Público
Público

El CIE de la Zona Franca és el que va tenir més interns el 2023, prop del 30% de tot l'Estat

Prop del 60% del mig miler de persones tancades al recinte de Barcelona l'any passat van ser posades en llibertat. És pràcticament l'únic que té dones internes, amb un total de 62

Cie de la Zona Franca de Barcelona. ACN/Laura Fíguls
Cie de la Zona Franca de Barcelona, en una imatge d'arxiu. ACN/Laura Fíguls.

El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona és el que més persones va tenir tancades el 2023 en el conjunt dels set recintes de l'Estat espanyol. Van ser 589 de les 2.085 persones del global, cosa que suposa un 28%. Pràcticament totes les dones internes van estar en aquest CIE l'any passat, 62 de les 64 (dues al de Madrid els pocs dies que va estar actiu per obres). Una d'elles havia estat víctima de tràfic d'éssers humans.

De les 561 persones que van sortir del CIE de la Zona Franca barcelonina l'any passat, 322 van ser posades en llibertat (57%) i 218 expulsades o retornades (39%). Tot plegat són dades de l'informe del Servei Jesuïta a Migrants en col·laboració amb Migra Studium i altres entitats. "L'internament és una mesura ineficaç i de molt patiment", ha advertit Josep Buades, primer autor de l'informe titulat Internament "mutejat".

A banda de ser el centre amb més persones tancades de l'Estat, el CIE de Barcelona també és el que va tenir els internaments més llargs, amb 34 dies de mitjana (27 en el conjunt estatal). Més de la meitat de les persones en aquest centre estaven internes per estada irregular, fins a 336. D'altra banda, 68 hi eren per arribar amb pastera i 58 per expulsió judicial per substituir una pena superior a un any, entre altres casuístiques.

L'informe vol posar l'accent en l'opacitat política i el silenci social que envolta els CIE. Recull que el 2023 van estar actius els centres d'Algesires, Barcelona, Las Palmas, Múrcia i València; el de Madrid durant uns pocs dies desembre després dels treballs de reforma, i el de Tenerife inactiu tot l'any per obres. 1.488 internaments tenien causa d'expulsió (71%), 557 de devolució (27%) i 40 de sortida obligatòria (2%), segons recull l'informe a partir de dades del Ministeri de l'Interior.

Una de cada tres de les 3.091 expulsions van ser executades des de CIE (919, 30%), una proporció semblant de les 597 devolucions i sortides obligatòries (201, 34%). El Servei Jesuïta a Migrants i les entitats que visiten els CIE indiquen que moltes persones tenien perfils molt complexos, en situacions de molta vulnerabilitat i amb arrelament. "L'internament és una mesura innecessària, ja que no en depèn l'eficàcia de les devolucions i expulsions. És una mesura ineficaç", ha avisat Buades.

L'únic amb dones

Els autors de l'informe també posen el focus que el CIE de la Zona Franca de Barcelona és l'únic on hi ha dones. La d'elles també és una realitat en aquest centre: "Hi ha hagut episodis en què només hi ha hagut una dona al mòdul durant dies. Creiem que aquesta situació afegeix una penositat en la situació d'internament", ha alertat José Javier Ordóñez, advocat de la fundació Migra Studium i coautor de l'informe.

Cel Far, educadora social i voluntària de visites al CIE de la Zona Franca, ha recordat els noms d'algunes persones tancades que van sol·licitar visita i algunes de les quals no va arribar a conèixer, ja que quan va rebre l'autorització per entrar al centre ja havien estat expulsades o posades, ha dit, "en relativa llibertat". També ha relatat les condicions precàries en què fan les visites i ha parlat de les vides dels interns situació de molta vulnerabilitat i "molt fràgils".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?