"Aquest 12 de maig es decidirà si qui lidera el país és un president de Catalunya o un delegat de la Moncloa". Amb aquesta frase fixava la seva estratègia, en un acte preelectoral, el president de la Generalitat i candidat d'ERC a les eleccions catalanes, Pere Aragonès. I és que ERC basarà la seva estratègia electoral en la confrontació amb el PSC més que no pas amb Junts, en una pugna demoscòpica en què els socialistes van en primer lloc i els republicans es disputen el segon i tercer lloc amb els de Puigdemont de manera molt ajustada. El candidat socialista, Salvador Illa, manté una estratègia de polarització menor donat el primer lloc destacat a les enquestes i Carles Puigdemont ha centralitzat de moment les crítiques en ERC, pugnant per l'hegemonia de l'independentisme.

Però les catalanes seran unes eleccions on prevaldran qüestions molt centrals a Catalunya. Temes com el sistema de finançament per a la Generalitat, la defensa del català, el traspàs de Rodalies, les infraestructures i les inversions, la limitació als preus de l'habitatge o la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, centraran bona part de la campanya. Especialment respecte a la confrontació entre republicans i socialistes, però on Puigdemont es veurà també obligat a posicionar-se.

Totes les forces polítiques , òbviament, el seu model per a Catalunya, però és especialment rellevant en el cas dels tres candidats amb opcions a la presidència de la Generalitat. I Aragonès, com a president en funcions, vol contrastar especialment amb el candidat socialista i cap de l'oposició, Salvador Illa, pel que fa a propostes de país, atès que Puigdemont no està en el dia a dia de la gestió del país i planteja una campanya més identitària, en clau de restitució de la presidència que tenia el 2017 quan va ser destituït mitjançant l'article 155 de la Constitució.

Per fer front als grans reptes que té plantejats Catalunya, la Generalitat necessita instruments que depenen de l'Estat i que han de ser o activats o traspassats. I a Esquerra tenen el convenciment que un dels punts febles d'Illa i del PSC és que per aconseguir que el Govern espanyol cedeixi en molts dels temes de gestió que hi ha sobre la taula, cal una pressió que els socialistes catalans, si Illa és president, no podran exercir respecte a un Govern encapçalat pel PSOE com el de Pedro Sánchez. Mentre que Esquerra sí que té eines de pressió atesa la conjuntura aritmètica del Congrés dels Diputats. Junts també tindria aquesta capacitat de pressió amb el Govern espanyol, però els republicans intentaran focalitzar en els dèficits del candidat Puigdemont en els temes de gestió, després de més de sis anys a l'exili.

Sistema de finançament

Per ERC, el sistema de finançament "singular" per a Catalunya que ha redactat la consellera Natàlia Mas Guix és una de les principals banderes de campanya. A grans trets es basa en què la Generalitat passi a recaptar el 100% dels impostos i s'estableixi una quota pels serveis de l'Estat, a l'estil del País Basc, però afegint-hi una quota pactada per a la solidaritat interterritorial. Pel que fa a Junts, la proposta de recaptació del 100% dels impostos està inclosa al pacte d'investidura amb el PSOE com una opció a explorar, però sense concretar-ne poca cosa més. El PSC es manté en la defensa d'una millora del finançament, però rebutja la proposta dels republicans a l'igual que el PSOE i els socialistes aposten per un model conjunt pactat entre totes les comunitats.

Això ja ha despertat les dures crítiques del president en funcions, Pere Aragonès contra Salvador Illa. Aragonès acusa Illa de defensar els interessos dels barons socialistes, del Govern espanyol i dels barons autonòmics del PP en el debat sobre el finançament de Catalunya, una proposta que assegura que compta amb un "amplíssim suport". En canvi, Illa assegurava aquest diumenge en una entrevista a La Vanguardia: "Amb tota humilitat, l'únic president de la Generalitat que pot aconseguir un finançament just i efectiu, que aporti més recursos a Catalunya sóc jo mateix i és el que faré. Negociant, amb lleialtat i sense cercar privilegis". El PSC aposta per desenvolupar el consorci tributari que ja s'inclou a l'Estatut i que permetria un acord amb l'Estat per millorar el finançament.

Rodalies

El desastrós servei ferroviari a l'interior de Catalunya, tant el de Rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona com el regional que connecta les principals ciutats catalanes, també serà un punt clau per a l'estratègia d'Esquerra. El Govern d'ERC va incloure a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez el traspàs "integral" d'aquest importantíssim servei de transport públic. Però la seva complexitat fa que a hores d'ara tot estigui encara en un punt molt incipient.

Els republicans asseguren que una presidència socialista no tindrà la capacitat de pressió per contrarestar les moltes reticències que a Madrid -i a Renfe- hi ha per culminar el complex traspàs.
La lentitud necessària en un traspàs que s'ha de fer per fases porta Junts a desqualificar l'acord i minimitzar-lo considerant-lo absolutament insuficient. Per part seva, els republicans responsabilitzen el PSC del mal servei que presta Rodalies ja que és responsabilitat del Govern estatal del PSOE, mentre el PSC defensa que els problemes que pateix Rodalies són fruit de l'endèmica desinversió provocada pels governs del PP, que el Govern actual de Pedro Sánchez – asseguren- està compensant.

Inversió en infraestructures

L'elevat dèficit inversor en les infraestructures catalanes per part de l'Estat és un clàssic que tornarà aquesta campanya. Especialment pel que fa a la baixa xifra d'execució pressupostària, a la cua de les comunitats autònomes de l'Estat i molt per sota de la de Madrid. El 2022, l'Estat només va executar el 42,6% del que estava pressupostat a Catalunya, mentre que a Madrid ho va fer en un 166%. Aragonès carrega també contra els socialistes: "Qui defensarà Catalunya en termes d'inversió no seran els partits que ho porten incomplint els últims quatre anys", en referència al PSOE. Per part seva, El PSC respon que "les inversions de l'Estat a Catalunya han augmentat moltíssim amb els governs socialistes", en paraules d'Illa, i situen l'increment en un 40%. Pel que fa a Junts, comparteix amb ERC les crítiques als socialistes pel baix nivell inversor a Catalunya però responsabilitza ERC de no haver forçat més el Govern estatal la legislatura passada, quan era clau per a la governabilitat.

La defensa del català

El català sempre és matèria sensible en la política catalana. Ja fa temps que es va trencar el pacte tàcit de no utilitzar la llengua en la confrontació política i a les conteses electorals. I segurament també a la campanya per al 12 de maig estarà present la qüestió lingüística, tot i que ERC, Junts i PSC van coincidir en la reforma legislativa que permet mantenir blindada la immersió lingüística a les escoles davant l'ofensiva judicial de sectors espanyolistes.

El PSC va aprovar al seu recent congrés una ponència d'impuls del trilingüisme -català, castellà i anglès- amb l'objectiu de "desactivar la llengua com una font de conflicte partidista i identitari". Un concepte molt semblant al que ha estat utilitzant durant la darrera dècada Ciutadans en la seva croada contra el català. Tant ERC com Junts consideren que la política lingüística de la Generalitat s'ha de focalitzar en la defensa i l'impuls del català com a llengua feble i amb importants descensos en el seu ús social. Tots dos partits independentistes hi estan d'acord, però es llancen crítiques mútues per la seva acció respectiva al capdavant de la política lingüística de la Generalitat. Aragonès és contundent en la seva crítica a Illa en aquest tema: "No necessitem un delegat de la Moncloa que deixi de banda el català i aposti pel trilingüisme".

Habitatge

El nou índex del preu del lloguer de l'habitatge a les zones tensionades també fixarà una forta confrontació entre republicans i socialistes. El Govern d'ERC enviarà un requeriment al Govern estatal socialista per reclamar que a l'aplicació del límit del preu del lloguer es combini l'índex català i l'espanyol i no només aquest últim, que inclou un barem amb un índex mínim i un de màxim. Segons fonts de la Generalitat, aquest és el pas previ a la presentació d'un contenciós administratiu a l'Audiència Nacional si el Ministeri de l'Habitatge no dóna resposta en el termini estimat. La querella podria arribar a les portes de la campanya electoral del 12 de maig.

El Govern de la Generalitat sosté que el fet que s'apliqui un índex homogeni per a tot l'Estat contravé la disposició addicional primera de la mateixa llei espanyola de l'habitatge i assegura que una combinació dels dos índexs permetria abaratir més el preu del lloguer. El Govern d'Esquerra ha liderat aquest tema i ha convertit Catalunya en l'única comunitat que ha engegat els mecanismes que preveu la nova llei de l'habitatge estatal. Per part seva, Junts es manté en contra dels límits en els preus del lloguer que considera contraproduents, perquè segons defensen els de Puigdemont provocarà la retirada de pisos de lloguer del mercat, generant més dificultats als usuaris per trobar pisos disponibles.

Resolució del conflicte polític

Finalment, encara que l'independentisme intentarà fixar també la seva estratègia de campanya en el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, tot apunta que aquest serà un tema a tenir en compte, però no tan central com ho ha estat des de les eleccions al Parlament del 2012. L'amnistia no serà un punt de controvèrsia entre els tres grans partits catalans, atès que sorgeix d'un pacte a tres bandes entre socialistes, ERC i Junts. En qualsevol cas hi haurà més disputa per atribuir-se l'autoria i l'impuls de la llei que una altra cosa.

La confrontació entre els tres grans partits amb aspiracions presidencials a Catalunya vindrà en aquest àmbit respecte de les conseqüències de l'amnistia. Tant per a ERC com per a Junts, aquesta llei és el pas previ i imprescindible per afrontar la resolució del conflicte per una "via democràtica". ERC ja fa temps que planteja la necessitat d'un referèndum acordat entre la Generalitat i l'Estat, i ara Junts també se suma a aquesta proposta després d'haver defensat durant la legislatura espanyola passada la unilateralitat. A l'acord amb el PSOE, Junts fins i tot inclou que el referèndum seria constitucional.

I la polèmica sobre una possible negociació d'ERC i Junts amb el PSOE per a un referèndum d'autodeterminació acordat ja ha fet acte de presència a la precampanya. Tant el mateix Carles Puigdemont per part de Junts, com la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, asseguren que en les respectives negociacions amb el PSOE a Ginebra ja s'està tractant sobre el referèndum acordat. Des del PSOE, neguen la major de manera contundent: "El PSOE no està en cap negociació que parli de ruptura, de referèndum i de divisions", assegura la portaveu del partit Esther Peña, que atribueix les declaracions sobre el referèndum d'ERC i Junts a la conjuntura electoral i la disputa entre ERC i Junts per l'hegemonia a l'independentisme.

El PSC defensarà la bondat de l'amnistia per "recuperar la convivència a Catalunya". Tot i que els votants socialistes estan molt dividits respecte a l'acceptació de l'amnistia no sembla que això afecti les aspiracions electorals dels socialistes, que apostaran com a projecte per a Catalunya pel "desenvolupament estatutari", d'un Estatut que es va aprovar el 2006 i que s'ha mantingut a l'UCI des que va ser retallat pel Tribunal Constitucional el 2010.