@mdelasm / @marcfontribas
​
SANTA COLOMA DE GRAMENET.- Fa dos mesos va perdre les primàries contra Miquel Iceta, que continua com a primer secretari del partit, però Núria Parlon es manté com una de les principals referents d'un PSC que acumula anys d'un fort declivi electoral. Alcaldessa d'un dels bastions socialistes de l'antic cinturó roig, va ser una de les exponents del rebuig de la formació a la investidura de Mariano Rajoy. Parlon no se surt del discurs oficial dels socialistes catalans enfront el sobiranisme i opina que ara mateix al "màxim al que podríem aspirar és a l'obertura d'un procés de reforma constitucional".

"Quin serà el partit dirigent dels canvis a Catalunya?" "Qui farà de director d’orquestra?" 
S’ho pregunta la dirigent socialista, que aposta per una entesa amb una nova formació política, el "nou subjecte" que promou Podem, Iniciativa per Catalunya (ICV), Esquerra Unida (EUiA) i En Comú, l’espai que lidera Ada Colau; però al mateix temps pensa que uns i altres competeixen per "dirigir l’alternativa del canvi", "per ocupar aquest espai, encara orfe, que és l’espai del socialisme".

"Crec que ens hem d’entendre, perquè no hi ha tantes diferències. Hi ha tradicions polítiques diferenciades. Hi ha una agenda compartida que és important que siguem capaços de socialitzar-la, a més de poder-la materialitzar", explica en una entrevista concedida a Públic.
​

"A mi m’agradaria que el PSC no renunciï a ocupar aquest espai, treballant les aliances evidentment amb En Comú i amb les forces que es defineixen com d’esquerres, com a progressistes. A veure com evoluciona tot plegat, però de fet a Barcelona ja ens estem entenent, ja estem compartint". 

Com ha quedat el PSC després del procés de primàries?
"Al principi les primàries generaven molta desconfiança perquè hi havia gent que tenia por que ens poguéssim partir. Això no només no ha succeït, sinó que la diferència ha estat petita i ara el que cal és que el partit pugui superar la crisi de representativitat tan greu que té a Catalunya. Som un partit que ens vota molt poca gent i especialment la gent jove no veu el PSC com un partit capaç de liderar o crear les condicions del canvi. I això ens porta a haver de prendre decisions des del punt de vista orgànic que ens han de permetre participar dels debats ciutadans d'una manera diferent. Dins de l'equip [l'executiva] a última hora i després de negociar una bona estona es va aconseguir un bon equilibri de renovació i d'experiència. Nosaltres reclamàvem que necessitàvem renovar les estructures del partit per tornar a ser competitius des d'un punt de vista ideològic, no tant per tenir més afiliats o amb campanyes de marquèting potents. Però hi ha un aspecte relacionat amb l'apoderament ideològic del partit que no podem trigar massa temps a fer".
​

Núria Parlon va afirmar durant el procés de primàries que Miquel Iceta és el "garant d’un règim que toca canviar", l’anomenat "règim del 78". Ho segueix pensant i creu que aquest és el motiu pel qual va guanyar:

"Els nostres militants han entès que, en moments de crisi i inestabilitat, Miquel Iceta era una opció més fiable, perquè ‘ja sabem el que farà’. En el meu cas potser arriscava més del compte i ara mateix l'estructura política i territorial del partit no està enfocada en aquesta línia. Doncs molt bé, fem-ho pas a pas. Jo intentaré des de l'àmbit on tinc responsabilitat fer-ho de la millor manera possible i aconseguir que el nostre partit s'enforteixi territorialment, que torni a ser un referent dels grans debats, com l'ecologisme, el feminisme, la nova economia o la política fiscal, que són elements que s'han de poder treballar des de la proximitat, i d'altra banda en els aspectes de formació. A vegades des dels mitjans es juga a la confusió i es deia que Núria Parlon aportava joventut i renovació i potser això contrastat amb una experiència de molts anys és un element que et juga en contra. I no es va tenir massa en compte ni es va saber projectar des del meu equip tot el bagatge que tenim en gestionar situacions crítiques, com va ser aquest ajuntament i la realitat vinculada a la ciutat de Santa Coloma".

Per a Parlon, un dels problemes del PSC és que està més pendent del que fa Podem que del que ha de fer el propi partit

L'alcaldessa d’aquesta ciutat va passar una complicada prova de foc fa set anys, quan va haver de demanar la dimissió de qui es trobava aleshores al capdavant del consistori, Bartomeu Muñoz, per la seva presumpta implicació en un escàndol de corrupció. Ara sovint li pengen l’etiqueta de la “podemita del PSC”. Ella pensa que amb aquest tema tenen un problema: "Estem més pendents del que fa Podem que del que hem de fer nosaltres. Si ho féssim seria més fàcil treballar en les aliances de l’esquerra, sempre que Podem faci també el seu procés d’autocrítica. En un futur hem de treballar conjuntament per combatre un neoliberalisme que l'únic objectiu que té és afeblir la democràcia i ridiculitzar-la per fer-se més fort".

Susana Díaz, Felipe y Pedro Sánchez

Els socialistes catalans poden tenir entre si més o menys discrepàncies, però per tothom és evident que ara el principal problema el tenen en les relacions amb el PSOE, després que els seus diputats trenquessin la disciplina i es neguessin a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy.

El PSC donava suport a Pedro Sánchez, que es va veure obligat a dimitir com a secretari general del PSOE, com a conseqüència d’una ofensiva en la que Susana Díaz i Felipe González van tenir especial protagonisme.

Ara Núria Parlon evita pronunciar-se sobre la presidenta andalusa i es limita a demanar-li que "com a persona que evidentment en el partit té un pes, i això és innegable, possibiliti que el més aviat possible es faci aquest congrés [del PSOE], que es facin primàries, que es presenti qui vulgui i que la militància pugui escollir". "Quan s’obri aquest procés, el PSC serà neutral, però jo no seré neutral", anuncia. Parlon sí que subratlla que per a la democràcia interna del PSOE, no és bo que la gestora continuï massa temps.
​

"De Felipe González prefereixo quedar-me amb la imatge gairebé romàntica que tenia d’ell la meva àvia, la Sole, quan portava la jaqueta de pana i defensava alguna de les qüestions que ara defensa Pablo Iglesias, tant que se’l critica. Hi ha més similituds entre Pablo Iglesias i el Felipe González dels 80 que no pas amb el Felipe González d’ara. Què vull dir amb això? Que prefereixo quedar-me amb la seva etapa política, que va ser decisiva i transformadora pel nostre país, que no pas amb l’etapa d’ara, que és una mena d’OPNI, objecte polític no identificat, que evidentment incideix molt en la política. No sé, jo... No comparteixo gaire el seu paper. No m’agrada".

"Pedro (Sánchez) ja va dir que aniria per tot el territori amunt i avall i que aniria parlant amb la militància. Tampoc no sé si vol presentar-se a secretari general o vol crear condicions amb un altre candidat o candidata perquè pugui liderar el canvi. No ho sé. Però em sembla bé que ho faci. Si ell creu que representa una opció política de futur, doncs endavant. Jo vull saber quins seran els candidats. No m’agrada signar xecs en blanc. Ara hi ha molta gestualitat, molta portada, molt sí però no, molt no però sí".

El PSOE, el PSC i la nació catalana

"Jo em conformaria amb què el PSOE tingui la mateixa visió de Catalunya que la que té del País Basc. Fins i tot de cara a plantejar un procés de debat constitucional, que ens porti a millorar una de les potes bàsiques d'aquest sentiment de singularitat, com és el model de finançament. Tant de bo que a Catalunya se la reconegués al nivell de singularitat financera que té el País Basc. I el sentiment de nació està vinculat a una singularitat cultural lingüística i històrica. Més enllà de la sentència de l’Estatut i del procés que va haver-hi darrere, és inqüestionable que Catalunya és una nació. Espanya seria molt millor com a Estat si reconegués aquesta plurinacionalitat. Ja és un Estat plurinacional, però el trist és que no s’hi reconegui".
​

Núria Parlon afirma que el PSC "ha actuat sempre amb lleialtat al PSOE" amb relació a la qüestió territorial, malgrat que això els "ha fet perdre un espai de centralitat molt important a Catalunya". No obstant això, assegura que les decisions que es prenguin amb relació a quin és el posicionament del PSC sobre el model d’Estat "han de ser pròpies del PSC, i compartides amb el PSOE, que ha de ser un aliat en aquest procés, però evidentment no supeditades".

Pot tornar el PSC a reivindicar el dret a decidir?

"Crec que a dia d’avui, tal com estan configurades les forces polítiques a l’Éstat, és del tot inviable que es pugui fer una consulta a Catalunya que no estigui pactada, i per tant, si volem una consulta pactada a Catalunya no pot ser sobre la independència. Podem enredar la gent fins les últimes conseqüències, podem tornar a fer una consulta com la del 9N, sí, i a més el govern del PP podrà ordenar a l’Estat que actuï, respectant la divisió entre poders, judicialitzant l’acció política... tot això es podrà fer, i estarà molt bé", ironitza, "perquè donarà rèdit al PP i a les forces independentistes a Catalunya, però no avançarem. Què podem fer amb l’actual configuració de forces per resoldre el nostre problema?".
​

"Crec que al màxim al que podríem aspirar, i potser algú dirà que em quedo curta i que això és conformisme, però ja seria un avanç molt important, és a forçar l’opertura d’un procés de reforma constitucional, o obrir com a mínim el debat. Ara, si volem continuar amb la tragèdia grega, podem fer-ho fins les darreres conseqüències".

"No hi ha demanda popular darrere de fer la reforma de la Constitució", admet la dirigent socialista, que al mateix temps argumenta que el debat sobre aquest tema "no es pot demorar" i "s’ha de poder fer amb certa tranquil·litat”, per tal que es pugui abordar també "la redefinició de les polítiques i les competències que s’han de desenvolupar dins d’un nou marc, que a nosaltres ens agradaria federal". "Més enllà del tema territorial, hi ha tota una base que hauria d’estar implícita en el procés de reforma constitucional, com la millora de l’educació i la sanitat públiques", el finançament dels ajuntaments, el reequilibri entre camp i ciutat...

La reforma constitucional com a punt de trobada

"Amb un procés de reforma constitucional podríem reconduir les nostres relacions i desbloquejar una situació de crisi institucional"

Núria Parlon reconeix que molta gent veu inviable la reforma constitucional que defensa perquè "amb les majories que té el PP i fins i tot el PSOE, mai podrà arribar al nivell d’aspiracions nacionals que tenen una part molt important dels independentistes", però adverteix sobre les conseqüències que segons ella pot tenir l’actual bloqueig: "Nosaltres hauríem de poder contribuir, sense massa garantia d’èxit, sense aconseguir ni un tuit favorable, per dir-ho [d’alguna manera], a trencar el joc de sumar zero. Cadascú està pensant la seva estratègia com si fos el pòquer, per tenir la millor basa per guanyar-ho tot i que l’altre perdi, i això no succeirà. Això en política no succeeix mai, perquè l’atzar no acostuma a condicionar les grans decisions polítiques, i quan les condiciona, doncs malament rai, perquè es paga molt car... Aquí l’ideal seria, si som capaços de trencar aquest joc de suma zero, que vol dir sortir de les nostres posicions de màxims, que s'obrís un procés de reforma de la Constitució, que hauria de superar la lògica territorial identitària i ens hauria d’ajudar a enfortir el nostre sistema democràtic, el que surt del 78, que està a punt de caducar, si som optimistes. A partir d’aquest procés podríem reconduir les nostres relacions sense que ningú perdi la seva autenticitat o els seus plantejaments de màxims, acordant unes posicions de mínims que ens permetin desbloquejar una situació de crisi institucional que si no es resol a mig termini pot tenir unes conseqüències, i ara sí que vaig amb la qüestió més sociològica, irreparables, de frustració, d'enfrontament, de malentès. Hi ha una retroalimentació tòxica podríem dir, derivada de la manca d’acord, o de la manca de voluntat de diàleg, que crec que està condicionant molt tot aquest procés i arribarà un moment en el que per la pròpia escalada del conflicte caldrà trobar un punt de trobada".
​

La crisi de la socialdemocràcia

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet aposta perquè el partit retorni a posicions clarament de centreesquerra, perquè així es va decidir en el recent procés congressual. "Avui ja no som un partit de govern i, per tant, hem de fer una oposició responsable i no demanar coses que són impossibles, però sí aquelles coses que són possibles, amb una oposició que sigui combativa amb elements vinculats a una nova política fiscal, per aconseguir més recursos, i per garantir la continuïtat de l'estat del benestar. És molt important la coherència i allò que diem en una campanya electoral hem de ser capaços de materialitzar-ho en la nostra acció política i no entrar en contradiccions que ens portin a estar qüestionats", apunta.

Parlon també reflexiona sobre la necessitat d'actualitzar la socialdemocràcia per combatre el neoliberalisme: "No ens podem plantejar els reptes de la socialdemocràcia del segle XXI com en els plantejàvem el segle XX, quan combatíem les polítiques neoliberals de la Margaret Thatcher. Les combatíem amb projecte i ara les hem de combatre també amb acció política, perquè estan en plena expansió i es consolidaran les desigualtats vinculades al procés de globalització. Des de la tradició de l'esquerra socialdemòcrata s'ha de ser capaç de plantejar una agenda de resposta i ara mateix no s'està fent".

"Des de la tradició de l'esquerra socialdemòcrata s'ha de ser capaç de plantejar respostes al neoliberalisme i ara mateix no s'està fent"

Sobre aquesta qüestió, considera que al PSOE li cal "reinventar-se" per continuar representant "l'espai del centreesquerra" i això passa també per "entendre les relacions de poder d'aquells que estan condicionant la política d'una manera diferent perquè funcioni en una direcció determinada, a favor dels interessos dels més poderosos, dels interessos financers, de la no regulació". I és que si no s'entén això i no es desmarca d'aquests interessos opina que la formació estarà "competint per un espai en què l'únic lloc que ens quedi serà fer de crossa d'altres opcions de centredreta".

Per tot plegat, Parlon insisteix en la necessitat de fer una oposició clara al PP i subratlla que "no trobo les raons suficients per entendre l'abstenció" que va permetre la investidura de Rajoy. "Les polítiques que ha aplicat el PP els últims anys van radicalment en contra del que nosaltres hem defensat en la campanya, de les raons per les que ens presentàvem per guanyar unes eleccions. I que de cop i volta es digui que és un mal menor per evitar unes terceres eleccions, doncs ho pots acceptar des d'un punt de vista tacticista a curt termini, però tard o d'hora es faran eleccions perquè nosaltres no podrem subscriure de manera sistemàtica les polítiques del PP. A no ser que tinguem una estratègia des de l'oposició molt ben definida, que no sé si s'està treballant, que ens permeti tombar-li al PP totes aquelles mesures legislatives que després es tradueixen en acció executiva que vagin en contra del model social, econòmic o ecològic que defensem. Però tot plegat sembla una mica ciència ficció".

El seu futur polític

Tot i que ja acumula gairebé una dècada com a càrrec institucional, Parlon afirma que no se sent una "professional de la política". Alcaldessa des del 2009, com a molt aspirarà a una legislatura més al capdavant del consistori. I més enllà de Santa Coloma? "No sé si en el futur tindré un altre tipus de càrrec [institucional]. Ara no m'ho plantejo. No vol dir que després no ho faci, però m'agrada concentrar-me en els projectes amb molta dedicació. No vaig guanyar les primàries del PSC, tinc la responsabilitat de política municipal i és en el que em vull concentrar".