El Constitucional aparta el magistrat conservador José María Macías de les deliberacions sobre la llei d'amnistia

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat acceptar la recusació del magistrat conservador José María Macías sobre la qüestió d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem contra la llei d'amnistia. Amb aquesta decisió, Macías queda apartat de les deliberacions i votacions sobre la norma, i l'equilibri de forces passa a ser a quatre membres del sector conservador per sis del progressista. 

El ple del TC ha adoptat la decisió a petició del Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Els magistrats entenen que la seva participació en l'elaboració de l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei d'amnistia quan era vocal d'aquest òrgan posa en qüestió la seva imparcialitat. La resta de membres del sector conservador han anunciat un vot particular contra aquesta decisió.

La interlocutòria del ple del TC, redactada per la progressista Immaculada Montalbán, conclou que és "inevitable" qualificar la participació de Macías en l'elaboració i aprovació de l'informe del CGPJ del 21 de març del 2024 com una "participació directa o indirecta en la qüestió objecte de plet i causa". Segons la majoria progressista queda clar que com a vocal del CGPJ va "tenir coneixement de l'objecte del litigi" i va formar criteri "en detriment de la deguda imparcialitat".

Macías era el magistrat encarregat de redactar la ponència sobre el recurs del PP contra la llei d'amnistia. Un cop apartat, previsiblement la redacció de la sentència passarà a mans de la magistrada progressista Laura Díez. Macías és el segon magistrat que queda fora de les deliberacions. El primer va ser l'exministre socialista Juan Carlos Campo, que el setembre de l'any passat va demanar voluntàriament la seva abstenció. Campo era encarregat dels indults quan era ministre i s'havia pronunciat en contra de la constitucionalitat de l'amnistia.

Un cop superat el debat sobre les recusacions, el TC té el camí lliure per iniciar l'anàlisi de la llei d'amnistia. Fonts del TC apunten que és possible emetre una sentència en un termini d'aproximadament sis mesos. Primer, el TC ha de resoldre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem, i després el recurs del PP i les comunitats autònomes on governa. Si, finalment, avala l'aplicació de la normativa, això comportarà que els tribunals l'hagin d'aplicar, entre d'altres, a Carles Puigdemont.