Cautela i flexibilitat són els dos conceptes que s’han instal·lat al sector de les fires i congressos de Catalunya davant les perspectives d’activitat esquinçades per la irrupció de la variant òmicron de la Covid-19, que comporta restriccions als esdeveniments públics i, fins i tot, cancel·lacions. De moment, s’ha trampejat la situació, revisant el calendari de gener i febrer i ajornant algunes cites. L’Associació Catalana d’Empreses Organitzadores de Congressos i Reunions (OPC) apel·la a la capacitat d’adaptar-se a la volatilitat del context actual.

Tot i que el Mobile World Congress (MWC), el saló estrella de Barcelona, ha confirmat el seu compromís amb les dates i la seva aposta per una presencialitat creixent, ja s’han produït alguns canvis en altres certàmens. La primera víctima ha estat l’Integrated Systems Europe (ISE), el saló de l’audiovisual més important del món, que s’ha traslladat del febrer al maig, concretament del 10 al 13. El segon és el de la Barcelona Wine Week, que del febrer ha passat a principis d’abril.

A més d’aquestes cites, d'altres estan a l’aire, com el Saló de l’Ensenyament al març, i Hostelco i Alimentària, de caràcter bianual, a l’abril. El passat desembre, Fira de Barcelona tenia com a previsió celebrar enguany un total de 80 esdeveniments, 20 més que el 2021. El president del consell d’administració de l’entitat, Pau Relat, va repassar el 2021 assegurant que "abans que la rendibilitat hem prioritzat la celebració de salons, encara que de dimensions més reduïdes, i amb la mirada de cautela pròpia d’una situació encara pandèmica".

Relat al·ludia a "la importància de la progressiva normalització de la mobilitat internacional i del sector firal". Fira de Barcelona preveu tancar l’any 2021 amb uns ingressos de 60 milions d’euros, un import baix, però atès el moment excepcional, la institució creu que és un resultat que no es pot comparar amb el d’altres exercicis. El 2022 també serà l’any en què la Fira incorporarà els 50 esdeveniments i congressos que fins ara organitzava el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), la gestió del qual va assumir l’entitat el passat novembre. Per a la Fira, el moviment suposa guanyar competitivitat, reforçar el seu posicionament internacional i fer una gestió integral dels tres recintes dels quals disposa.

L’1% del PIB de Catalunya

Si les condicions de la pandèmia ho permeten, Fira de Barcelona s’ha proposat assolir aquest any els 170 milions d’euros de facturació, gairebé tres vegades més que el 2021. Abans de la Covid-19, l’entitat generava un impacte econòmic anual de 4.710 milions d’euros, amb un Valor Afegit Brut (VAB) equivalent a l’1% del PIB de Catalunya, 35.000 llocs de treball i 971 milions de recaptació fiscal, segons les dades aportades per un estudi elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona (UB).

Pel Barcelona Covention Bureau (BCB), el sector, al qual anomena MICE (acrònim en anglès de Mettings, Incentives, Congresses i Exhibitions), genera un impacte indirecte en altres àmbits, com el transport, el turisme o la seguretat. De fet, segons detallen, de cada 100 euros que produeix en recull 180 per a l’economia catalana. Més enllà de la repercussió econòmica, el BCB alerta dels perills en la imatge internacional del territori. En aquest sentit, recorda que Barcelona s’ha posicionat, amb dades de 2019, com la primera ciutat en participació de nombre de delegats i delegades internacionals i com la quarta urbs organitzadora de congressos globals.

Aquestes previsions i balanços estan qüestionats per la realitat de la pandèmia, no tant per la fortalesa econòmica, sinó pel canvi de model i la reorientació que planteja l’escenari actual a curt termini. Així ho considera Eugeni Osácar, el director d’investigació del CETT, el centre associat d’Hoteleria i Turisme de la Universitat de Barcelona (UB). Tot i la recuperació de certa presencialitat des de la primavera de 2021, Osácar creu que "determinats congressos, esdeveniments acadèmics i reunions tècniques en format híbrid han arribat per quedar-se".

Una nova forma de mesurar els esdeveniments

L’expert vaticina que aquest 2022 entre un 30 i un 40% dels actes que se celebrin a Barcelona seguiran la tònica de combinar el format presencial i l’online. Amb aquest supòsit, Osácar augura que es produiran efectes sobre sectors com l’allotjament, el transport, el comerç, la restauració i l’oci nocturn, ara tancat. "Aquestes activitats paral·leles no són substituïbles", assegura. La percepció fa que Osácar reivindiqui una nova fórmula de mesurar l’èxit d’un esdeveniment o un congrés. "No podem quedar-nos com a termòmetre amb les xifres de visitants o creueristes. El turisme no s’ha de basar a augmentar els indicadors, mostrant l’increment constant de xifres".

Davant d’aquesta tendència, el director d’investigació del CETT planteja apostar per la innovació, aprofitant la tecnologia. La reorientació, segons proposa, implica canviar el rumb d’un sector que aportava un 20% dels turistes, que acostumaven a fer una despesa un 50% superior al visitant residencial. L’opció d’Osácar suposa mantenir uns dos o tres grans esdeveniments massius a l’any i celebrar altres reunions, actes i fires en format més reduït. Per fer-ho possible, insta a mirar enrere, quan Barcelona era la capital de les trobades del sector farmacèutic o de l’automòbil. Ara, l’àmbit de les tecnologies mòbils podria ser el catalitzador d’aquestes necessitats.

Donat el context que s’està dibuixant, una hipòtesi que defensen els experts és que l’aparició de la variant òmicron pot accelerar la necessitat de redissenyar l’enfocament de les fires, ja que els càlculs més optimistes preveuen que l’any 2022 mantindrà el volum de negoci de l’any passat, lluny encara de l’anhelat 2019.