Montserrat Roig, si avui visqués, "seria igual que abans", "una persona compromesa amb la realitat del seu temps", ha assegurat Carme Riera en un col·loqui commemoratiu del naixement de l'escriptora catalana, celebrat a l'Ateneu Barcelonès, que ha hagut d'habilitar espai suplementari per tota la gent que no havia pogut entrar a la sala d'actes principal.

La filòloga Lluïsa Julià, que ha presentat i moderat l'acte, ha parafrasejat Montserrat Rooig per afirmar que la literatura "és record i memòria" i ha demanat a cadascuna de les participants la seva percepció sobre la figura de qui va escriure, entre moltes altres obres, Els catalans als camps nazis, El temps de les cireres o L'hora violeta, i sobre la seva manera d'entendre la relació entre literatura i compromís social.

Riera, que ha parlat sobre la gran amistat que va arribar a mantenir amb la "Montse Roig", ha recordat la promesa que es van fer de "no permetre que ningú les arribaria a enfrontar". L'escriptora mallorquina ha volgut remarcar a més la satisfacció de veure tanta gent a l'Ateneu per assistir a un col·loqui sobre Roig i  l'oportunitat de celebrar el seu 75è aniversari i no el 30è des que va morir,  perquè "mentre la llegim" la seva obra "segueix viva". "Ella ho hauria celebrat amb una festassa", ha insistit Riera, sense deixar d'assenyalar la gran quantitat de persones que l'estimaven. 

Literatura ignorada a l'acadèmia

Duia Riera un dels llibres de la Roig a les mans, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, per destacar la seva capacitat de construir personatges, la seva habilitat com assagista, a més de novel·lista, l'abundant cultura que va adquirir amb la lectura d'autors d'arreu del món i el treball que ficava en cadascun dels seus textos. "Montserrat Roig és un clàssic", ha assegurat, "perquè connecta amb la nostra sensibilitat moderna". Però gairebé al final de l'acte, tant Riera com Najat El Hachmi, han manifestat la seva angoixa davant la desaparició de la literatura del batxillerat i gairebé també de la universitat. "Els universitaris no saben qui és Montserrat Roig, no la llegeixen i això és un drama", ha dit Riera. "Tota la dictadura lluitant per recuperar coses bàsiques i ara resulta que es fa tot el possible per tornar-ho a perdre", ha exclamat la guanyadora del darrer premi Nadal.

Najat El Hachmi també ha destacat, malgrat no la va poder conèixer, la gran utilitat que ha tingut l'obra de Montserrat Roig per a les generacions que han vingut després, per l'aproximació que facilita a les dinàmiques socials, tenint present que massa sovint s'ha presentat la literatura com a quelcom que no té res a veure amb el compromís social. "Quan em vaig capbussar en l'obra de Montserrat Roig vaig respirar", ha reconegut aquesta altra escriptora catalana.

I una altra periodista i escriptora, Anna Punsoda, a més de posar l'accent en la gran capacitat de treball, d'experimentar i de viure de l'autora homenatjada, ha intervingut per cridar l'atenció sobre el que havia arribat a fer amb 35 anys, la seva feina arrelada en la realitat i alhora realitzada amb prou distància per mantenir un punt de vista crític. "Em va arribar com un mite", "res era poc pensat", ha explicat Punsoda, que als seus 35 anys d'ara reconeix que les lluites de la generació de Montserrat Roig "encara són les nostres".

El Hachmi, Riera i Punsoda han explicat les diferències de plantejament dels escriptors d'abans i els d'ara, sobre la "literatura com a forma de canviar les coses", la utilització de la llengua, l'actitud dels homes en relació al fet d'escriure i la de les dones, l'alliberament sexual i les seves "trampes"..., en un col·loqui necessari, ple d'arguments enriquidors i ben útil per a qui l'ha pogut seguir.

Ateneista  democratitzadora

Montserrat Roig va fer-se "ateneista" en un temps en què l'entitat cultural barcelonina vivia sota la grisor del franquisme, que fomentava a tot arreu un fals "apoliticisme". Així ho ha evocat el periodista Joan Safont que, abans del col·loqui entre coneixedores de l'obra de Roig, ha parlat sobre la relació de l'escriptora amb l'Ateneu Barcelonès. "Es tracta de ser agraïts amb una persona clau en la història de la nostra institució", perquè efectivament, segons ha explicat, va jugar un paper clau en la democratització del centre en temps complicats per qui no es resignava a viure sense vida cultural en llibertat. Era sòcia des de l'any 66, quan "l'Ateneu no formava part de la geografia del progressisme". Anys més tard va entrar a la Junta Directiva i va fer possible, amb altres joves, que l'entitat canviés els seus estatuts, s'adherís al Congrés del Cultura Catalana i que en la seva seu se sentís la veu de personalitats com la de Maria Aurèlia Capmany.