Sense tenir l'“optimisme antropològic" del que presumia José Luis Rodríguez Zapatero, però acompanyat de l'aura de sort que ha envoltat gairebé tota la seva trajectòria política, el president del Govern, Pedro Sánchez, guarda encara l'esperança de convèncer al president de la Generalitat, Quim Torra, que aixequi el veto i se senti a negociar els Comptes de l'Estat per 2019.

Amb aquesta intenció acudirà el pròxim mes de desembre a la reunió amb Torra, l'anunci de la qual en si mateix ha estat el primer gest d'acostament, ja que després dels permanents desafiaments i advertiment del president català, la intenció de l'Executiu era posposar la trobada per a l'any proper i sempre després del Consell de Ministres que se celebrarà a Barcelona el 21 de desembre.

Sánchez, segons fonts del Govern, anirà amb tota una bateria d'arguments per fer canviar d'opinió a Torra o que, almenys, li posi difícil mantenir la seva negativa. I, un dels principals, és la quantitat d'inversió pública de l'Estat a Catalunya que hi ha prevista als Pressupostos i que, fins i tot, en el tràmit parlamentari s'estaria disposat a incrementar.

El secretari d'Estat de Política Territorial, Ignacio Sánchez Amor, està constantment a Barcelona parlant d'aquestes inversions que vol executar i pagar el mateix Estat, entre altres coses, per acabar amb el retret del dèficit de finançament d'Espanya a Catalunya, que fins a l'actual govern espanyol admet com justificat.

Sánchez, a més, posarà sobre la taula totes "les bondats" que inclou el Pressupost i que beneficiarien als ciutadans de Catalunya. Des de la pujada del Salari Mínim Interprofessional, la cobertura als aturats de llarga durada de més de 52 anys o l'increment del Pressupost en Dependència.

A tot això cal afegir-hi que, de ben segur, es comentarà la situació judicial dels implicats en el "procés" i els canvis de l'escenari judicial que s'han produït en les últimes setmanes.

Un tribunal progressista

Encara que els independentistes han criticat amb duresa l'acusació de l'Advocacia de l'Estat i, sobretot, de la Fiscalia General; el govern espanyol sí entén com un "gest" que no s'imputés per rebel·lió per la part processal sobre la qual sí que té poder de decisió l'Executiu i, a més, que va exercir.

I un altre fet gens menyspreable és el canvi del tribunal que jutjarà el "procés". Encara que els independentistes han censurat que Manuel Marchena sigui el magistrat triat per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a ningú se li ha escapat que ara ja no dirigirà el judici dels líders del procés.

El nou president del tribunal, Andrés Martínez Arrieta, de perfil progressista, sembla que no té tan clar com es desprenia de les actuacions de Marchena que se li pugui atribuir als processats el delicte de rebel·lió.

A més, amb la substitució de Marchena, hi ha al tribunal una majoria de magistrats progressistes que abans no es donava, que no pressuposa res sobre el seu veredicte final, però és un fet que no ha passat inadvertit al món jurídic i policial.

Finalment, el president del Govern seguirà oferint diàleg i negociació amb el Govern de la Generalitat, una actitud que pensa mantenir sigui el que sigui la decisió definitiva de Torra sobre els Pressupostos.

Amb tot això, a l'Executiu s'admet que sembla missió impossible que Torra canviï d'opinió, al que caldria sumar que encara faltaria convèncer a ERC que donés suport als Pressupostos perquè tiressin endavant o, almenys, superessin el tràmit de les esmenes a la totalitat, que suposaria la seva devolució.

El que és segur és que Sánchez s'hi dedicarà a fons per aconseguir el que sembla un impossible, i el líder del PSOE té ja experiència en aquestes facetes.