El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga diversos membres del Govern de la Generalitat i diputats del Parlament destituïts per Mariano Rajoy, per delictes de rebel·lió relacionats amb el procés sobiranista, ha acordat dirigir el procediment també contra l'expresident Artur Mas; la número dos  d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira, i a la dirigent de la CUP Anna Gabriel, segons un acte judicial d'aquest divendres.

En l'escrit, el jutge decideix investigar també  la coordinadora general del Partit Demòcrata (PdeCAT), Marta Pascal, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya i la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras.

Totes aquestes persones haurien format part del comitè estratègic per declarar unilateralment la independència de Catalunya, segons un document, Enfocats, hipotètic full de ruta del 'procés', intervingut al domicili de Josep María Jové, número dos del vicepresident Oriol Junqueras, a la presó des del passat 2 de novembre per decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, ratificada pel jutge Llarena.

En el seu escrit, Llarena explica que els suposats delictes de rebel·lió que investiga s'haurien desenvolupat sota la direcció i coordinació d'un conjunt de persones, entre les quals els investigats. El jutge creu que aquesta haurien aportat el "suport polític" per a "l'actuació parlamentària i l'actuació d'execució" que van dur al referèndum de l'1-O i la posterior declaració d'independència. 

Per arribar a aquestes conclusions, Llarena es basa en l'atestat del 15 de desembre de la Guàrdia Civil que es va donar a conèixer aquest dijous, mentre es desenvolupava  la jornada electoral a Catalunya. L'informe de l'institut armat sosté que Mas, Rovira, Gabriel i els altres nous imputats "van dissenyar, van orientar, van dirigir i van controlar" la implantació del pla sobiranista. 

L'atestat va encara més lluny i considera que també s'han d'investigar les manifestacions independentistes de la Diada celebrades des del 2013, perquè es van convocar amb la finalitat "d'encoratjar les masses" contra el que entenien com a "opressió de la justícia espanyola".