El TJUE abordarà el 2025 els dubtes dels tribunals espanyols sobre com aplicar l'amnistia en casos de terrorisme i malversació

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) abordarà aquest 2025 els dubtes de tres tribunals espanyols sobre com aplicar l'aminstia en casos de terrorisme i malversació vinculats al referèndum de l'1-O i el Procés. De les vint preguntes que tenen sobre la taula, tres provenen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), vuit del Tribunal de Comptes (TdC) i nou de l'Audiència Nacional (AN). La institució amb seu a Brusel·les pot fusionar les peticions si considera que són similars, però, tot i així, la resolució es farà esperar. El 2023, el temps mitjà de resposta del tribunal superava els 16 mesos.

Aquesta no és la primera vegada que la qüestió del Procés arribarà al TJUE. El tribunal europeu ja va dictaminar sobre les peticions d'extradició d'Espanya relacionades amb el referèndum i sobre la immunitat de Junqueres mentre era a la presó. Ara, Luxemburg afrontarà els dubtes vinculats a l'acord entre el PSOE, ERC i Junts per posar fi a les represàlies judicials als líders independentistes. 

La llei d'amnistia va entrar en vigor el juny de l'any passat i tres mesos més tard ja havien arribat tres instàncies judicials al TJUE. Els jutges espanyols tenen la llibertat de demanar ajuda a l'alt tribunal per aclarir la compatibilitat de les normes estatals amb la legislació europea. I, en aquest cas, el TSJC, el Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional tenen dubtes sobre els delictes de malversació i terrorisme. El Tribunal Suprem, per la seva part, va fer via sense preguntar i ja es va negar a aplicar l'amnistia per malversació a Puigdemont, Comín i Puig.

Casos per malversació

El TSJC va enviar el juliol de 2024 una prejudicial pel cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de desobediència, prevaricació i malversació en relació amb l'1-O. La voluntat és preguntar al TJUE si la desviació de "fons públics propis del pressupost d'una comunitat autònoma", en aquest cas, Catalunya, d'un estat membre en l'intent "il·lícit" d'aconseguir la secessió posa en risc "la integritat territorial de la UE" i els seus pressupostos anuals. Així mateix, el TSJC igualment pregunta si amnistiar els que han gestionat diners públics i els "han destinat a activitats declarades il·lícites" suposa un "risc sistèmic d'impunitat".

El Tribunal de Comptes planteja una qüestió similar al TJUE, mentre deixa en suspens el cas contra més d'una trentena d'ex alts càrrecs del Govern per les despeses de l'1-O i d'Exteriors durant el Procés. La llei d'amnistia eximeix de responsabilitat administrativa i comptable els implicats, però exclou els delictes que afectin els "interessos financers de la UE". Un professor de dret constitucional de la Universitat de Maastrich, Sascha Hardt, consultat per l'ACN, considera que "és poc probable que el tribunal obri la capsa de Pandora revisant la llei com si es tractés d'un intent d'amnistiar la malversació en general".

L'acusació de terrorisme

Més enllà de la malversació, els tribunals espanyols també han preguntat a Luxemburg la compatibilitat de la llei d'amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. L'amnistia exclou els actes de terrorisme que "hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans, en particular" en casos de mort o tortures.

En relació amb l'Operació Judas, que acusa els CDR, l'Audiència Nacional ha preguntat al TJUE si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no "greus violacions de drets humans". D'aquesta manera, els magistrats espanyols volen saber si d'acord amb la directiva europea hi ha actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans i suggereixen que l'amnistia pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica. Segons diuen, no "precisa" quin és el grau de gravetat que s'ha de superar per no aplicar-la.

Altres qüestions

En les seves prejudicials, tant l'Audiència Nacional com el Tribunal de Comptes van més enllà i qüestionen la validesa global de la llei, posant en dubte si respecta el principi d'igualtat dels ciutadans davant la llei. En altres paraules, es pregunten si la norma discrimina aquelles persones que, durant el mateix període, van cometre actes similars en defensa d'altres ideologies.

L'AN, a més, planteja si la llei vulnera el dret a la lliure circulació dels ciutadans dins de la UE, ja que podria "afavorir" actes que impliquin una "segregació territorial", en aquest cas, a Catalunya. 

D'altra banda, el TdC pregunta si cal mantenir l'ordre de detenció contra l'expresident Carles Puigdemont mentre el TJUE resol les preguntes. Un moviment que el Tribunal Suprem no ha realitzat, ja que no ha retirat l'ordre contra el president de Junts ni ha enviat cap consulta a Luxemburg.