Els salaris de convenis sectorials a Catalunya han pujat un 3,75% el 2022, en el que ha estat una pujada històrica. Això no obstant, la xifra rècord no ha sigut suficient per eixugar la pèrdua de poder adquisitiu per l'increment també històric de la inflació. Recordem que ha tancat l'any amb una taxa interanual del 5,2%, però un augment acumulat durant l'any de més del 8%.

Es tracta de dades de l'Informe de negociació col·lectiva sectorial catalana 2022 que ha presentat CCOO de Catalunya aquest dilluns. Apunten que 634.000 treballadors tindran un increment igual o superior al 4%.

Les dades que ha presentat CCOO fan referència als convenis sectorials d'àmbit autonòmic. Inclouen el 55% dels treballadors a Catalunya, molt per davant dels estatals (30%) i els d'empresa (15%).

L'organització s'ha mostrat especialment preocupada perquè durant el 2022 s'ha constatat que ha crescut el biaix de gènere, ja que els increments en sectors feminitzats estan per sota de la mitjana. En concret, l'increment de les dones és d'un 3,55% davant del 3,92% dels homes.

A més, els convenis més feminitzats tenen pitjors increments. Per exemple, hi ha tres vegades més de dones amb un increment salarial per sota del 2,5% que d'homes.

Durant el 2022, hi va haver 90.000 dones amb un increment salarial per sota del 3%. Això es tradueix amb cinc punts de pèrdua de poder adquisitiu, pràcticament el doble que d'homes (44.000).

També han denunciat que entre els convenis amb negociació bloquejada hi ha un percentatge més alt de dones (58%) que d'homes representants (41,6%). Segons CCOO, les patronals dels sectors feminitzats bloquegen la negociació quan la principal reivindicació és el salari.

Amb tot, el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, ha lamentat que no s'hagin pres altres mesures per rebaixar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, tot i celebrar els acords assolits. Ha criticat les mesures "unilaterals" preses pel govern espanyol a inicis d'any com la rebaixa de l'IVA dels productes essencials i que, 'de facto' hagi deixat de banda la negociació d'un pacte de rendes que inclou sous, beneficis i impostos. 

Entre les reivindicacions per al 2023 de l'informe presentat, es demana la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per part del Govern estatal entre els 1.080 i els 1.100 euros, o un salari mínim de referència català del 60% del salari mitjà, segons la carta social europea, a prop dels 1.320 euros. També el trasllat dels beneficis empresarials als salaris amb clàusules de revisió salarial vinculades a l'IPC i als resultats de les empreses i dels sectors. I un acord de pressupostos a Catalunya que permeti desplegar les matèries acordades.

Un 30% d'empleats cridats a vaga

D'altra banda, han posat en valor el paper de les mobilitzacions dels treballadors per aconseguir increments de sou, ja que el 30% dels empleats han estat cridats a vaga en algun moment de l'any. Com a fruit de la negociació col·lectiva, també han destacat la "forta recuperació" de les clàusules de revisió salarial que s'han introduït en 19 de 30 convenis pactats, el 63%.