Les plataformes d'streaming són una benedicció per al seriòfil, però tenen un greu problema: els seus algoritmes es basen en l'historial de l'espectador, i tendeixen a proposar-li sèries similars a les que ja ha vist, mentre amaguen -de vegades, molt amagades- d'altres que potser li hauria agradat descobrir. Per això us proposem aquí una petita tria de produccions de països, estils i formats diversos, recents i no tan recents, que pretén deixar de banda tant les grans estrenes anunciades a bombo i platerets com les habituals en qualsevol llista de "les millors sèries de". Algunes segurament ja les coneixereu, d'altres potser no, però totes tenen en comú una molt alta qualitat. Perquè l'estiu també serveix per gaudir davant la pantalla.

'Master Of None'. Netflix

Millennials desconcertats

Potser la sèrie definitiva per als més indies de la generació millennial. Master of None arrenca com una sitcom més aviat típica -tot i que sofisticada i intel·ligent- de joves perduts en el trànsit a la maduresa. Però evoluciona de seguida incorporant complexitat, drama i experimentació formal, per abraçar definitivament la introspecció en una tercera temporada digna del millor Woody Allen d'Interiors. Desconcertant, i digna de veure.

'Beforeigners'. HBO

Els migrants que arriben del passat

Una premissa de la més pura ciència ficció -individus de la prehistòria, de l'era vikinga i del segle XIX es materialitzen misteriosament als afores d'Oslo-, serveix per explorar, per la via de la paradoxa, el fenomen de la immigració i els canvis i dificultats que comporta als migrants i a la societat que els rep. Sense lliçons morals, i amb unes notes d'humor fi i del millor noir de tradició nòrdica.

'Au service de la France'. Netflix

Fent conya de la 'grandeur'

1960. En plena guerra freda, amb la descolonització en fase d'acceleració i només un any abans de la guerra d'Algèria, un jovenet idealista és captat pel servei secret francès. Només que aquest servei secret sembla més aviat la TIA de Mortadel·lo i Filemó, amb els afegits d'una burocràcia tronada i totes les ínfules d'una república que es creia més gran del que era. El resultat és un fart de riure continuat, especialment per a qui conegui una mica la historia recent dels veïns del nord.

'Primal'. HBO

Bellesa brutal

Potser la millor sèrie d'animació adulta del moment. En tot cas, la més salvatge i, alhora, la més poètica. 10 episodis de 25 minuts en la primera temporada, sense paraules. Una peculiar buddie movie ambientada en una prehistòria alternativa i fantasiosa en què un caçador i un tiranosaure aprenen a cooperar mentre s'enfronten a mil i un perills. Violència, acció i adrenalina condensades, però també tendresa i sentiment sàviament dosificats. Tot plegat, amb l'embolcall d'un dibuix alhora simple i espectacularment bonic. Una obra mestra.

'Love, Death & Robots'. Netflix

Píndoles animades

26 curts animats de diferents autors i estudis d'arreu del món, amb estils diferents -del dibuix paròdic al realisme més aclaparador- i durada variable, dels 6 als 18 minuts, amb el fil conductor d'unes temàtiques de ciència ficció que van del pur espectacle a l'especulació més profunda. Irregular, però imprescindible per als amants del gènere. I amb alguns episodis més que remarcables.

'Deutschland 83'. Movistar i Amazon Prime Video

L'altra alemanya, des de dins

Èxit de masses al seu país, aquesta peculiar històries d'espies durant la guerra freda aprofita les peripècies d'un jove agent de l'RDA infiltrat al cantó occidental per retratar la societat alemanya a banda i banda del mur, amb la seva dosi de sàtira i sense caure massa ostensiblement en l'ostalgie. S'hi afegeixen una trama trepidant i una impecable ambientació. Més que recomanable. No tant les seves dues continuacions, Deutschland 86 i 89, d'interès progressivament decreixent.

'La chica del tambor'. Movistar

El Le Carré més pausat

John Le Carré vist per Park Chan-wook, el director de clàssics moderns com Oldboy o Sympathy For Lady Vengeance. Una combinació explosiva, amb el coreà optant aquest cop per un ritme lent que t'atrapa com una teranyina. Hi destaquen una trama sense bons ni dolents i plena de grisos, una ambientació gairebé tan acurada com la fotografia i una Florence Pugh senzillament incommensurable.

'Romulus'. HBO

La Roma mítica, desmitificada

El cinema i la televisió han abordat en innumerables ocasions l'antiga Roma, des de la República a les invasions bàrbares, passant pels més cèlebres emperadors. Molt menys s'ha tractat la història llegendària de la seva fundació, que en aquesta producció italiana s'aborda de la manera més realista possible: primitivisme, exercits mig improvisats i de pocs efectius, uniformes que són poc més que parracs, i, atenció, una VO en llatí arcaic.

'Lo que hacemos en las sombras'. HBO

Riures i queixalades

Adaptació televisiva nord-americana del llargmetratge homònim neozelandès que en molts moments supera el ja hilarant original. Tres vampirs que comparteixen pis -mansió atrotinada, en aquest cas- a Nova York, amb els problemes clàssics de qualsevol sitcom, però en clau vampírica: com ara la preparació d'una bona orgia o el trasbals que causa un convidat que arriba d'Europa... en un taüt.

'Rita'. Netflix

Una mestra molt incorrecta

La magnífica indústria televisiva danesa no s'acaba amb Borgen, i la prova n'és aquesta magnífica sèrie, centrada en una mestra d'escola desllenguada, incorrectíssima, enemiga de la burocràcia, amb una vida personal més que complicada i, per damunt de tot, magnífica professora. Divertida i emocionant a parts iguals en totes les seves temporades, i molt especialment en la tercera, plena d'emotius flaixbacs de la joventut de la protagonista.

'Mira lo que has hecho'. Movistar

Berto se supera a ell mateix

El millor que ha fet mai el gran Berto Romero, i això és dir molt. L'humorista català és capaç d'omplir tots els capítols de moments de morir-se de riure, de tocar -fugint del sentimentalisme- temes tan seriosos com la mort i la malaltia, d'explorar la metaficció sense semblar artie ni artificial, i de bastir tot un relat generacional com aquell que no vol la cosa. Tot plegat, amb una producció de luxe. Si hagués rodat en anglès i als EUA, mig món en parlaria.

'Gösta'. HBO

Un bon xicot suec

El més que interessant realitzador suec Lukas Moodysson (Fucking Åmål, Together o Lilya Forever) es passa a la televisió en aquesta peculiar i arriscada comèdia sobre un jove psicòleg, fill i company exemplar, de qui se n'aprofiten sagnantment amics, coneguts i -sobretot- familiars. Humor nòrdic en la màxima expressió, de somriure aplaudint la intel·ligència del guió la major part de l'estona, i de morir-se de riure en moments assenyalats.

'Avenue 5'. HBO

Calamitats espacials

El guionista Armando Ianucci (Veep o La muerte de Stalin) aborda la comèdia de creuers, amb el petit detall que es tracta d'un creuer espacial en total descomposició. També en sentit literal, com es pot veure en algun dels més aclamats i escatològics moments de la sèrie. Diàlegs brillants, mala llet concentrada, un Hugh Laurie que recorda als fans de House que sempre ha estat és un excel·lent actor còmic i un Josh Gad que fins i tot el supera en hilaritat.