Público
Público

Arxivada la querella per abusos sexuals contra un policia infiltrat en moviments socials de Barcelona

El jutge rebutja els recursos interposats per diverses dones que havien tingut algun tipus de relació amb l'agent. Les denunciants l'acusaven dels delictes d'abusos sexuals, agressió sexual, contra la integritat moral, tortures, descobriment i revelació de secrets i exercici dels drets cívics. Irídia recorrerà la decisió al Tribunal Suprem

A la izquierda, el agente D. H. P. durante su paso por la escuela de policía de Ávila. En la imagen de la derecha se pueden apreciar los tatuajes que se realizó entre 2020 y 2021.
A l'esquerra, l'agent D. H. P. durant el pas per l'escola de Policia Nacional d'Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va realitzar entre 2020 i 2021  LA DIRECTA

L'Audiència de Barcelona ha desestimat la querella contra un policia nacional infiltrat en moviments socials de Barcelona presentada per diverses dones que havien tingut algun tipus de relació amb el policia infiltrat. Les denunciants l'acusaven dels delictes d'abusos sexuals, agressió sexual, contra la integritat moral, tortures, descobriment i revelació de secrets i exercici dels drets cívics. L'entitat Irídia ha anunciat que recorrerà la decisió al Tribunal Suprem i que esgotarà "totes les vies judicials".

En una de les resolucions, el jutge afirma que les querellants han de distingir entre el fet que l'acció d'una persona pot causar un dany a una altra amb que aquesta acció sigui delictiva. Afegeix que el fet que una persona sigui policia "no implica que hagi de ser condemnat amb més facilitat o menys rigor en l'exigència dels requisits que una altra persona que no tingui aquesta condició". A més, apunta que el fet que les apel·lants siguin "activistes llibertàries" no els dona dret a sostenir una amplíssima extensió de les normes penals contra els seus adversaris polítics.

Pel que fa al delicte contra la llibertat sexual, el jutge afirma que no té sentit dir que les relacions sexuals es van produir perquè el denunciat era funcionari públic o perquè tenia el suport de l'Estat. Afegeix que no hi a cap indici que l'Estat ordenés o aprovés que el policia tingués relacions sexuals. Diu també que, segons el plantejament de les apel·lants, s'haurien de considerar delictives una gran quantitat de relacions sexuals en què un dels participants no ha revelat a l'altra part una informació el coneixement de la qual hagués impedit que es produís l'acte.

En un altre punt, el jutge diu que si s'haguessin produït actes de violència, com expliquen les apel·lants en el recurs, "no haguessin reiterat el seu consentiment per a nous actes de relació sexual". A més, afirma que els actes de violència durant les relacions sexuals "no les converteixen automàticament en delictives". Tampoc veu cap raó per considerar que aquestes relacions volien ser una represàlia contra les querellants.

Pel que fa als altres delictes, la sala no veu acreditat que el querellat hagi obtingut secrets o informacions reservades de les denunciants i tampoc que volgués que les dones abandonessin o reduïssin la seva activitat política.

En una altra resolució, que afecta a cinc dones, la sala afirma que no hi ha "cap indici que permeti apreciar la manca de consentiment" i afegeix que "no va existir violència, intimidació, ni abús de superioritat, ja que totes van consentir de manera lliure, conscient i voluntàriament mantenir les relacions sexuals". 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?