La militància del PSC de Badalona va aprovar dissabte passat tirar endavant una moció de censura contra l'alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater, amb el suport del PP i C's. La moció s'ha de registrar com a molt tard dijous, dia que conclou el termini per presentar un candidat alternatiu a l'alcaldia després que el 7 de maig l'actual govern municipal –format per Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA– perdés la moció de confiança per aprovar els pressupostos de la ciutat d'enguany. Si no hi ha una sorpresa d'última hora, el nou alcalde de la ciutat serà el líder del PSC, Àlex Pastor, malgrat que el seu grup només compta amb tres regidors al ple, mentre que el PP de Xavier García Albiol, primer edil durant l'anterior mandat, en suma deu. El PP, però, ha decidit acceptar l'alcaldia de Pastor simplement per fer fora Sabater.

L'argumentari del PSC és que el govern de Sabater ha incomplert l'acord que va signar amb els socialistes el 2015 –el partit va votar aleshores a favor de la investidura de la líder de Guanyem Badalona en Comú–, però la realitat és que la ruptura es produeix fonamentalment  pel suport d'una part del govern municipal –bàsicament, Guanyem Badalona en Comú i ERC– al procés independentista. El 2015, Pastor havia subratllat que mai pactarien amb el PP, paraules que actualment contrasten amb una actuació que es culminarà pocs dies després que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, hagi fet fora de la Moncloa Mariano Rajoy justament a través d'una moció de censura. Resta el dubte de veure quina serà l'actuació del govern del PSC, si finalment es confirma. Si bé la transformació radical promesa durant la campanya per les forces del govern s'ha quedat a mig camí, és evident que la seva gestió no té res a veure amb la que va fer un Xavier García Albiol que, gràcies als 10 regidors del PP, tindrà tota la força per marcar la política d'Àlex Pastor. Resumim en cinc aspectes el que ha suposat l'alcaldia de Dolors Sabater.

Les polítiques socials, al centre

Entre d'altres qüestions, l'alcaldia de Xavier García Albiol va estar marcada per les retallades en els serveis socials municipals, una qüestió que s'ha revertit durant els tres anys de govern de Dolors Sabater. La partida pressupostària destinada a drets socials, com ara el dret a l'habitatge o la pobresa energètica, ha crescut un 35% des del 2015. Si bé, moviments socials com la PAH o la Plataforma d'Afectats per la Crisi (PAC) consideren que l'actuació municipal ha estat insuficient en aquest àmbit, la realitat és que el contrast amb l'era Albiol en aquest àmbit és notable. Per exemple, a l'inici del mandat el parc públic d'habitatges de l'Ajuntament de Badalona tot just sumava tres pisos, una xifra que ha augmentat amb la compra de diversos immobles i que ho ha de fer més els propers anys quan es culminin les promocions d'habitatge públic que s'han posat en marxa durant aquest mandat.

Paral·lelament, el Consistori va aprovar el 2016 una taxa als pisos buits de grans tenidors, però el gener d'enguany el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar-la. Aquesta era una de les mesures incloses al Compromís per l'habitatge, el pla per combatre l'emergència habitacional que el govern local va aprovar el 2016. Fa unes mesos, i conjuntament amb l'Ajuntament de Sabadell, Badalona ha reclamat recentment a la Generalitat que impulsi una llei d'arrendaments urbans (LAU) catalana, per intentar contrarestar l'increment desaforat del preu dels lloguers.

Reducció del deute i remunicipalitzacions a l'agenda

El deute de la ciutat s'ha reduït un 22%, situant-se en 80,5 milions d'euros a tancament del 2017, el que situa en un dels nivells més baixos entre els consistoris de les localitats més poblades del Principat. Lluny del catastrofisme que anunciava la dreta, la gestió econòmica ha aconseguit reduir deute i, alhora, augmentar inversió social, per exemple invertint en equipaments i habitatge públic part del superàvit municipal. També s'han introduït criteris socials en els processos de licitació dels contractes públics i s'ha impulsat l'economia social i solidària, si bé és cert que la transformació econòmica no s'ha culminat, limitada per normatives contràries com la Llei Montoro, que estableix el sostre de despesa que poden assumir les administracions i fixa com a prioritari el pagament del deute en cas que creixin els ingressos per sobre del previst.

Una altra de les qüestions en les que no s'ha avançat gaire és en les remunicipalitzacions, si bé en aquest àmbit el gran canvi és que s'ha posat clarament sobre l'agenda política i ja és ben vist per una part important de la ciutadania. El que s'ha pogut fer és recuperar la gestió directa del poliesportiu de Montigalà i s'ha aprovat una moció a favor de remunicipalitzar l'aigua, però com passa a Barcelona s'està a l'espera que el Tribunal Suprem confirmi l'anul·lació de la concessió a l'empresa mixta público-privada –formada per Agbar, Criteria i l'AMB– que gestiona el servei a bona part dels municipis metropolitans. Des del gener, Badalona forma part de l' Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l’Aigua (AMAP), que es dedica a difondre i promoure la gestió íntegrament pública de l’aigua i oferir suport als ajuntaments que vulguin treballar per assolir aquest objectiu. Entre els integrants també hi ha els ajuntaments de Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Barcelona.

Aposta feminista

El gir feminista en la política municipals és un dels segells de l'era Sabater. Entre d'altres qüestions, ja a l'inici del mandat el seu govern va refer el circuit d'atenció a les dones víctimes de violència masclista, a banda d'augmentar les subvencions per a l'atenció i la formació en aquest àmbit. Un dels assumptes pendents és l'aprovació del pla d'Igualtat, que tot just s'estava culminant. L'alcaldessa va ser dels càrrecs institucionals que va donar suport total a la vaga feminista del 8 de març.

Dissolució de la unitat antiavalots

Quan tot just arrencava l'estiu de 2015, només dues setmanes després d'iniciar el mandat, el govern local va dissoldre la Unitat Omega, el cos antiavalots de la policia local que havia creat l'executiu del PSC i que García Albiol havia convertit, directament, en una "unitat repressora", segons havien denunciat els moviments socials de la ciutat. L'aposta per una policia de proximitat ha tingut èxit si s'observa l'Enquesta de Serveis Municipals que el consistori va publicar aquest 2018. Si fa dos anys, el 36,3% dels badalonins considerava que la seguretat ciutadana, l'incivisme i qüestions vinculades a la convivència eren el principal problema de la ciutat, enguany el percentatge ha caigut al 24,1%.

Impuls de la participació

La participació ciutadana és un altre àmbit on la gestió del govern de Sabater s'ha allunyat radicalment del que es feia durant l'alcaldia de Xavier García Albiol, en què la qüestió pràcticament no existia. El principal projecte desenvolupat fins ara han estat els pressupostos participatius, en els quals durant el 2016, i a través d'un procés participatiu, els veïns de la ciutat van poder decidir a què es destinaven 14 milions d'inversió. També s'ha activat la plataforma Decidim Badalona, a través de la qual es fomenten precisament els processos participatius. El moviment veïnat, però, lamenta que no s'hagi convocat el consell ciutadà,i des del govern s'admet que el volum de persones que s'impliquen en els processos participatius encara és molt baix.