El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, està passant de puntetes per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya que està sota el seu comandament des que el 27 d'octubre se suspengués l'autonomia mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Només un dia abans, agents de la Prefectura Superior de Policia Nacional de Catalunya s'havien plantat a la incineradora de Sant Adrià del Besòs, perquè havien rebut la xivatada que els seus companys d'Informació dels Mossos d'Esquadra estaven a punt de destruir proves rellevants sobre el referèndum de l'1 d'octubre.

D'aquesta actuació va néixer un informe que va ser filtrat des d'Interior a la premsa posant en risc fonts de la pròpia Policia Nacional, com va revelar Públic aquesta setmana, i la utilitat del qual està en dubte: ni tan sols la jutge Carmen Lamela de l'Audiència Nacional, que porta la causa de sedició contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, ho ha admès en la seva integritat, ja que la major part del material que aporten no té res a veure amb els fets que ella investiga i que es limiten a la concentració davant la Conselleria d'Economia el 20 i 21 de setembre i a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

I el que ara està deixant aquest informe és una reguitzell de preguntes sobre com segueixen actuant les clavegueres d'Interior sota el comandament o els ulls grossos del ministre Juan Ignacio Zoido, que només ha fet un punt i seguit a la política del seu predecessor, Jorge Fernández Díaz.

Com a mínim dos cops a l'any els Mossos d'Esquadra, igual que la resta dels cossos policials, es desfan de documentació que ha deixat de ser d'interès o que ja no cal guardar –com factures, després de cinc anys–. Una operació que s'ha de fer sota certs requisits, com ara que, fins i tot si la documentació s'ha triturat, ha de ser a més cremada: per això sempre s'efectua en el mateix lloc. En el cas català, la incineradora de Sant Adrià del Besòs havia donat cita a la Comissaria General d'Informació, que dirigeix ​​Manuel Castellví, per al 26 d'octubre, i simplement es va complir la cita acordada.

A aquest comandament dels Mossos, ni Zoido ni el seu delegat (en virtut del 155) com a cap del cos policial català, Juan Antonio Puigserver, li van a obrir una investigació perquè el resultat desmentiria l'objectiu incriminador de la filtració de l'informe policial: Castellví havia signat amb la necessària antelació l'ordre rutinària –i periòdica– que el 26 d'octubre es portaria una nova remesa de materials a destruir a la incineradora. Així que no se li pot imputar la intenció de destruir proves d'amagat.

"Cal demanar cita, dia i hora, i aquest procediment requereix dies, perquè es necessita una autorització administrativa, que algú doni el vistiplau, i això ho fa Castellví ... però molt de temps abans" –expliquen fonts dels Mossos a Públic–. "Estem segurs que algú va parar una trampa per jugar-se-al cos dels Mossos. No a Castellví en concret, encara que no li hagi importat que totes les sospites recaiguin sobre ell".

És a dir, no es tracta –com sostenen les consideracions inicials de l'informe policial– que els Mossos es desfessin de materials compromesos que volien amagar a corre-cuita i en vista que s'havia de proclamar la independència de Catalunya l'endemà –i que, previsiblement, el Govern de Mariano Rajoy aplicaria l'article 155–. Aquest és el veritable motiu que el ministre Zoido no obri cap investigació interna contra el comissari català d'Informació, perquè sap perfectament que l'ordre de destrucció dels documents no té cap relació amb la situació política de Catalunya en aquelles dates.

Fragment de l'informe de la Brigada Provincial d'Informació en què s'exposa l'existència de la 'xivatada' que va alertar a la Policia Nacional.

Interior tampoc investiga qui va fer la 'xivatada'

Del que sí se sorprenen les fonts consultades, tant policials com jurídiques, és del contingut de les caixes, no només heterogeni de forma inversemblant, sinó repartit en un lapse de temps llarguíssim i aparentment escollit per la seva rellevància comprometedora.

"Com pot ser, si destruïm els materials cada quatre o sis mesos, que aparegui de sobte aquest tipus de documents seleccionats del 2011 al 2018 i que estiguin a més més sense triturar prèviament?", Es pregunta un comandament intermedi dels Mossos. "Això reforça les nostres sospites que la persona que va preparar aquestes caixes va escollir materials específics perquè sabia que el 26 d'octubre s'havien de portar a la incineradora i que el comboi seria interceptat. És a dir, els que van donar l'avís eren també els autors del muntatge, i per això Interior no obre cap investigació disciplinària interna al cos dels Mossos d'Esquadra".

És la pròpia Brigada Provincial d'Informació la que reconeix en el seu informe que el fet de personar-se a la incineradora de Sant Adrià de Besòs respon a una delació i no a una ordre de la jutge de l'Audiència Nacional encarregada de la causa, Carmen Lamela. En concret l'"Ofici 3022/2017" informa que:

"El 26 d'octubre passat es va dirigir escrit número 2547 en l'àmbit de les Dilig. Prèvies 82/17 dirigit al Jutjat Central d'Instrucció número TRES, a través del servei de Guàrdia i l'oficina TEPOL, en el qual es donava compte de la localització i immobilització a la seva arribada a l'esmentada crematòria, de tres vehicles camuflats ocupats per Mossos d'Esquadra de la Comissaria General d'Informació, a l'interior dels quals transportaven 36 caixes pel que sembla amb abundant
documentació per a la seva destrucció ". És a dir, la policia els estava esperant perquè havia rebut avís previ, sense participació de la Fiscalia.

No va ser fins hores després, amb el comboi dels Mossos interceptat i bloquejat per forces policials, quan la jutge Lamela, de guàrdia aquell dia, "ordenava que es procedís immediatament a l'aprehensió dels papers i documents relacionats en el seu escrit", explica la brigada Provincial en l'informe de 395 folis repartits en dos "llibres".

A partir d'aquell moment, sense secretari judicial que certifiqui el registre i confiscació del material, els policies s'emporten les caixes a la seu de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona. Segons el relat de fets que consta en l'informe de la pròpia Policia: "El dia següent 27 d'octubre es va instruir atestat número 2.559 / 2017 de la Brigada Provincial d'Informació, en el qual es donava compte detallat del desenvolupament de la intervenció i del material intervingut. de la mateixa manera, en escrit número 2.572 del 27 d'octubre 2017, es va remetre escrit al jutjat central d'instrucció TRES en el qual se sol·licitava MANAMENT JUDICIAL per realitzar el desprecintat i obertura de les caixes, per tal de procedir a la seva anàlisi ". I no és fins al 30 d'octubre quan la jutgessa Lamela permet s'obrin aquestes caixes per a la seva anàlisi.

Les fonts d'Informació de la Policia Nacional consultades per Públic s'excusen al·legant que "no té perquè ser una persona determinada qui ens donés la informació de les caixes que els Mossos havien de portar a la incineradora. Hi ha també intervencions telefòniques autoritzades de les quals podria haver sortit aquesta informació. La nostra obligació és que quan tenim notícia de la possible comissió d'un delicte hem d'actuar, i l'ordre de la jutge va arribar quant vam posar en el seu coneixement la informació amb què treballàvem".

Però, com sabia la Policia Nacional la informació que hi havia a les caixes si no les van obrir fins al dia 30, que va ser quan la jutge Carmen Lamela va signar el manament judicial? I, si no hi ha un xivato al cos dels Mossos, com va poder la Policia Nacional escoltar una intervenció telefònica, si aquestes punxades només estaven autoritzats aquells dies a la Guàrdia Civil?

Més encara. Per què l'informe policial ha estat filtrat als mitjans sense els segells d'entrada i registre, ni el foliat del jutjat, cometent presumptament un delicte de revelació de secrets? Són les preguntes que ni Juan Ignacio Zoido ni el president del Govern central, Mariano Rajoy, volen respondre. Per aquest motiu no obren cap investigació interna ni als Mossos d'Esquadra ni a la Policia Nacional.

Si més no la jutge Carmen Lamela ho té més clar i ha decidit deixar fora del procediment que instrueix l'Audiència Nacional la major part de la informació aportada per la policia en el seu informe sobre el suposat intent de destrucció de proves dels Mossos d'Esquadra a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Un informe en el qual només s'aprecia el segell de Les clavegueres d'Interior.