MADRID.  La reforma de la llei del Tribunal Constitucional (TC) que va imposar la majoria absoluta del PP el 2015, tot just uns dies abans de la dissolució de la X Legislatura i la convocatòria de les eleccions generals del 20-D, començarà a ser història aquesta setmana. El ple del Congrés dels Diputats debatrà de manera conjunta sengles iniciatives del PNB i del PDECAT en aquest sentit.

La reforma de la llei orgànica del TC, una norma que data del 1979, va ser impulsada per Rajoy amb l'únic propòsit de "combatre" les decisions que anaven prenent les diferents institucions de Catalunya en l'anomenat procés sobiranista. De fet, la reforma es va justificar amb l'enunciat de "execució de les resolucions del TC com a garantia de l'Estat de dret"

Amb la reforma, tramitada en tot just unes poques setmanes per la via d '"urgència" en les dues cambres, el TC quedava facultat per inhabilitar ipso facto al responsable dels actes suspesos i fins i tot suspendre als funcionaris i càrrecs públics que es neguessin a complir les seves resolucions i sentències.

Lordes Ciuró: "Va ser una reforma específica contra el procés sobiranista català; es va adoptar al marge de la pròpia Constitució"

Atès el dur enfrontament entre les institucions de l'Estat i catalanes que ja existia aleshores, les noves facultats del TC que va introduir el PP estaven orientades a combatre expressament el procés sobiranista iniciat a Catalunya. Amb la reforma, el TC quedava facultat per apartar del marc legal de manera immediata als que, al seu entendre, no acataven les seves decisions. Fins aquell moment els possibles contenciosos estaven en mans del procés judicial ordinari.

"Va ser una reforma específica contra el procés sobiranista català; es va adoptar al marge de la pròpia Constitució, que no confereix aquesta capacitat executòria al TC, i amb tota l'oposició en contra poques hores abans de dissoldre Rajoy les càmeres ", explica a Públic Lourdes Ciuró, diputada del PDECAT que defensarà la iniciativa del seu formació.

Ciuró afegeix: "Amb aquesta reforma es va donar un caràcter d'excepció al procés sobiranista perquè es furtava l'administració de justícia ordinària a qualsevol càrrec públic a Catalunya. Va ser una mostra del nerviosisme i de la incapacitat del Govern de Rajoy i del PP per afrontar la situació ".

Per a aquesta formació política sobiranista "el procés que es desenvolupa a Catalunya pot desenvolupar-se amb major normalitat i seguretat jurídica un cop s'aprovi definitivament la derogació de la reforma del TC que va posar el PP". Fonts d'ERC es manifesten en similars termes.

Per la seva banda, Mikel Legarda, portaveu en aquesta iniciativa del PNB, estima que les novetats que va aportar la reforma del PP per al TC "perjudiquen els equilibris constitucionals i no són adequades per a les circumstàncies polítiques actuals. La llei anterior a la reforma exprés del PP s'adequa millor a l'actual moment polític i per això proposem un paper del Tribunal Constitucional com el que tenia en el passat ".

En la seva opinió, la reforma "va suposar un canvi substancial del sistema polític espanyol en afectar a l'equilibri entre poders territorials i per tant al propi consens constitucional i situa a la jurisdicció constitucional per sobre de la resta d'òrgans constitucionals, en clar detriment del principi de continu i permanent diàleg entre òrgans constitucionals. Estem en presència d'una ingerència indeguda, innecessària i desproporcionada ", conclou.

"La reforma del PP va suposar una involució democràtica, ja que és una política que va en contra dels parlaments autonòmics. El PP va convertir el Tribunal Constitucional en un tribunal contra Catalunya", critica Podemos

Sobre aquest debat el portaveu del grup parlamentari de Podemos, que serà l'encarregat de defensar el suport del seu grup a les iniciatives del PDECAT i del  PNB, assegura que "la reforma del PP va ser una involució democràtica ja que és una política que va en contra dels parlaments autonòmics. Ara hi ha força parlamentària suficient per derogar-la. El PP va convertir al Tribunal Constitucional en un tribunal contra Catalunya ".

El grup parlamentari socialista, que es va oposar en el seu dia a la reforma impulsada pel PP de manera molt crítica -el debat va suposar un dels enfrontaments més durs de la legislatura passada entre els portaveus socialista, Antonio Hernando, i el popular, Rafael Hernando , donarà suport a la reforma que suposa la tornada a l'estatus del TC anterior a la reforma popular.

Però els socialistes subscriuran únicament aquest punt de la proposició de llei del PNB, pel que serà aprovat amb els vots suficients -majoria absoluta-, ja que es tracta d'una llei orgànica. No obstant això, no donaran suport a un altre punt en el qual els nacionalistes bascos proposen eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat vigent a les reformes dels estatuts.

Des de les files socialistes consideren que d'haver estat vigent s'hagués evitat l'actuació que va tenir el TC sobre l'Estatut català després de la seva aprovació en referèndum. Aquesta norma es va eliminar en els anys vuitanta per evitar la conflictivitat amb les comunitats autònomes. En tractar-se de dues iniciatives similars, el grup socialista donarà suport a la presentada pel PNB únicament.

El grup parlamentari de Ciutadans ha anunciat el seu vot en contra a les dues proposicions de llei que, en qualsevol cas, es debatran de forma conjunta en el ple de dimarts que com és habitual en els casos d'iniciatives parlamentàries amb continguts de similars característiques.