D’un temps ençà, el sector de la construcció no s’entén sense la variable mediambiental. Els edificis han de ser el més sostenibles possible i, si bé no incorporen l’autoconsum de base, sí que han de ser el més eficients energèticament. No només es tracta de fer un consum més conscient dels recursos, que també, sinó d’estalviar en la factura dels subministraments que se’n deriven d’aquests recursos (llum, aigua, gas...) i de guanyar confort. Tot i semblar una premissa innegociable, l’edificació en clau mediambiental és quelcom relativament recent, ja que no aplicava quan els edificis més antics de l’àrea metropolitana de Barcelona van aixecar-se abans de la dècada dels 80 del segle passat. Així ho apunten els experts, que xifren en 424.147 els habitatges construïts abans del 1981, la majoria dels quals presenten una certa obsolescència física per antiguitat i per manca de conservació. Aquestes llars, que representen un 70% del total de pisos que aglutinen els 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona, seran precisament els que centrin bona part dels esforços de la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació, tot i que aquesta està dirigida a qualsevol immoble de l’àrea metropolitana (exceptuant Barcelona, que ja compta amb el seu propi consorci).

Seguretat, accessibilitat i eficiència energètica

La convocatòria ha de donar sortida a les necessitats d’un parc d’habitatges conformat per 133.000 edificis.

El mal comportament energètic dels habitatges construïts abans de 1981 i la necessitat d’actualitzar les prestacions del parc metropolità d’habitatge va fer-se encara més palesa en arribar la covid19 i decretar-se l’estat d’alarma que va obligar la població a romandre a casa seva. Cal millorar les condicions de seguretat, accessibilitat i eficiència energètica de les llars, Una convocatòria, al seu torn i en paraules del director general del CMH, José Antonio Artímez, que "ha de donar sortida a les necessitats del parc d’habitatges dels 35 municipis metropolitans, la qual cosa es tradueix en 133.000 edificis que, en total, sumen més de 600.000 llars".

Les intervencions que contempla la convocatòria van des de la renovació de façanes i cobertes, amb la incorporació d’aïllaments, a la instal·lació de nous ascensors i l’actualització d’instal·lacions comunitàries. "Calculem que la convocatòria servirà per rehabilitar més de 13.000 habitatges i que més de 34.000 persones surtin beneficiades", apunta Artímez, el qual també fa èmfasi "en els 4.000 llocs de treball directes que es crearan arran dels projectes i les obres de rehabilitació".

Al marge d’assolir un nivell òptim de rehabilitació, tenint en compte que els edificis són els responsables del 40% de les emissions contaminants, el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, cita altres objectius del pla com són "potenciar la lluita contra l’emergència climàtica a través de l’eficiència energètica, millorar la integració urbana i reduir les desigualtats socials dels barris més vulnerables, fomentar la revitalització econòmica d’un sector amb un fort potencial de creixement i garantir l’accés universal a l’habitatge". Tot això, al marge "de millorar la cohesió social a l’àrea metropolitana, un objectiu transversal de l’AMB", prossegueix Balmón.

Actuacions 100% subvencionables

La dotació de la convocatòria que el Consorci Metropolità de l’Habitatge executarà entre 2022 i 2026 per tal de rehabilitar com més edificis millor ascendeix a 100 milions d’euros provinentsdels fons europeus Next Generation.

Un altre avantatge d’aquests ajuts és que l’IVA de les intervencions és subvencionable; que la subvenció no repercuteix en l’IRPF i, per tant, no incrementa la Renda –"fet clau per a les famílies que disposen d’ajuts socials per ser especialment vulnerables", apunta Artímez- i que el 60% de la part de la rehabilitació no subvencionada pot desgravar-se durant quatre anys. Amb tot, conclou Artímez, "es tracta de la convocatòria amb la capacitat econòmica i de gestió i la visió social més gran de les últimes dècades, la qual cosa beneficia a tothom".

Eines a l’abast de propietaris i agents rehabilitadors

La convocatòria també preveu ajuts per subvencionar el cost de la redacció de l’ITE, del llibre de l’edifici i dels projectes. Per a la gestió de tots els ajuts citats fins ara, s’ha establert un procediment nou que permetrà una gestió telemàtica, simplificar els tràmits i agilitzar-los per evitar que puguin suposar un obstacle o endarreriment en l’execució de les obres. "També disposarem d’oficines de rehabilitació als 35 municipis metropolitans que opten al pla per tal d’informar més de prop la ciutadania i en aquells més grans estem intentant formar equips d’informadors que vagin porta a porta explicant els veïns els avantatges d’aquesta convocatòria", subratlla Artímez.

Requisits del pla de rehabilitació

En funció de l’eficiència energètica assolida un cop rehabilitat l’edifici, les subvencions podran arribar fins al 80%, amb un topall de 21.400 euros per habitatge si s’acullen al programa de barris i de 18.800 si ho fan al d’edificis. 

A aquesta subvenció cal sumar-li un altre programa d’ajuts per a l’estalvi energètic dintre de la llar i que contempla les mateixes forquilles que el programa de barris i el d’edificis quant a estalvi energètic i subvenció, tot i que el topall en aquest cas és de 3.000 euros per habitatge.