El compte enrere cap a la sentència del judici al Procés ja està en marxa. I coincidint amb el final dels al·legats finals dels acusats, milers de ciutadans s’han manifestat aquest vespre en mobilitzacions simultànies a desenes de municipis arreu de Catalunya. Com sempre, la més multitudinària ha estat la de Barcelona, on milers de persones s'han concentrat a la plaça Catalunya, però també se n'han fet a Girona (1.000 persones), Tarragones (també un miler), Lleda (500), Manresa (500), Vilafranca del Penedès,...

En general la xifra d’assistents ha estat inferior a les registrades a les protestes en l’inici del judici. La davallada de la temperatura del termòmetre independentista es revertirà, previsiblement, una vegada es conegui el contingut de la sentència del Tribunal Suprem. I es convoqui, previsiblement, una gran manifestació “nacional” de dissabte, protestes més en línia dels CDR i fins i tot algun tipus d’aturada parcial de país.

Tot i que els partits independentistes i les principals entitats socials no mostren a hores d’ara senyals de seguir una estratègia unitària clara, ningú ha mostrat grans divergències en els missatges llançats avui des de la protesta central a Barcelona. Elisenda Paluzuie, presidenta de l’ANC, ha assegurat que l’objectiu del judici no és un altre que “acabar amb l’independentisme”, tot i que ha volgut transmetre un “missatge d’esperança per retrobar la unitat dels que volem una Catalunya independent, perquè la veiem més necessària que mai”.

El republicà i alcaldable per Barcelona Ernest Maragall ha posat l’èmfasi, entre d’altres, en les paraules “especialment colpidores” de Jordi Cuixart al seu al·legat final. La dirigent de Junts per Catalunya i també futura regidora barcelonina Elsa Artadi ha lamentat el “poc canvi” que s’ha vist durant el judici en les posicions inicials de la judicatura i classe política espanyola. I la portaveu de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, ha criticat el que considera un “judici infame als presos i preses polítiques”. Potser l’únic matís ha estat el de Carles Riera, portaveu parlamentari de la CUP, qui a banda de destacar que s’intenta jutjar “els més de 2 milions de persones que van votar l’1 d’Octubre”, també ha apostat per executar a partir d’ara una “desobediència institucional” a la futura sentència del Suprem.

De la mateixa que en altres ocasions ha semblat que una protesta oficialment “unitària” esdevenia un intent per marcar posició pròpia, avui han caminat cap a discursos poc explícits de cara al futur i més aviat confluents. I és que debatre i decidir quin tipus de resposta cal donar a la sentència del Tribunal Suprem és un dels handicaps damunt la taula independentista.

Tamara Carrasco reapareix en públic

La protesta de Barcelona també ha servit per a la reaparició pública i notòria de l’activista del CDR Tamara Carrasco, després que s'hagi alçat l’ordre de confinament que pesava damunt d'ella. I que l’ha reclòs al seu municipi, Viladecans, durant més d'un any. A l’escenari també ha pujat Montse Puigdemont, germana de l’expresident ara exiliat a Waterloo, en representació de l’associació de familiars dels polítics encausats.

Qui evidentment no hi era avui però sí que tornarà a Barcelona per unes poques hores aquest dissabte és Quim Forn, ja que el jutge ha autoritzat la seva assistència al ple de constitució de l’Ajuntament, del quae serà regidor per Junts per Catalunya. “Yo pisaré sus calles nuevamente”, que cantava Pablo Milanés, amb la diferència que no hi ha vessat la sang. I és aquest precisament la gran línia discursiva de la defensa dels acusats: Violència... On?

Jordi Cuixart, un dels al·legats més lloats

Precisament l'advocat de Forn, Xavier Melero, ha estat un dels meus aplaudits en cercles independentistes, aquests dies. Com també Raül Romeva i Jordi Cuixart. Escoltant el discurs del president d’Òmnium Cultural, en un castellà marcadament català, amb la veu de les hores greus i la solemnitat que imprimeix a la seva veu, sense dubte adquiria ressonàncies dels grans discursos radiofònics de la segona meitat de segle XX que han quedat en la memòria sentimental de tantes generacions. I és que la figura de Cuixart ha estat amplament aplaudida i creix la seva figura com a referent moral de la societat civil (independentista).

La protesta no ha escapat dels nervis i tensió pròpia dels moments transcendents, com és la recta final del judici. Potser per això els ànims dels manifestants estàvem més caldejats, tot corejant de forma massiva lemes com “premsa espanyola, manipulació”. En canvi, un tímid intent de cantar “España, mañana, serà republicana” no ha estat seguit per res més que una dotzena de manifestants.

Declaracions a la premsa en castellà?

Igualment, la recent polèmica per la llengua emprada en les rodes de premsa que ofereix el Govern de la Generalitat ha estat a punt de prosseguir, quan Elisenda Paluzie ha dubtat sobre la petició d’alguns periodistes de repetir les declaracions en castellà. “Avui no tinc ganes de fer declaracions en castellà”, ha dit inicialment, per autoesmenar-se immediatament. Han estat les estampes d’una protesta amb aire d’assaig previ. A la “resposta de país” per quan surti la sentència del Suprem, justament.