Cercar pis de lloguer a Barcelona ja no és el que era. En els portals immobiliaris segueix havent-hi el de sempre -habitatges amb mobles o sense, atrotinats o amb bona pinta, i sovint a preus impagables per a molta gent-, però una nova categoria ha inundat el mercat: els pisos turístics que busquen inquilins a mitjà i llarg termini per no enfonsar-se davant la falta de turistes que ha motivat la pandèmia del coronavirus. Per les seves fotos els reconeixereu, perquè molts propietaris s'han limitat a mantenir les mateixes imatges cuidades al detall que utilitzaven quan intentaven seduir els turistes.

En un portal immobiliari com Idealista ara proliferen els anuncis on apareixen mobles bonics i taules amb l'esmorzar preparat o una ampolla de vi per prendre, i terrasses assolellades i amb vistes que es presenten fins i tot com un lloc idoni per mantenir les distàncies durant les trobades familiars o amb amics. Tampoc falten els que presumeixen de tenir televisor amb canals internacionals o d'estar a prop d'alguna atracció turística, i els que mostren dos jocs de tovalloles doblegades amb cura sobre el llit de matrimoni, fins i tot coronats amb un bombó Ferrero Rocher, com si es tractés de la cirereta d'un pastís. Tot això té el seu preu, i no és estrany topar-se amb el que sens dubte són pisos que fins fa pocs mesos allotjaven a turistes i que ara s'ofereixen per més de 1.000 o 2.000 euros mensuals, o fins i tot a preus superiors.

L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) detalla que més de 5.900 habitatges d'ús turístic (HUT en les seves sigles en català), que representen el 62% del otal, han deixat de prestar serveis turístics de curta estada des de l'inici de la pandèmia. Segons el president d'Apartur, Enrique Alcántara, han optat "per allotjar un altre tipus de gent, com a estudiants que s'estaran 11 mesos, o un perfil més residencial perquè es quedin cinc anys". Concreta que els primers a fer-ho han estat "els pisos menys cèntrics", com els de Nou Barris o Sarrià. Són els que ja no eren tan rendibles com els del centre, qui sap quan tornaran a ser-ho, i a això s'hi afegeix que el 60% dels beneficis de l'lloguer residencial estan bonificats quan cal retre comptes amb Hisenda.

El director general de la immobiliària ShBarcelona, Franck Anaïs, diu que aquest moviment es deu "als resultats d'explotació negatius", perquè, malgrat "l'absència total d'ingressos", s'han mantingut despeses fixes com l'IBI, la comunitat, subministraments i de vegades la hipoteca; i al fet que "els pisos buits són un pol d'atracció per a okupes i lladregots". Anaïs detalla que "tant les empreses del sector com els propietaris han hagut d'adaptar a un nou escenari, renunciant a uns ingressos històrics, i replantejar-se, amb més o menys èxit, noves estratègies comercials a mig termini". Cal tenir present que "la majoria dels actors del sector opinen que 2021 serà un any de transició i que una nova normalitat no tornarà fins el 2022", recorda.

La pandèmia ha posat contra les cordes el model turístic de Barcelona, però Alcántara sosté que "no hi havia excés d'oferta" de pisos turístics, i sobretot després de l'ofensiva municipal contra els il·legals. Després d'un estiu amb una ocupació del 20% com a molt, a Apartur ara mostren la seva inquietud pel futur dels 5.000 llocs de treball directes. "Necessitem ajuda per sostenir-los allargant els ERTO [per ara segueixen fins el 31 de gener] i per pagar les seves cotitzacions socials", reclama.

Encara hi ha propietaris que prefereixen mantenir els seus pisos per als turistes, fins i tot encara que hagin registrat un descens del negoci del 95%, com en un bloc del barri de Navas, segons detalla Miguel López, un dels seus responsables. Per ara han decidit "aguantar", encara que no n'hi ha ni per a les despeses. "Esperem a veure si l'any que ve se soluciona; si no, caldrà passar-se a altres mitjans", admet. Algun conegut sí que li ha dit que, "o es passava al lloguer normal, o no podia aguantar", però, malgrat tots els intents d'aquest mitjà, no ha estat possible contactar amb propietaris que hagin fet el pas. Hi ha casos a Idealista que aparenten ser particulars, però després d'un mòbil apareix algú que treballa en una empresa amb interessos en el sector turístic i que tampoc ofereix la seva versió, el que dona una idea de com s'estructura aquest àmbit de negoci.

Per la seva banda, Óscar López manté per a turistes els seus vuit pisos a la Sagrada Família i les Corts. "No ens plantegem passar-los al lloguer residencial, perquè sabem el que són els impagaments i l'enorme tardança amb els desnonaments", assevera, de manera que prefereix "ser pacient i esperar que la situació canviï". En la seva opinió, "val més perdre durant cinc mesos que tenir el risc de perdre durant cinc anys", que és el que dura com a mínim un contracte de lloguer estàndard.

Lloguer per uns mesos

No obstant això, en molts anuncis s'especifica que els lloguers són per entre 32 dies i 11 mesos, o durades intermèdies -com fins a la primavera, potser esperant una recuperació turística-. A la immobiliària ShBarcelona calculen que sobre el 60% dels propietaris han decidit llogar el seu pis per temporada, i sobre el 40% per a llarga estada. El lloguer de temporada també està regulat en la Llei d'arrendaments urbans. Alcántara recalca que és "perfectament legal" i que els pot anar bé, per exemple, als estudiants que estan durant el curs a la ciutat, però admet que "és veritat que cal assegurar-se que s'estan destinant a residència temporal". És aquest punt el que ha posat en alerta a les entitats que tracten de preservar el dret a l'habitatge i a l'Ajuntament.

El portaveu de Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, diu que el lloguer de temporada es fa per a una estada per treball, mentre es fan obres a casa ... i que la durada es pot pactar i és lliure. "El que el diferencia del lloguer ordinari és que no és per a habitatge habitual. En ciutats com Barcelona, no hi ha una mobilitat que justifiqui el lloguer de temporada i, sabent això, evidentment s'està cometent una il·legalitat massiva", defensa. Davant d'això, demana a la Generalitat i a l'Ajuntament sancionar aquestes pràctiques i retirar la llicència als pisos turístics que no es destinin al turisme. "Tenim una finestra de oportunitat per recuperar aquests habitatges. No estem dient que perdin la propietat; estem dient que es destinin al lloguer per als veïns a preus raonables i assequibles", recalca.

Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) pressionen perquè els pisos turístics serveixin per reallotjar les famílies que viuen en pensions a l'espera d'un habitatge social, detalla la portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado, que xifra en 1.500 les persones en aquesta situació. També reclama que aquests apartaments tornin al parc residencial. "Per als turistes tenim hotels, pensions i albergs, i els pisos han de ser per viure", reivindica, i adverteix: "Estem veient que s'acosta una situació que pot ser tan extrema com la bombolla immobiliària i hem de buscar alternatives".

Segons la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, els contractes de lloguer de temporada "no són il·legals perquè estan contemplats en la llei", però considera que "se n'està fent un ús fraudulent". Un inquilí a qui li facin un contracte de temporada tot i ser per a habitatge habitual ara només pot recórrer al jutjat. "No en tenim cap eina administrativa que permeti a l'Ajuntament fer inspeccions", afirma, amb el que ha reclamat a la Generalitat que el consistori pugui iniciar un pla d'inspeccions que permeti comprovar què s'està fent amb els contractes de temporada i "reparar la mala pràctica o sancionar" en cas que hi hagi ús fraudulent. Martín assegura que el Govern treballa en un decret per fer-ho possible, però el Departament de Territori i Sostenibilitat no ho confirma.

Pel que fa a la possibilitat que els HUT perdin la llicència si no tenen un ús turístic, Martín, Territori i Turisme de la Generalitat coincideixen que, com aquests pisos han de tenir cèdula d'habitabilitat, també poden utilitzar-se com habitatge de lloguer. "Una altra cosa seria que hi hagués una normativa que permetés retirar la llicència per no exercir l'activitat, cosa que ara mateix no passa", admet la regidora. Afegeix que l'Ajuntament ofereix pagar entre 700 i 1.200 euros mensuals durant 1-3 anys als propietaris que posin els pisos turístics a disposició de les famílies que estan en pensions, les quals abonarien un petit lloguer a el consistori. "Diverses desenes de propietaris ja ens han contactat", assegura, però no especifica quan es farà efectiu.

D'altra banda, el Consistori ha suspès un any l'atorgament de llicències per llogar habitacions a turistes després d'un decret de la Generalitat que ho permet perquè considera que "no evita l'especulació". En l'últim ple, el govern d'Ada Colau s'ha compromès a regular pisos i habitacions turístiques per prioritzar l'ús residencial dels immobles.