A mesura que s'acaba el termini donat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) per tancar el projecte de candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 s'esgoten les possibilitats d'entesa amb l'Aragó. I la conseqüència més immediata ha estat que el Govern ja es planteja demanar al COE que contempli una candidatura única de Catalunya. Ho va insinuar fa uns dies la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i ho han confirmat aquest dimecres fonts del Govern citades per l'ACN. Precisament el mateix dia la Federació Catalana d'Esports d'Hivern ha demanat directament a la Generalitat "valentia" per presentar una candidatura en solitari si l'Aragó "no rectifica" i accepta el repartiment de proves proposat pel COE.

Aquesta mateixa setmana, el president del COE, Alejandro Blanco, ha reiterat que "si no hi ha acord no hi ha candidatura", per afegir que "no serà un projecte només de l'Aragó o només de Catalunya. La candidatura serà presentada pel COE i signada pel dos presidents autonòmics i pel Govern d'Espanya. Si no és així, ho deixem i ens posarem a pensar en una altra cosa".

El COE vol l'acord com a tard el 20 de maig, és a dir, d'aquí a nou dies i això és el que ha provocat el moviment del Govern, davant el temor que el desacord amb l'Aragó torpedini un projecte que defensa, malgrat el rebuig de part del Pirineu, articulat a través de la plataforma Stop JJOO. I les presses del COE s'expliquen perquè l'1 de juny rebrà la visita del president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, i Blanco considera que "alguna cosa li haurem d'ensenyar". La previsió és que el COI decideixi la seu dels Jocs d'Hivern del 2030 durant el primer trimestre de l'any vinent.

Desacord en el repartiment de proves

El Govern, segons l'ACN, vol que el COE analitzi tots els escenaris -també la candidatura en solitari de Catalunya- abans de quedar-se sense l'oportunitat d'organitzar l'esdeveniment. En aquest sentit, el president de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, David Samper, ha demanat "valentia" al Govern per prendre la decisió i ha atribuït a qüestions polítiques les desavinences amb Aragó. Ha defensat que es tracta d'una "oportunitat única" i que cal tenir en compte que el COI podria assignar d'un sol cop els jocs del 2030 i del 2034. Al seu parer, cal presentar ara una candidatura potent i no "deixar perdre la oportunitat". Samper també ha demanat "valentia" al COE perquè accepti aquesta hipotètica candidatura catalana en solitari.

L'origen de les desavinences és el repartiment de les proves de la competició, pactades en reunions tècniques amb representants del COE i els governs aragonès i català, si bé posteriorment Lambán se n'ha desmarcat. Aquesta proposta contemplava que Astún acolliria el biatló i l'esquí de fons; Jaca, el cúrling; i Saragossa el patinatge artístic i el de velocitat. Mentre que a Catalunya li tocaria l'esquí alpí a La Molina i Masella; l'esquí de muntanya a Boí Taüll; el freestyle i l'snow a Baqueira Beret; i l'hoquei sobre gel, a Barcelona.

El president aragonès va plantejar que totes les proves se celebressin tant a Catalunya com a l'Aragó, separant les competicions masculines de les femenines. El seu plantejament és que el repartiment no és equitatiu entre els territoris i vol que les tres valls aragoneses del Pirineu acullin disciplines dels Jocs. En aquest sentit, fa pocs dies el COE va plantejar canvis i, per exemple, l'esquí de fons passaria a fer-se a Formigal i el freestyle a Cerler, de manera que les tres valls tindrien proves. El nou plantejament, però, també suposaria que el patinatge artístic passaria de Saragossa a Barcelona. La resposta de Lambán va ser la mateixa: "no". I això ha derivat en els moviments dels darrers dies dels actors interessats en què sí o sí Catalunya opti als Jocs d'Hivern del 2030.

Paral·lelament, si finalment el COE valida una proposta on participi Catalunya, els residents a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran encara l'hauran de validar a la consulta prevista pel 24 de juliol.