Els líders de les entitats independentistes durant bona part del procés sobiranista han apostat davan el Tribunal Suprem per la via bilateral per assolir la independència de Catalunya. Així ho han fet l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que han declarat aquest dijous a petició pròpia davant el jutge instructor Pablo Llarena, i que demanaran properament la una reforma de la Constitució, pels mitjans que la pròpia Constitució contemplallibertat provisional. També ha declarat aquest dijous el conseller cessat Joaquim Forn, que igualment ha renunciat de forma explícita a la unilateralitat. Els advocats dels tres imputats han explicat que presentaran en els propers dies recursos per demanar la llibertat provisional dels seus clients.

El primer a declarar ha estat el candidat electe i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, que ha afirmat davant el jutge LLarena que mai va incitar a la violència durant les mobilitzacions que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre passat, en protesta per la intervenció policial i les detencions de càrrecs de la Generalitat. Sànchez ha apostat també per la via bilateral com a camí per assolir la independència, renunciant a la unilateralitat. Segons aquestes mateixes fonts, Sànchez, elegit en el número 2 per Barcelona en la llista de JxCAT, renunciaria al seu escó en cas que la formació insistís en aquesta via.

L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha explicat a la sortida del Suprem que el seu client ha dit davant el jutge "el que ell sempre ha proclamat des de fa anys, que no està d'acord amb una declaració unilateral d'independència" i que "per suposat, en el futur segueix mantenint aquesta mateixa postura". L'advocat ha recordat, a més, que el programa electoral de JxCAT, formació per la qual ha estat elegit diputat, "no contempla la declaració unilateral, al contrari del que ocorria amb JxSí". Pina ha afegit encara que, en cas que JxCAT recuperés la via unilateral, Sànchez "dimitiria com a diputat".

Sànchez ha contestat a preguntes del fiscal i del seu advocat, però no al de l'acusació popular, que actua en representació del partit VOX, i ha aclarit que en les mobilitzacions del 20 de setembre el que va fer va ser aconsellar el manteniment del seu caràcter pacífic. El seu advocat ha afegit posteriorment als mitjans que en aquella protesta "no hi va haver violència", que només es van produir "actes vandàlics" en forma de "desperfectes" a vehicles de la Guàrdia Civil, i que Sànchez ha condemnat aquests mateixos actes.

Cuixart, només amb un referèndum convocat per l'Estat

Posteriorment ha estat el torn de Cuixart, que ha declarat davant el jutge que, per la vies emprades fins ara no s'assolirà la independència, i que l'únic referèndum vàlid serà el que convoqui el Govern espanyol, segons informa Europa Press a partir de fonts presents en la declaració. La seva advocada, Marina Roig, ha precisat posteriorment que Cuixart ha dit al jutge que, "a la vista de com s'han desenvolupat els esdeveniments de l'1 d'octubre, i quina ha estat l'actuació de l'Estat", havia de "reconéixer" que la Constitució només dóna validesa a un referéndum "que convoqui l'Estat".

Cuixart també ha assegurat que la declaració d'independència del 27-O va ser simbòlica, i ha recordat que, en la concentració del 20 de setembre davant les portes de la conselleria d'Economia -els fets pels quals està acusat de sedició-, va fer una crida  dissoldre la manifestació. La seva advocada ha insistit que Cuixart "respecta les vies legals i la Constitució", i ha recordat que hi ha enregistraments de vídeo on Cuixart "expressament diu a la gent que no es permeti que s'ataqui les forces de seguretat" i on demana que "s'aïllin" possibles "actituds violentes". Igual que l'advocat de Sànchez, Roig ha reconegut que hi va haver desperfectes a vehicles policials, i també ha recordat que Cuixart ja els va condemnar. 

Cuixart ha afegit que és una persona de "profundes conviccions pacifistes", i que no té cap intenció de dedicar-se a la política activa. El president d'Òmnium, de fet, va rebutjar formar part de cap llista en les eleccions del 21D, al contrari que Sànchez.

Forn, per la reforma de la Constitució

El conseller d'Interior cessat Joaquim Forn, per la seva banda, ha negat davant el jutge la "passivitat dels Mossos" el dia del referèndum que li atribueix la querella, i que hi ha diferenciat el "compromís polític" de celebrar la consulta i l'obligació d'asssegurar-se que els Mossos "complien amb el mandat judicial" d'impedir el referèndum, segons ha relatat el seu advocat, Daniel Pérez-Esqué. 

Forn també ha renunciat a la unilateral, i de forma encara més expressa. Segons el seu advocat, ha afirmat davant el jutge el seu compromís de "revisar estratègies", i d'aspirar a la independència "pels mitjans que preveu la Constitució". "No contempla una altra via que no sigui una reforma de la Constitució, pels mitjans que la pròpia Constitució contempla", ha abundat Pérez-Esqué. Com Sànchez, Forn ha asssegurat que en cas que la seva formació torni a vies unilaterals, ell "es baixarà del tren".

Més investigacions en la macrocausa pel referèndum

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha citat a declarar, d'altra banda, el proper 1 de febrer, al coronel de la Guardia Civil Diego Pérez dels Cobos i entre el 30 i 31 de gener als exconsellers del Govern de Catalunya Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz, Jordi Baiget, en qualitat de testimonis.

En una providència, el magistrat també ha citat al exdirector general de la policia catalana Albert Batlle i sol·licita a l'institut Armat que investigui tres transferències bancàries relacionades amb tres comptes corrents oberts per la "Delegació de Catalunya davant la Unió Europea" a Brussel·les en una sucursal del BBVA a la capital belga.

En concret sol·licita que s'identifiqui a qui ho va ordenar, al destinatari, el concepte amb el qual es va realitzar i la destinació actual dels fons que van ascendir a uns 140.000 euros.

A més, el jutge Llarena també acorda demanar al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els fets relacionats amb els preparatius del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, la còpia de l'agenda confiscada al domicili de l'exconseller Josep María Jové.