Illa buscarà reactivar un Parlament estancat, després d'apuntalar l'arrencada del seu Govern sobre la continuïtat del d'ERC
L'Executiu del PSC assumeix múltiples iniciatives inacabades dels republicans, com la Llei de Memòria o la de l'Amiant, i vol remoure una paralitzada cambra catalana, que només ha aprovat una llei en el que portem de legislatura
Barcelona--Actualitzat a
El Parlament de Catalunya preveu encetar, el pròxim dia 15 de gener, el segon període de sessions de la legislatura que va començar el passat 10 de juny. El primer ple de la represa se celebrarà el 28, 29 i 30 de gener. I la previsió -o si més no la voluntat- del Govern del PSC, és buscar una reactivació parlamentària, que permeti treure la cambra catalana de la letargia en què ha viscut el 2024. Salvador Illa ha donat ordres de mirar d'intensificar les negociacions amb ERC i Comuns, que el president de la Generalitat ha situat com a socis prioritaris, després que li van donar la investidura.
La primera gran fita és la negociació del pressupost, però l'objectiu d'Illa va més enllà i la intenció és desplegar una intensa activitat parlamentària, per a la qual cosa els socialistes ampliaran els contactes amb totes les formacions polítiques -amb l'excepció de Vox i Aliança Catalana-, per tal d'estudiar majories suficients que els permeti tirar endavant una agenda legislativa potent i amb accent propi en l'acció de l'Executiu. Després que el PSC hagi falcat l'arrencada de la nova etapa sobre la continuïtat de projectes d'ERC amb temes com l'Estatut dels municipis rurals, la nova llei de Memòria o la de l'Amiant, entre d'altres iniciatives.
El PSC, entre la majoria estable amb ERC i Comuns i la geometria variable
El Govern d'Illa buscarà l'estabilitat amb acords de gran abast amb ERC i els Comuns, però a curt termini la crisi interna d'ERC encara dificulta una entesa global i caldrà una titànica feina parlamentària, tema a tema i amb geometria variable, per treure el Parlament de l'estancament de l'any passat. I és que, en el primer mig any de legislatura, la cambra catalana ha aprovat una sola llei, la de creació del Fons Agrari i Ramader, i s'ha limitat a validar quatre decrets llei.
A la ínfima activitat parlamentària de la segona meitat de l'any 2024 cal sumar una primera pobre primera meitat, marcada per les eleccions del 12 de maig, que va tenir dissolt el Parlament entre el 19 de març i el 9 de juny de 2024. Però també per les grans dificultats que va tenir el Govern d'ERC, amb Pere Aragonès al front, per acordar iniciatives. Per la falta d'una majoria sòlida, que finalment va impedir fins i tot l'aprovació del pressupost que va desencadenar la convocatòria electoral avançada. El PSC té la mateixa situació de minoria, encara que amb un grup parlamentari més nodrit -ERC governava amb 33 diputats i el PSC amb 42 quan la majoria absoluta està en 68-. Però Illa vol evitar caure en el mateix pou de minoria i bloqueig en què ERC va quedar atrapat després de trencar-se el Govern amb Junts.
Illa vol evitar caure en el mateix pou de minoria i bloqueig en què ERC va quedar atrapat després de trencar-se el Govern amb Junts
Fins ara, les tensions del procés congressual d'ERC han impossibilitat cap tipus de negociació més enllà de la investidura d'Illa. Ara, amb Oriol Junqueras al capdavant del partit, els socialistes esperen poder reactivar les relacions i donar dinamisme a l'activitat parlamentària impulsada pel Govern. Fonts del PSC admeten que "governar sense tenir garantida la majoria sempre és difícil" i consideren que "no serà fàcil arribar a acords en una cambra tan fragmentada". Però també es mostren convençuts que "cal entrar en una nova fase, agafar la iniciativa i reactivar l'activitat parlamentària". El propi Salvador Illa es mostra contundent en aquesta línia i assegura que el Govern "no s'aixecarà de cap taula [de negociació]" però prendrà les decisions necessàries per "no tenir el país parat". "Enraonarem i tindrem actitud de generositat, però governarem", recalca.
De moment, a banda de l'esmentada Llei de creació del Fons Agrari i Ramader aprovada el passat 11 de desembre, el Govern del PSC només ha aconseguit ratificar quatre decrets llei, segons les xifres facilitades pel Parlament de Catalunya. La cambra ha validat el de mesures urgents en matèries de finançament dels sistemes públics de sanejament i de regeneració d'aigües residuals, i serveis socials; el de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2023 prorrogats per al 2024 en l'àmbit de la salut; el de modificació de la Llei de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, i el de mesures urgents en l'àmbit de l'impost sobre el patrimoni. Actualment resta pendent de validació per part del Parlament el darrer decret llei aprovat pel Govern, el de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, d'increment de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya i de mesures en l'àmbit de les prestacions socials.
Primeres iniciatives amb continuisme
El PSC ha ancorat l'arrencada de l'activitat parlamentària en el continuisme respecte a les polítiques d'ERC i el Govern no se n'amaga. Hi ha dues motivacions per seguir aquesta línia: la primera l'expliciten fonts del PSC: "No som partidaris de les polítiques dogmàtiques ni sectàries, si hi ha iniciatives en curs que considerem beneficioses per a la gent les tirarem endavant". La segona és la facilitat de trobar l'acord amb ERC, per aprovar iniciatives parlamentàries si aquestes ja venen inspirades pels republicans o per l'acord d'investidura. Així ho manifesta la consellera portaveu, Sílvia Paneque, que ho defensa com un símptoma del compliment dels acords: "La tramitació d'aquestes lleis demostra que som un Govern que complim".
El Govern ha buscat el perfil propi en temes com la seguretat, amb una visible projecció inicial del Departament d'Interior comandat per la consellera Núria Parlon. Tot i que aquest apartat també li ha donat maldecaps a Salvador Illa amb els partits independentistes, per la intenció de connectar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al centre d'emergències 112; o l'endarreriment de la incorporació dels Mossos al control de ports i aeroports. Des del PSC també es posen en valor projectes de perfil propi dels socialistes, com ara la nova Llei de barris, o la inversió de 77 milions d'euros per millorar el servei de Rodalies, mentre s'inicia el traspàs acordat entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez.
En el primer mig any de legislatura, la cambra catalana ha aprovat una sola llei, la de creació del Fons Agrari i Ramader
Però és evident que la continuïtat ha marcat fins ara al Govern d'Illa, amb l'aprovació i enviament al Parlament de lleis emblemàtiques dels republicans com la de l'Amiant o la de Memòria Democràtica. En el primer cas, el Govern de Salvador Illa ha tornat a aprovar l'avantprojecte de Llei per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya. Es tracta del mateix text que va acordar l'Executiu republicà de Pere Aragonès el maig passat, i que no va arribar a tramitar-se perquè va acabar la legislatura. El nou marc jurídic permetrà avançar en l'eliminació del fibrociment d'edificis i instal·lacions i dotarà les administracions d'una regulació comuna. Contempla sancions de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada; crear un certificat de presència de fibrociment per a les transaccions de compra, venda o lloguer; o un pla d'infraestructures que concreti quines caldrà impulsar per eliminar els 2 o 3 milions de tones d'amiant que queden.
D'altra banda, només dos dies després que el Consell Executiu aprovés l'avantprojecte de llei per a l'erradicació de l'amiant, la pròpia diputada i exconsellera dels republicans, Ester Capella, actual portaveu del grup parlamentari d'ERC, confirmava que el Govern també recuperava la Llei de Memòria Democràtica. I el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, presentava l'avantprojecte en un acte a l'antiga presó Model de Barcelona. Aquesta és una altra iniciativa impulsada per l'Executiu d'Aragonès el març de 2023, que va superar les esmenes a la totalitat al Parlament, però que tampoc no es va poder aprovar de forma definitiva pel final anticipat de la legislatura. El Govern del PSC l'ha reactivat, després de decaure per la dissolució del Parlament fruit de la convocatòria electoral del 12 de maig, i ho ha fet conservant el mateix text íntegrament. La iniciativa proposa, entre d'altres qüestions, retirar tota la simbologia franquista de l'espai públic de Catalunya en un termini màxim de dos anys.
Altres iniciatives de l'etapa d’ERC
I la llei de Memòria o la de l'Amiant no són, ni de bon tros, les úniques iniciatives que el Govern d'Illa ha recuperat del d'ERC. Recentment, el Parlament també ha tirat endavant, recuperant-la de la legislatura anterior, la llei que fixa l'Estatut dels municipis rurals. Una iniciativa que va impulsar el Govern de Pere Aragonès, amb les entitats municipalistes, i que va tenir al capdavant la llavors vicepresidenta, Laura Vilagrà. "És una llei històrica, única i pionera que suposarà un abans i un després al nostre país, el món rural de Catalunya fa un pas de gegant en el camí per la dignitat i les oportunitats", asseguren des d'ERC
La Llei incorpora mesures per combatre el despoblament i garantir oportunitats a tots els racons de Catalunya. Concretament, contempla actuacions per facilitar habitatge en aquests municipis, ajudes als autònoms i emprenedors, bonificacions i millores tributàries o reduir la burocràcia dels ajuntaments, a més d'incrementar els recursos econòmics per aquests municipis. A més, l'Estatut fixa l'obligatorietat d'adaptar qualsevol nova llei a la realitat del món rural.
La llista de mesures administratives o legislatives a què el nou Govern del PSC ha donat continuïtat no es queda en aquestes lleis. Es poden afegir iniciatives com portar al Parlament la Llei de l'Agència de l'Atenció Integrada Social i Sanitària o la pujada de les tarifes socials que determinen les condicions dels treballadors en les entitats del tercer sector que col·laboren amb la Generalitat. Així com l'increment de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), un element bàsic que fixa múltiples prestacions socials.
El Govern del PSC té ja en tràmit per aprovar en el pròxim període de sessions, que començarà el pròxim 15 de gener, set noves lleis
Totes elles, mesures recuperades de la legislatura anterior i que el Govern d'ERC va deixar pràcticament enllestides. En conselleries com el Departament de Política Lingüística o el de Cultura, que Salvador Illa va voler que les encapçalessin exalts càrrecs del Govern d'ERC, la continuïtat en les polítiques, òbviament, és encara més accentuada. I encara caldria sumar les diferents iniciatives per lluitar contra la crisi de l'habitatge, que tenen l'origen en les demandes d'Esquerra i els Comuns, acceptades pel PSC per a la investidura d'Illa.
Amb perfil propi o amb continuïtat, el Govern del PSC té ja en tràmit per aprovar en el pròxim període de sessions, que començarà el pròxim 15 de gener, set noves lleis, segons dades del Parlament de Catalunya. Els set projectes de llei són el de l'Estatut de municipis rurals, el de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones, el de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, el d'Erradicació de l'Amiant, el de Memòria Democràtica de Catalunya, el de modificació de la Llei de comerç, serveis i fires i del Decret llei d'ordenació dels equipaments comercials i el de modificació parcial de la Llei de la Carta municipal de Barcelona. Una agenda de reactivació parlamentària que tocarà negociar tema a tema, en la sempre complexa política catalana.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..