En un any marcat per la crisi sanitària i econòmica, no acaba d'aflorar l'esperit nadalenc. Les ciutats ja brillen a les nits, tot i que el toc de queda impedeix contemplar les llums més tard de les deu. Les reunions i compromisos amb familiars i cercles pròxims se celebraran aquest any d'una manera atípica. Amb màscares, amb distància, amb menys convidats i en alguns casos, amb processos de dol. És un moment crític on la salut emocional de la societat, ja deteriorada, es pot veure afectada.

"Quan admetem i acceptem que aquest Nadal seran impossibles tal com les voldríem, seran possibles d'una altra manera" explica el psicòleg clínic José Ramón Ubieto, fent referència al concepte de "pessimista advertit" del filòsof Sigmund Freud. En la mateixa línia, Begoña Elizalde, coordinadora del grup de treball de dol i pèrdues de el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, recomana saber aprofitar les possibilitats dins dels límits. "Seran celebracions més discretes i menys intenses, però no per això sense satisfacció", afegeix Ubieto.

Planificar unes festes diferents és un exercici a primera vista senzill, però que pot no ser-ho tant en una societat amb una salut emocional ja deteriorada. L'Organització Mundial de la Salut advertia de la "fatiga emocional" que presenta el 60% de la població europea a conseqüència d'enfrontar-se a una adversitat sostinguda al llarg de el temps. El cansament acumulat, segons la psicòloga Elizalde, "passa perquè no s'ha contemplat un equilibri entre les mesures sanitàries i la salut emocional".

Aquest desequilibri s'ha evidenciat en gran manera durant els processos per afrontar la pèrdua d'algun ésser estimat. El dol s'ha vist interferit a conseqüència de les mesures restrictives; no s'ha pogut realitzar d'una manera habitual. "La solitud, les esperes i el distanciament han dificultat el començament del dol", indica Elizalde. Enfrontar-se a aquest buit serà més difícil sense comptar amb les mostres d'afecte i amb la calidesa de les reunions que habitualment acompanyen aquestes dates. "Des del moment en què a la taula hi ha una cadira buida, és un Nadal trist" diu Elizalde.

Sense contacte, apareix el desemparament

No tenir l'oportunitat de moure's, sortir de casa, viatjar o tenir contacte social d'una manera lliure genera dificultats a nivell psicològic; causa buits, contacta amb les nostres absències i desperta angoixes. "Les persones necessitem el contacte i les abraçades per afrontar la vida, quan això no és possible, notem el desemparament" explica el psicòleg Ubieto. Les restriccions xoquen frontalment amb l'essència de les festes nadalenques; un moment en l'imaginari col·lectiu de la cultura occidental per gaudir de l'escalfor dels més propers.

Aquest escenari contradictori entre el que serà i el que ens agradaria que fos porta a augmentar la irritació i frustració que moltes persones han experimentat durant els últims mesos. El psicòleg Ubieto reflexiona sobre que "no és mala idea per afrontar aquest Nadal acceptar que el que ens està passant no és un parèntesi on podrem tornar al moment anterior, sinó una disrupció sense marxa enrere" i que podria ser una oportunitat per reinventar algunes tradicions com aquesta.

Pensar activitats diferents que ens resultin gratificants, buscar detalls amb els que ens trobem bé i evitar pensar massa en el que no es pot realitzar són algunes de les claus per afrontar aquestes atípiques festes tenint cura de la salut emocional. En cas contrari, si se li dona més pes i importància al que no es podrà fer en comparació a anys anteriors, pot donar peu a actituds apàtiques i derrotistes. L'apatia pot comportar l'incompliment de les normes, que poden alterar el curs de virus i perllongar la implantació de les mateixes, generant, al seu torn, més frustració. Una espiral sense sortida.

"Si les restriccions fossin fixes i mantingudes en el temps, podríem assimilar-les i centrar-nos en altres qüestions, com les nostres necessitats emocionals. En ser canviants, requereixen d'un permanent estat d'alerta personal per adaptar-nos contínuament ", apunta Elizalde com a causa de desequilibris emocionals i trastorns d'ansietat, alimentaris, anímics o alteracions de la son.

Salvar el Nadal

Els ciutadans han seguit de prop els canvis que han patit les mesures contra la Covid19; han generat expectació, especialment, les relatives a les festes nadalenques. El Departament de Salut de la Generalitat ha modificat el seu pla inicial, que preveia la flexibilització d'algunes de les restriccions, després de l'empitjorament de la pandèmia. Des de la societat civil i des de diversos àmbits com el sanitari havia sorgit la pregunta "fins a quin punt val la pena atenuar les restriccions per 'salvar el Nadal'?".

L'epidemiòleg Joan Caylà recomana ser estrictes i evitar celebracions continuades amb grups diferents; "Estaria bé reduir les trobades a dues celebracions, on només hi assisteixin dues bombolles familiars de convivència". Segons Ubieto, la relaxació de les mesures de cara al Nadal és "incoherent, busca satisfer molts àmbits al mateix temps com l'obertura de l'economia o rèdits polítics". 

Any nou, vida nova?

Enrere queda el 2020, el nou any s'acosta amb una notícia que ressona en totes les cadenes de televisió i converses: l'arribada de la vacuna de la Covid-19. Un esdeveniment esperat com un raig d'esperança o fins i tot com la clau que obri la porta cap a una vida "com la d'abans". Els epidemiòlegs i psicòlegs, en canvi, alerten el perill: compte amb il·lusionar-se amb un futur que pot ser que no arribi.

Des de l'anunci de l'existència de la vacuna, algunes persones han començat a planificar esdeveniments i viatges de cara al 2021. "És comprensible que ens il·lusionem, necessitem sortir de la fatiga pandèmica, però ens deixa vulnerables davant de la crisi", opina Ubieto i adverteix que la vacuna no eliminarà el virus, sinó que seguirà aquí força temps. Encara que la vacuna fos efectiva, segons Elizalde, és inexacte pensar que el món tornarà a ser com abans a causa de factors econòmics i socials. La psicòloga planteja les seqüeles que deixarà la pandèmia a inconscient: "serem capaços d'abraçar sense recel? D'interactuar sense mascareta en distàncies curtes?".

El cansament i desgast s'accentuen amb la solitud, quan no hi ha una xarxa de suport. En un context com l'actual, reivindicar les cures col·lectius davant l'individualisme es fa més necessari que mai. També el prestar atenció a l'estat emocional i sol·licitar ajuda professional per pal·liar la tercera onada que, segons l'OMS, serà la dels trastorns mentals.