemplaven com un niu d'elits corruptes, que robaven, de sobte nosaltres accedim a la major cota de poder institucional que mai havíem tingut ". "Havíem portat durant dècades una política de desgast d'aquestes institucions per considerar-les burgeses", reflexiona.

Encara que sosté que l'esquerra abertzale sempre va tenir en compte les qüestions socials, Otegi admet que la irrupció de Podem els va obligar a "fer un discurs més social", que EH Bildu va connectar amb les seves aspiracions independentistes al defensar que no hi pot haver polítiques socials alternatives " si no hi ha sobirania ".

El 17 de novembre Otegi va participar en la primera reunió oficial entre l'esquerra abertzale i el PSE-EE des de feia una dècada i, encara que no va donar fruits concrets, el dirigent abertzale creu que va ser important, ja que "és interessant que el PSE i l'independentisme segueixin parlant ", de la mateixa manera que EH Bildu" estaria desitjant parlar amb el PP també ". "Però de moment, això no serà possible", afirma.