Cita complicada la de María Jesús Montero, aquest dimecres, al Senat a petició del Partit Popular (PP), que té majoria absoluta a la Cambra. La vicepresidenta primera de l'Executiu i ministra d'Hisenda tenia la missió de defensar el pacte financer que van tancar PSC i ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa sense danyar les sensibilitats de la pròpia ERC i, d'altra banda, tractar de tranquil·litzar a les veus més discordants del seu propi partit, algunes d'elles molt crítiques. Un equilibri complex. Montero ha defensat el pacte com "un acord solidari que aprofundeix en el federalisme".

El concepte "concert econòmic", que Esquerra utilitza per definir el pacte —encara que no en la intervenció de la senadora Sara Bailac, aquest dimecres—, sobrevolen l'ambient al Senat. La ministra ha renegat d'aquestes paraules en diverses declaracions públiques i, per descomptat, no les ha usat en la seva intervenció inicial, que ha fonamentat en el caràcter solidari que atribueix a l'acord, que persegueix, sempre segons Montero, l'"homologació dels serveis públics en tots els territoris".

En aquesta línia, ha insistit que el signat per socialistes catalans i independentistes republicans es fonamenta en quatre compromisos que ja "eren presents en l'Estatut del 2005": "Autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en la qüestió financera entre les Administracions públiques".

A més, ha llegit la literalitat d'un dels punts de l'acord: "L'aportació de les despeses de l'Estat s'establirà a través d'un percentatge de participació en els tributs". I també ha explicat que es posa "negre sobre blanc" la "solidaritat territorial". Són dos principis que, d'acord amb la ministra, tenen com una de les seves finalitats aconseguir que "els serveis prestats pels diferents governs autonòmics puguin aconseguir nivells similars". És un extrem que Montero veu incompatible amb entendre que l'acord fomenta la desigualtat entre territoris.

ERC defensa l'acord i Junts mostra desconfiança

Si la ministra ha donat la cara per l'acord, Sara Bailac ha portat la defensa de les seves bondats a l'infinit. La senadora d'ERC ha parlat de la necessitat de "acabar amb l'espoli fiscal" i amb "dècades d'un dèficit fiscal crònic que s'ha convertit en una espiral de precarietat a Catalunya". Bailac situa, en línia amb els postulats del seu partit, la independència com a objectiu final, però remarca la necessitat avançar, mentrestant, en un sistema que asseguri "que cada euro que surti de Catalunya, reverteixi en els seus serveis públics".

La senadora no ha pronunciat les paraules "concert econòmic", la qual cosa pot llegir-se com una mostra de bona voluntat envers el Partit Socialista, però sí ha avisat a Montero i, per tant, a Pedro Sánchez, que, a la mateixa hora, es trobava presentant el curs polític en l'Institut Cervantes —a pocs metres de la Cambra Alta—, que si el PSOE no compleix amb la capacitació de Catalunya perquè "gestioni, capti, liquidi i inspeccioni tots els impostos", "hi haurà conseqüències". Els passos hauran de començar ja el 2025.

Molt més desconfiat en l'acord s'ha mostrat Eduard Pujol, de Junts per Catalunya. "Això és un concert econòmic o no?", ha preguntat. "Catalunya sortirà del règim comú o no?", ha insistit. Tirant mà d'una sèrie de metàfores, ha avisat al PSOE que "a Catalunya no li val ni el tuning fiscal ni el kalimotxo fiscal". En aquest punt, ha amenaçat: "Amb Junts no està la cosa per a jocs".

També ha trobat un moment per llançar un dard a Esquerra Republicana quan ha insinuat que els republicans van accedir a fer president a Illa per necessitat signant un acord que els postconvergents no consideren gens fiable.

Crítica feroç del PP a l'acord

Per part del Partit Popular, ha estat el senador Gerardo Camps l'encarregat de donar la rèplica a Montero. "No ens prengui per ingenus", li ha etzibat just abans de llançar-li una pregunta: "Pretén fer creure a ERC que el que han signat no és un concert econòmic profundament insolidari?". Camps sap que aquesta divergència entre socialistes i republicans a l'hora de llegir un mateix acord és, precisament, el taló d'Aquil·les del mateix i també de la compareixença de la ministra.

El popular també ha criticat que en el text es repeteixin en diverses ocasions les paraules "plena sobirania" o "reconeixement nacional". Ho ha dit en contraposició al plantejament de Montero que el pacte i l'arribada de Illa a la presidència de la Generalitat contribueix a la normalitat institucional a Catalunya.

Un altre punt clau de la crítica feroç de Camps ha estat el principi de ordinalidad que preveu l'acord. "La solidaritat està limitada pel principi de ordinalidad, que és el mateix que dir que la solidaritat és res; lletra morta", ha etzibat.