"L'estiu ha sigut una espècie de carpe diem, on tots hem gastat i consumit, i a partir de la tardor patirem les conseqüències del que s'ha anat coent els darrers anys".

El vaticini, efectuat per Santiago Niño-Becerra, economista i catedràtic d’Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) de la Universitat Ramon Llull (URL) serveix de marc general per reflexionar sobre les perspectives de l’economia catalana i global a partir de la tardor. El que ell anomena "procés d'estabilitat", que irremeiablement s'acabarà produint, finalitzarà amb una concentració de capital i producció, acompanyat de l'automatització industrial i una desigualtat social. En aquest aspecte, posa el focus el professor honorari d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Recio, qui destaca els efectes letals de la inflació sobre les rendes de les classes mitjanes.

Entre els experts i, fins i tot entre la mateixa ciutadania, s'està començant a estendre la idea que a l'estiu meteorològic li succeirà un hivern dur des del punt de vista de les previsions econòmiques. La percepció es basa bàsicament en dos factors. El primer és la inflació, que segueix en registres interanuals per sobre del 10% i ja ha esquitxat a components bàsics, com els aliments, més enllà de l’impacte inicial sobre el sector energètic. El segon element és la pujada de l'Euríbor, l'índex de referència de la majoria d’hipoteques, que va tancar el mes d’agost a l’1,249%, el seu registre més alt des de l’any 2012.

La dada no convida gaire a l'optimisme en relació amb l'evolució del consum. Les úniques esperances les aporten l'ocupació, que presenta una certa tendència a l'estabilització després d'aprovar-se la Reforma Laboral, i la situació financera de famílies i empreses -tot i que gens en el cas de les administracions- que acumulen un endeutament menor que a la crisi de 2008 i gràcies a la taxa d'estalvi podrien disposar d'un matalàs davant la previsió de més problemes a les cadenes de subministrament i en l'àmbit energètic pels talls de gas de Rússia.

Per a Niño-Becerra, "la inflació alta serà un fenomen temporal, que s'allargarà durant tot l’any 2023 i s'estabilitzarà sobre el 2% el 2024". Tot i això, l'expert no creu que sigui per l’acció del Banc Central Europeu (BCE). "L'únic que està fent és apujar els tipus d'interès, però no solucionarà res perquè estem vivint una crisi d'oferta, que només s’acaba reduint la demanda". Lluny d'albirar una modificació del paradigma, el catedràtic alerta que es tracta d’un canvi de model, no del sistema capitalista.

"Estem a la mateixa crisi que el 2008. Llavors va ser financera, després del deute i ara són els efectes del dopatge d'amfetamines". Amb aquesta expressió, al·ludeix a les injeccions de diners efectuades pel BCE durant la darrera dècada. "Abans de l'any 2020, les empreses ja es replantejaven el retorn de certes produccions que es duen a terme al sud-est asiàtic, que ja no sortien rendibles, però la Covid-19 i la invasió de Rússia no han sigut més que un turbo per accelerar aquests processos".

Incertesa alimentària

En un estadi més avançat dels problemes amb la inflació i els tipus d'interès, Niño-Becerra evidencia les incerteses sobre que estigui garantit el subministrament i l'accés a aliments bàsics i al seu preu. Abans d'aquest encariment, la crisi energètica va provocar una caiguda del 70% de la producció de fertilitzants, elements imprescindibles per les collites agrícoles. Aquesta mateixa setmana, les dades confirmen aquestes disfuncions. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicava la dada de l’IPC, que a Catalunya es mantenia en el 10,2%. En el darrer any, el que més ha pujat de preu són l'energia i els aliments. Però a l'agost, les farines s'han incrementat un 39%, la pasta un 30%, la llet, un 26% i els olis i els ous, un 24 i un 22%, respectivament.

Conèixer el funcionament del mercat real i com es fixen els preus en determinats sectors com l'energètic i l'alimentari. Aquesta és la proposta d'Albert Recio, que afegeix "la necessitat d'intensificar els impostos que permetin una transmissió de renda pels sectors més desafavorits i afectats per la inflació". De la mateixa forma que les institucions comunitàries s'han posat d'acord per limitar els preus energètics, Recio defensa "una intervenció ben planificada del mercat". Com a justificació de la mesura, similar a la plantejada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, recorda que a l'Estat espanyol, el salari mitjà es troba per sota de la pensió mitjana.

Sobre el paper del BCE, l’economista considera que l'espiral de pujades dels tipus d'interès- a la darrera reunió de la institució, l'augment va ser de 0,75 punts, cridarà a la recessió. "Tenim un problema greu i és que els governs han deixat la política econòmica en mans del BCE, quan aquest l'únic que hauria de fer és controlar el deute".

Paral·lelament, els experts auguren que la concatenació de crisi climàtica i energètica tindrà un impacte considerable sobre la capacitat global de producció. Algunes veus, com la del mateix Recio, reivindiquen la importància de rebaixar la pressió sobre els recursos, fent decréixer el PIB i aplicant canvis d'organització en la vida social i en la distribució de la renda. Davant d'un escenari previst d’una caiguda real del poder adquisitiu, les mesures col·lectives d'estalvi energètic, els canvis en la mobilitat i les noves formes de consum esdevenen alternatives d'actuació. S'esperen temps estables des del punt de vista macroeconòmic, però no gaire satisfactoris per la majoria de ciutadans.