Marta Vilalta i Torres (Torregrossa, 1984) és sens dubte un dels valors de futur d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta jove periodista forma part ja del nucli dur de la direcció d'ERC com a secretària general adjunta i portaveu del partit. La diputada republicana al Parlament és membre de la delegació catalana de la taula de diàleg i negociació amb el Govern espanyol sobre el conflicte polític amb l'Estat i va negociar també la investidura de Pedro Sánchez com a president de l'executiu estatal. Vilalta es mostra en aquesta entrevista molt dura amb el Govern del PSOE i Podem arran del cas d'espionatge que ha afectat diversos independentistes, entre ells dirigents d'Esquerra tan rellevants com el president de Parlament, Roger Torrent, o l'exconseller Ernest Maragall, ara cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona. Responsabilitza l'Executiu espanyol de l'espionatge per activa o per passiva i exigeix ​​depuració de responsabilitats a tots els nivells. Vilalta insta Sánchez i Iglesias a aprofitar l'oportunitat per netejar les clavegueres de l'Estat.

Té el mòbil a les mans. Aquesta entrevista potser que estigui sent escoltada per espies?

(Riu) No es pot descartar perquè sempre hem estat conscients que els mòbils a banda de servir per comunicar-nos també servien per espiar-nos. I sempre hem tingut clar que havíem de tenir la màxima precaució.

Seriosament, què suposa que s’hagi revelat aquesta operació d’espionatge contra el president del Parlament, Roger Torrent, l’exconseller Ernest Maragall i altres independentistes?

La constatació que hi havia en marxa una guerra bruta per part de l’Estat en què, entre moltes altres coses, s’utilitzaven els mòbils dels dirigents independentistes per espiar opcions polítiques. Estem davant un escàndol polític i democràtic de gran magnitud i de dimensions internacionals. La gran pregunta que ens fem és com pensa respondre davant d’això el Govern espanyol del PSOE i Podem que s’autoanomena el més progressista de la història.

I que n’esperen del Govern espanyol respecte aquesta pregunta?

No confiem gaire a obtenir una resposta com la que es mereixeria aquest afer. Però ara tindrien l’oportunitat de demostrar si són un Govern progressista o no. I sobretot, tindrien l’oportunitat d’acabar amb la guerra bruta i les clavegueres de l’Estat.

Per què donen tant per fet que l’espionatge prové de l’Estat?

Perquè res fa pensar el contrari. Pegasus és una tecnologia que només poden adquirir els governs estatals i encaixa perfectament en els antecedents de com actua l’Estat espanyol des de les clavegueres i allò que anomenem ‘deep state’. Només cal recordar aquella conversa entre l’exdirector de l’Oficina Antifrau De Alfonso i el ministre Fernández Díaz, entre molts altres exemples.

En què es concreten doncs les exigències al Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?

En què investiguin el cas a fons, que donin totes les explicacions que calguin i que depurin totes les responsabilitats. Perquè el Govern espanyol actual és responsable de l'espionatge polític de les clavegueres de l'Estat per coneixença i acció de l’operació o per ineptitud si no tenia ni idea i no és capaç de controlar els mecanismes de l’Estat. Sigui quina sigui de les dues opcions, en són responsables i és gravíssim.

El Govern espanyol ho ha negat tot de moment...

Una part del Govern sí, però hi ha veus dins l’Executiu que ja diuen que cal investigar i Podem també ha fet costat a la denúncia dels fets. Cal una comissió d’investigació al Congrés. Investigar a la dissidència política a més d’il·legítim és il·legal, encara més quan el moviment independentista català és democràtic, cívic i pacífic.

Quin creieu que era l’objectiu final de l’espionatge?

No podem oblidar que aquest espionatge forma part de la causa general contra l’independentisme. És una peça més. En tots els casos la voluntat sempre és la de perseguir l’independentisme i en aquest cas el fet d’obtenir la màxima informació d’un adversari polític sigui el president del Parlament, Roger, Torrent, l’Ernest Maragall, Sergi Miquel, Anna Gabriel o els que es vagin sabent. Això el que constata és que l'Estat només sap respondre a l’independentisme utilitzant les clavegueres, la guerra bruta i la repressió, fins i tot, amb instruments il·legals. Mai amb una resposta política basada en la transparència i la negociació que és la que trobem a faltar i reivindiquem.

Com creu que aquest afer pot afectar a l’Estat espanyol?

És un torpede a la línia de flotació de la credibilitat democràtica de l’Estat espanyol. Que impacta sobre molts altres indicis d’un estat en descomposició democràtica, com demostra el cas d’una monarquia totalment corrupta, el fet de tenir presos polítics amb l’exigència d’alliberament per part d’organitzacions internacionals, etc. Però ve de lluny, no podem oblidar el terrorisme d’estat amb els GAL, per exemple. L’Estat espanyol en termes democràtics fa aigües per tot arreu.

Aquest afer d’espionatge s’ha produït durant governs del PP però també del PSOE i vostès van donar suport a Pedro Sánchez en la investidura i hi han arribat a acords. Aquest afer pot afectar les relacions?

La guerra bruta i les clavegueres com a única resposta és una forma d’actuar sistèmica. Per això la resposta només pot ser superar el règim del 78 que té la base podrida com demostren tots aquests exemples de comportament antidemocràtic. Per això la resposta que volem donar com a catalans i catalanes i com a independentistes és superar el règim del 78 i això a Catalunya vol dir fer la República i la independència. Ja li dic que del Govern actual no esperem gaire cosa però que tenen una oportunitat amb una reacció diferent a l’habitual davant aquest escàndol. Som escèptics però no deixarem d’exigir al Govern del PSOE i de Podem que siguin valents i facin net a les clavegueres. Això ho hauria d’exigir tothom, no només els independentistes, per higiene democràtica.

Tampoc el Govern de Sánchez ha volgut fer net en la corrupció de la monarquia impedint la comissió d’investigació al Congrés...

Una altra oportunitat perduda.

Com valora la situació de la monarquia espanyola amb el cúmul d’escàndols que arrossega?

La monarquia espanyola també està en descomposició. I té un descrèdit enorme, no només a Catalunya, també cada cop a més llocs de l’Estat. A Catalunya, a més, a la desconnexió se suma el trencament pel discurs del rei del 3-O del 2017. A Catalunya, un dels grans consensos de país és el de voler superar un sistema monàrquic desigual, anacrònic i que atempta contra els valors republicans que defensem des d’Esquerra de llibertat, igualtat i solidaritat.

La crisi monàrquica pot provocar la caiguda del règim del 78?

Hauríem de poder aprofitar-ho per sumar forces i tombar aquest sistema d’Estat i aquest règim. Això pot ajudar a modernitzar l’Estat però nosaltres el que volem és fer el nostre camí com a país amb la República catalana. Probablement la monarquia és la clau de volta que aguanta tot el règim del 78, per això li tapen les vergonyes, perquè si cau la monarquia se’ls esfondrarà tot. Més que mai hem de fer pinya tots aquells que som republicans i republicanes.

La taula de diàleg en quin punt es troba, suspesa sine die?

La taula de diàleg ara mateix està sense data. No m’atreviria a dir que està suspesa perquè hi ha el compromís de totes les parts de què es pugui celebrar una pròxima reunió.

I per què no se celebra?

Perquè el que falta per concretar és el contingut de la pròxima reunió. Per ERC aquesta és la part més important de la taula, allò de què parlem i avançar en continguts. És important concretar què hi anem a debatre i que la part catalana hi anem el màxim de preparats possible.

No estan preparats?

No crec que tothom a la part catalana estigui fent tots els esforços necessaris per preparar-nos i assistir-hi amb la màxima fortalesa a la propera reunió.

El bloqueig està provocat per l’emergència del coronavirus, en la part espanyola o en la part catalana?

Seria un error utilitzar la situació amb el coronavirus com a excusa per no reunir la taula de diàleg. Som molt conscients que la prioritat a Catalunya i a la resta del món és fer front a l’emergència sanitària, econòmica i social. Però això no pot servir d’excusa per no reunir la taula. Esquerra esmerçarà tots els esforços per desencallar-ho i perquè ara més que mai, quan l’Estat continua utilitzant les clavegueres, enfortim la via política i negociada per la resolució democràtica del conflicte.

Si no és el coronavirus és que la part catalana no va a la una?

Hem de parlar molt més entre les dues formacions que formem part del Govern, JxCat i ERC, i amb la resta de formacions independentistes per continuar construint una estratègia conjunta que no només ha de ser per la taula de negociació sinó per marcar les fites a aconseguir en els pròxims mesos i anys de cara a culminar l’objectiu compartit que és la República catalana i la independència. Ara mateix, aquest treball no s’està fent.

Esquerra s’ha quedat una mica sola en aquesta reivindicació?

Ens sentim una mica sols defensant el diàleg i la negociació. És cert que no tot ho podem fiar a aquesta taula ni a l’àmbit de la negociació i el diàleg. Però no hi volem renunciar per res del món a treballar per la via negociada i de resolució democràtica del conflicte. I per tant, no entenem com hi ha qui enlloc de treballar per maximitzar la nostra força en aquesta taula de negociació, ho fa per intentar desvirtuar una eina que pot ser una oportunitat. Dependrà de nosaltres aprofitar-la o no.

Què vol dir que no tot es pot fiar a la negociació?

Que no n’hi ha prou amb la taula. Nosaltres apostem pel diàleg i la negociació però no només. A la vegada creiem que cal trobar la manera de continuar demostrant la nostra força en les mobilitzacions, també en l’enfortiment institucional i de representació democràtica, en l’àmbit internacional. Cal treballar en tots els nivells, també en la via negociada i de diàleg. Esquerra Republicana no pensa renunciar a cap espai de poder o d’influència que pugui utilitzar l’independentisme, sigui allà on sigui.

Vostè és de Torregrossa, al Pla d’Urgell. Preocupada per la situació del coronavirus a la seva terra?

Preocupada pel conjunt del país. Però evidentment la situació a la plana de Lleida em toca d’aprop. Sobretot per les dades de Lleida i el Baix Segrià, tot i que a Torregrossa també hem tingut prou casos de contagi darrerament. Es demostra que davant aquesta malaltia no podem donar per superada l’emergència i cal extremar les mesures de precaució com a ciutadans responsables i continuar treballant des de les administracions com creiem que fa el Govern de la Generalitat en coordinació amb els ajuntaments.

Com valora els bons resultats electorals dels seus socis al Congrés, BNG i EH Bildu?

Demostren l’aposta perquè les alternatives en moments de complexitat passin per opcions d’esquerres i independentistes o sobiranistes. Les nostres organitzacions germanes, amb qui compartim coalició a Europa i acords estratègics o de coordinació segons els casos, han crescut moltíssim. És una mostra que els projectes que creixen més en suport ciutadà són aquells que passen per la transformació social des de l’esquerra i per donar alternatives diferents a l’habitual. I que incorporen el projecte independentista i sobiranista. I perspectives feministes, ecologistes, etc. Esquerra vol la mateixa recepta per Catalunya. Que la resposta a l’emergència social que patim passa per projectes que defensin la justícia social i des de la defensa del dret a decidir.

Aquests resultats ajudaran a impulsar la negociació amb el Govern espanyol?

La nostra idea és que ens hem de seguir enfortint a tots els nivells per guanyar definitivament la República catalana i tot el que representa. Si les forces amb qui compartim projecte dins l’Estat s’enforteixen, tots som també més forts. I això pot facilitar que el Govern espanyol es vegi obligat a moure’s. La pilota continua a la teulada de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Ara han de dir què pensen fer davant aquests resultats. Impulsar l’espai polític que va fer possible la investidura amb solucions d’esquerres i progressistes basades en enfortir drets per a tothom, o tancar-se i virar novament cap a la dreta amb Ciutadans.

S’esperaven aquests acords amb Ciutadans havent-hi Podem al Govern?

No entenem gens que està fent Podem dins del Govern espanyol. No tenim clara quina és la seva funció. No defensa amb coherència allò que defensava a l’oposició. El Govern estatal més progressista de la història aviat es convertirà en el més decebedor, si no ho és ja. I això ens pesa dir-ho. Perquè suposadament és el millor Govern per confiar en solucions socials justes i solucions democràtiques al conflicte de Catalunya amb l’Estat. Però la veritat és que no hi veiem la diferència. Així que nosaltres continuarem treballant per una alternativa real que a Catalunya passa per construir la República catalana que garanteixi la justícia social i els drets de tothom.

Com a força de Govern, com pensa ERC compatibilitzar la prioritat de donar resposta a l’emergència sanitària i social amb el projecte independentista?

Per nosaltres no son dos coses diferents. Nosaltres no volem la República catalana per canviar simplement una forma d’estat o una bandera per una altra. Volem la República com a eina i com a instrument per poder respondre millor a les necessitats de la gent. Fins i tot les més immediates del moment. Això vol dir més recursos, més inversió social, més ajudes i construir un estat del benestar social molt més fort. Reforçant tots els seus pilars, des de la sanitat als serveis socials, passant per l’educació, per donar resposta a l’emergència sanitària, social, econòmica i fins i tot emocional que patim pel coronavirus, però que no podem oblidar que ja patíem també abans en moltes qüestions com a herència de l’anterior crisi. El que nosaltres diem és que el camí i la base per la reconstrucció ho han de ser també de la República catalana.

Han rebut alguna proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, per consensuar la data de les pròximes eleccions?

No, però seguim reclamant que cal consensuar la data. Perquè en la mateixa lògica d’intentar ser el màxim de forts com a moviment independentista per afrontar cada entrebanc que ens trobem al camí, cal evitar les divisions. I per això el millor seria asseure’ns a parlar tranquil·lament per explorar els diversos escenaris en què ens trobem i veure quina és la millor manera conjunta per respondre-hi. Bé sigui una possible inhabilitació del president Torra que esperem que no es produeixi, o bé com afrontem la reconstrucció del país en clau de República, entre moltes altres coses. Si només s'utilitzen aquests entrebancs i ingerències judicials per fer la traveta a l’altre, qui surt perdent és el conjunt del moviment independentista. L’objectiu de l’independentisme hauria de ser planificar els objectius dels pròxims mesos per maximitzar les forces de cara a les pròximes eleccions i superar els percentatges que tenim actualment, és a dir superar el 50% que ens situaria en un molt millor escenari per fer possible l’autodeterminació i assolir la independència.

Els presos polítics han obtingut el tercer grau. Com ho valora?

Tenim un doble sentiment com la majoria de la ciutadania. Un tercer grau no és semillibertat, és compliment de la pena. I això suposa que s’allarga la injustícia de tenir presos i preses polítics. Però també tenim una sensació satisfactòria que puguin estar més en contacte amb les famílies, amics i companys. I de què deixin de tenir la veu silenciada i de patir aquest doble confinament que han patit els últims mesos. Nosaltres, amb tercer grau o sense, el que continuem exigint és l’amnistia, que és l’única manera de superar aquesta injusta situació que genera la repressió desfermada per una causa general contra l’independentisme. I en l’objectiu d’aconseguir-la hi posem tots els esforços.