Público
Público

La catalana Isabel Perelló, primera presidenta del Consell General del Poder Judicial

La magistrada, alineada amb el bloc progressista, ha obtingut 16 vots davant dels quatre de l'altra candidata, Ana Ferrer

Isabel Perelló, magistrada de la Sala Tercera del Supremo, primera mujer en presidir el Alto Tribunal y el CGPJ
La jutgessa Isabel Perelló. CGPJ

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha triat la magistrada catalana Isabel Perelló com a primera presidenta de la institució, amb 16 vots a favor; mentre que l'altra candidata, Ana Ferrer, n'ha obtingut únicament quatre. D'aquesta manera, Perelló es converteix en la primera dona que presideix el Tribunal Suprem i el CGPJ, des que l'òrgan de govern dels jutges es va constituir, el 1980, i des que existeix l'Alt Tribunal (1812).

Nascuda a Sabadell el 1958, és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des del 2009 i ha ocupat destinacions al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l'audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L'elecció s'ha desencallat aquest dimarts després que en el ple de dilluns cap dels set candidats proposats, entre els quals es trobava Ferrer, va obtenir la majoria necessària. Han estat necessàries cinc reunions perquè els deu vocals progressistes i els altres deu conservadors es posessin d'acord, a dos dies de la inauguració de l'any judicial.

Perelló és considerada de perfil progressista i és membre de l'associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD). Va ser designada magistrada de la Sala contenciosa administrativa el 2009. Des del 1991 és magistrada especialista del contenciós-administratiu; ha servit en la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia amb seu a Sevilla (1991-1992) i en la de l'Audiència Nacional (1993-1994 i 2001-2009). També ha estat lletrada en el Tribunal Constitucional (1994-2001).

Com a magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha dictat
sentències relacionades amb instal·lacions d'energies renovables, regulació elèctrica, òrgans reguladors, contractes administratius i seguretat social, entre altres.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?