El grup Catalunya 2022, format per una trentena d'acadèmics i professionals, han exposat aquest dijous al Govern una norantena de propostes estratègiques per millorar l'economia, el sector públic i els drets socials del territori. Coordinats per l'antropolòleg i especialista en transformació digital Genís Roca i l'actual consellera d'Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, que formava part d'aquest comitè quan encara no formava part de l'executiu català, han presentat aquest dijous l'informe "RESET Crida per reactivar el país".

Aquesta anàlisi, que proposa noranta mesures concretes per "reactivar el país" després de la crisi del coronavirus, l'han entregat els coordinadors al president Pere Aragonès. A l'acte també hi ha assistit  l’expresident de la Generalitat Quim Torra, qui va encarregar l’informe al grup d’experts. Segons han explicat, abans de publicar l'informe van parlar "amb centenars de persones i entitats", i es va fer una crida a la ciutadania que va permetre rebre més de 1.400 propostes d’accions concretes. A continuació, recollim les mesures més destacades del text.

1. Una societat justa, apoderada i capaç

En aquest apartat es demana a l'administració dignificar la vida de les persones des de diferents accions i de manera integral, centrant-se en quatre apartats principals: fomentar l'habitatge digne, assequible i sostenible, la transformació de l'accés a l'educació i a la cultura, i la creació d'un sistema integral d'atenció i cura de les persones.

Per aconseguir aquestes metes, el grup planteja accions com crear un Pla de xoc territorial per a l'habitatge assequible que permeti que d'aquí a 10 anys el 10% de l'habitatge sigui públic -ara tot just és l'1,5%- o crear contractes laborals dignes per a les treballadores de la llar o que cuiden de persones dependents. També reclamen impulsar un Pla nacional contra la violència masclista "que posi al centre d'atenció la dona i que permeti avaluar el grau d'implementació i l'eficiència dels circuits existents".

En l'àmbit de l'educació, el pla aposta per la digitalització i augmentar l'autonomia dels centres educatius, així com garantir una escolarització equilibrada i universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle a través de beques o prestacions en el cas de les famílies que més ho necessitin.

2. Una economia competitiva basada en el talent i la innovació

Com bé assenyalen a l'informe, la crisi de la Covid-19 ha estat un xoc tant a nivell econòmic com social, la qual ha posat en risc tan empreses com les famílies. Per evitar tornar a aquesta situació, els experts asseguren que Catalunya ha de fer un canvi de model econòmic, on s'ha d'apostar per una producció i activitat econòmiques pròpies, on també es doni incentius a la ciutadania perquè aposti per les energies renovables i els productes que es puguin generar des del territori, per així assolir la sobirania en energia i alimentació.

En aquest sentit, el primer objectiu que es marquen és innovar en el sectors tradicionals, i proposen crear un grup interdisciplinari i permanent per innovar en regulació en camps clau per a la modernització del país, així com dissenyar un pla d'acció per a l'economia circular. D'altra banda, també incideixen en revisar, desenvolupar i innovar en fiscalitat. Per fer-ho, asseguren que caldria simplificar la tributació dels autònoms, o impulsar el suport fiscal a la creació d'empreses en sectors vulnerables o incipients, revisant la fiscalitat aplicable a les cooperatives a fi de permetre el desenvolupament efectiu de noves fórmules.

Pel que fa assolir la sobirania energètica i alimentària, proposen apostar per l'energia sostenible km.0 promovent un estudi tècnic que determini en sis mesos la millor adequació de cada tipus de font d'energia als diferents territoris i sectors, a més de donar ajudes, incentius fiscals i suport per aconseguir la sobirania energètica als habitatges familiars. L'ultim objectiu en aquest àmbit és "fer un país de ciència i dades", i per aconseguir-ho proposen, entre altres mesures, convertir l'institut d'Estadística de Catalunya en el centre neuràlgic que centralitzi tota la informació del país i crear la figura del responsable de dades per territoris i sectors.

3. Un sector públic reformat, àgil i tractor

Per als creadors de l'informe, "l'administració pública catalana té molt ben diagnosticades les principals dificultats que enfronta, així com les possibles reformes que caldria portar a terme", però remarca que els canvis no s'acaben d'implementar, el que va en detriment de la qualitat de l'administració. Tot i això, assenyala que davant d'un canvi generacional que s'introduirà al sector públic s'obra una finestra d'oportunitat per renovar el model. Per aprofitar aquesta transformació, que anuncien que es donarà en els anys vinents, reclamen redefinir el concepte de treball adscrit a l'administració i que hi hagi més mobilitat: que es treballi per projectes creant equips interdisciplinaris que treballin per projectes durant un temps determinat.

Així mateix, també demanen regular la precarietat laboral dels interins, creant un sistema que no abusi d'aquesta figura i reubiqui adequadament tot el personal que es troba en aquesta situació en els propers cinc anys. D'altra banda, demanen crear un nou model per escollir els alts càrrecs i que s'estableixi un sistema d'accés que garanteixi" professionalitat i el rigor". En aquest sentit, que tots els càrrecs entre el rang de conseller i director general inclòs es modifiquen quan canvia el partit que governa la institució.

Pel que fa a la vertebració del territori, reclamen nous sistemes de finançament de l'ad­ministració local, la coordinació dels plans territorials i un pla especial per a micropobles, però també un gran pacte forestal que fomenti l'economia verda i un pacte blau per a la conservació i explotació sostenible de la costa catalana. Per aconseguir-ho, reclamen garantir l'accés a la connectivitat amb fibra a tot Catalunya, així com l'accés universal a internet com a símbol d'igualtat, amb la finalitat d'erradicar la pobresa digital.