El Govern del PSC agafarà velocitat de creuer aquesta setmana després d'un breu parèntesi des que va prendre possessió amb la primera reunió del Consell Executiu de constitució celebrada el 13 d'agost. El president de la Generalitat, Salvador Illa, preveu prémer l'accelerador en l'activació del seu Govern amb el nomenament de bona part del seu sottogoverno aquest dimarts, alts càrrecs amb què posarà en marxa l'arquitectura del seu Executiu després de la presa de possessió dels 16 consellers i conselleres el dia 12 d'agost. I en aquesta activació tindrà especial rellevància la reunió extraordinària que el Consell Executiu, amb Illa al capdavant, té prevista a Poblet. I que segons ha pogut saber Públic se celebrarà aquest divendres i dissabte, 30 i 31 d'agost.

Salvador Illa vol tenir el seu Govern a tota màquina aquest mes de setembre per poder afrontar "els reptes d'una complexa legislatura que tenim per davant però que finalment hem pogut posar en marxa", afirma un alt dirigent del PSC. Dues són les prioritats per aquesta intensa setmana política a Catalunya. En primer lloc començar a articular l'anomenat sottogoverno, l'organigrama de Govern que ha de permetre a Illa fer-se amb les regnes de la Generalitat després de la seva presa de possessió com a president i el nomenament de consellers i conselleres. Aquest punt s'accelerarà aquest dimarts amb el nomenament de bona part dels secretaris generals dels departaments. I en pròximes reunions del Consell Executiu s'anirà completant amb el nomenament dels directors generals i altres alts càrrecs –varis centenars- de la Generalitat.

Intensa reunió de Govern a Poblet aquest divendres i dissabte

El segon objectiu d'aquesta setmana serà la definició de les prioritats de cada departament per poder articular el Pla de Govern global de l'Executiu d'Illa. Per aquesta fita s'ha previst una reunió extraordinària del Consell Executiu que com es va anunciar se celebrarà al monestir de Poblet, a la Conca de Barberà, i que segons ha pogut saber Públic se celebrarà aquest divendres i dissabte vinent. La gran densitat de l'agenda de treball que s'ha establert ha forçat a ampliar la trobada a dos dies de reunió. Començarà divendres de bon matí i el president compartirà un sopar de feina amb els consellers i conselleres en la pròpia Hostatgeria del monestir cistercenc, per continuar dissabte amb la feina.

Segon fonts coneixedores de la trobada l'arribada dels consellers i conselleres s'anirà produint aquest divendres minuts abans de les 10 del matí, hora en què està prevista l'arribada del president de la Generalitat, Salvador Illa. El president serà rebut per les autoritats, entre elles les locals i monacals, amb el nou abat del monestir de Poblet –nomenat a l'abril-, Rafel Barruè Broch, al capdavant i també es preveu la presència de l'alcalde de Vimbodí i Poblet, municipi en què es troba l'important monestir de l'ordre del Cister, i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela. La trobada durarà fins dissabte a migdia i es clourà a les dues després d'un aperitiu de tancament.

Poblet i Tarradellas, un referent de les esquerres

Salvador Illa i el seu Govern faran una visita al complex monacal del segle XII i a l'Arxiu Tarradellas que es troba en instal·lacions de l'antic Palau de l'Abat del monestir. L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià guarda tota la documentació i material personal de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, i està dirigit per Núria Gavarró. Al material de l'expresident cal afegir-hi altres donacions, entre elles l'extensa documentació –encara ara secreta- de l'exlehendakari basc, Íñigo Urkullu sobre les negociacions que va establir per intentar evitar la Declaració d'Independència del 2017 i el greu conflicte derivat. La tria de Poblet per fer aquesta important reunió del Govern d'Illa tindria a veure amb la figura de Tarradellas, el president de la Generalitat que va mantenir la institució durant l'exili en època franquista i que va protagonitzar la seva reinstauració el 1977 amb el seu històric retorn a Catalunya el 23 d'octubre d'aquell any. Una figura, la de Tarradellas, que Salvador Illa ha lloat en nombrosos discursos.

Poblet és un monestir monumental però a la vegada bucòlic, envoltat de vinyes, que també té un punt de referència històric en les tombes i mausoleus de diversos reis catalans que acull, entre ells la de Jaume I. Restaurat i reconstruït després de la devastació provocada per la desamortització de Mendizábal i la Guerra Civil, Poblet conté un majestuós patrimoni monumental i cultural. Amb la reconstrucció, el monestir va recuperar la presència de la congregació religiosa que actualment ronda la trentena de monjos de l'ordre del Cister.

Molts analistes polítics situen Poblet com a contrapunt de l'altre gran monestir de Catalunya, el de Montserrat. Mentre aquest últim se situa més sota l'òrbita convergent, segurament pel fet que Convergència Democràtica de Catalunya es va fundar el 17 de novembre de 1974 a Montserrat, Poblet representa la Catalunya Nova –aquella que va ser cristianitzada més tard- i ha estat tradicionalment el referent triat pels partits d'esquerres com ERC i el PSC. Per això es va escollir com a dipositari de l'arxiu Tarradellas, o el fet que la relació de l'expresident d'ERC, Oriol Junqueras, amb el monestir és estreta i amb visites i estades habituals. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, també hi havia practicat algunes estades de reflexió al monestir.

Definició de prioritats per al Pla de Govern

Salvador Illa ja s'ha reunit amb tots els consellers i conselleres per orientar directrius. Entre les principals hi haurà el paquet de mesures contra la sequera, l'impuls del nou finançament, la preparació dels pressupostos de la generalitat per al 2025, la remodelació de la cúpula dels Mossos i altres temes claus com les polítiques d'habitatge, el traspàs i millora de Rodalies i l'impuls d'un nou pla de millora dels barris més degradats de Catalunya. Però la trobada de Poblet anirà més enllà i es traçarà una àmplia exposició d'objectius i resum de situació, departament per departament, que farà cada conseller i consellera titular dels diversos àmbits. Un feixuc treball que ha obligat a ampliar a dos dies la trobada de Poblet, però que servirà com a primera pedra per confeccionar el Pla d'Acció del Govern de Salvador Illa.

La consellera d'Economia, Alícia Romero, té previst assistir a Poblet amb un esbós de línies mestres i calendari per als nous pressupostos del 2025 sota el braç. Un document que ja posarà damunt la taula en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts. Un encàrrec de Salvador Illa després que el president hagi renunciat a tenir pressupostos per al 2024, rebutjant recuperar els que va pactar amb ERC i que no van aconseguir els suports necessaris al Parlament i va desembocar en les eleccions del 12 de maig.

L'estratègia de l'Executiu socialista és centrar-se en preparar-ne uns de nous, amb ERC i els Comuns com a socis prioritaris per negociar-los, amb la voluntat que entrin en vigor al gener de l'any que ve. I òbviament, Romero també haurà de fer front a un dels principals reptes de la legislatura, la negociació per articular el nou finançament "singular" en plena tempesta política per la pressió del PP i la majoria de Governs autonòmics, i per la discussió sobre la nomenclatura de concert econòmic respecte al finançament acordat entre el PSC i ERC.

Els Mossos d'Esquadra és una altra prioritat per a Salvador Illa, i la consellera Núria Parlon ja treballa en una reconfiguració de la cúpula dels Mossos, amb el major Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia, tal i com va anunciar aquest dilluns. Un altre dels objectius de màxima urgència és l'aprovació d'un decret òmnibus per fer front a la sequera, que segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, persegueix "tenir totes les infraestructures relacionades amb el cicle de l'aigua dimensionades". Tot i la treva de les últimes pluges es manté la preocupació per la situació dels embassaments i la persistència de la sequera i es preveu una inversió de prop de 3.500 milions d'euros en equipaments i mesures per fer-hi front.

Rodalies, habitatge, educació i llengua

Respecte a Rodalies, la primera mesura del Govern de Salvador Illa va ser ratificar Pere Macias com a comissionat, una mena de coordinador que vetllarà pel compliment i eficiència de l'operació. El traspàs de la primera línia, l'R1, fixat per a principis d'any, engegarà un lent i complex procés perquè la Generalitat es pugui fer càrrec de tota aquesta xarxa ferroviària.

En matèria d'habitatge, un altre dels grans eixos que Illa vol instaurar en el seu Govern, i que va ser la condició innegociable dels Comuns per a la seva investidura, es preveu construir 50.000 pisos protegits per fer front a l'augment dels preus dels llo-guers i afrontar la regulació dels lloguers de temporada. I encara en el paquet de prioritats quedarien temes estratègics com la millora en els resultats de l'educació i la paci-ficació de la relació del Govern amb el professorat que ha protagonitzat nombroses vagues, així com l'impuls del català mitjançant la nova conselleria de Política Lin-güística, un dels temes nuclears de l'acord d'investidura amb ERC.

Completar el 'sottogoverno'

Quant a l'anomenat sottogoverno, alguns dels secretaris dels departaments -els números dos de les conselleries- ja s'han conegut. Illa s'ha nodrit de perfils experimentats del PSC tant de l'àmbit parlamentari com del món local per ocupar aquests alts càrrecs. Entre ells hi ha Jordi Terrades com a secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. El secretari general d'Empresa i Ocupació serà Pol Gibert, mentre que el de Drets Socials i Inclusió serà Raúl Moreno, els dos amb una dilatada experiència parlamentària a les files del grup del PSC. Tomás Carrión ocuparà la secretaria general d'Interior, l'alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, serà el secretari general d'Economia i Finances i Teresa Sambola serà la secretària general d'Educació.

Per l'estratègica secretaria d'Infraestructures i Mobilitat es recupera un veterà del tripartit, Manel Nadal, germà dels fins ara conseller d'Universitats del Govern d'ERC, Quim Nadal, i exconseller del PSC en l'època de la presidència de Pasqual Maragall. Manel Nadal ja va treballar en aquella època sota les ordres del seu germà, que amb el procés abandonaria el PSC i s'aproximaria a ERC. També es nomenarà el nou secretaris de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga; el nou secretari general d'Esports, Abel García, o el nou secretari de Governs Locals, Xavier Amor. La secretària d'Habitatge serà l'arquitecta Lídia Guillén, i l'ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal serà el secretari de Medi Ambient.