Público
Público

Albert Serra guanya la Concha d'Or a Sant Sebastià amb el polèmic documental sobre la tauromàquia 'Tardes de soledad'

Les coproduccions catalanes 'Los destellos' i 'El llanto' marxen del festival amb una Concha de Plata

El director Albert Serra durant una entrevista des de Sant Sebastià.
El director Albert Serra durant una entrevista des de Sant Sebastià. Violeta Gumà / ACN

Albert Serra ha capitalitzat el seu debut a la secció oficial de Sant Sebastià recollint la Concha d'Or pel documental sobre la tauromàquia Tardes de soledad. El director banyolí capeja així les crítiques prèvies marxant de Donostia per la porta gran, amb un film que acompanya el torero Andrés Roca Rey en una quinzena de corrides dins i fora de la plaça. El director suma una tercera Concha d'Or per a un director català, després del doblet d'Isaki Lacuesta amb Los pasos dobles l'any 2011 i Entre dos aguas el 2018. La coproducció catalana Los destellos ha guanyat la Concha de Plata a millor protagonista per Patricia López Arnáiz i la també coproducció catalana El llanto la de millor direcció exaquo per Pedro Martín Calero.

Fidel a la consigna que s'autoimposa d'evitar treballar amb actors professionals, Albert Serra ha trobat un nou filó amb el documental. Tardes de soledad és una aproximació en forma de retrat d'una de les estrelles del toreig actuals, Andrés Roca Rey, ídol de masses que arrasa a la plaça i a la taquilla.

El llargmetratge ofereix a l'espectador durant dues hores un angle inèdit de la tauromàquia, amb imatges de les actuacions de Roca Rey -amb plans explícits de l'animal ferit i ja mort-, escenes a les diverses habitacions d'hotel mentre el torero es prepara per actuar i durant els trasllats amb furgoneta amb tot l'equip, rodats durant tres anys.

Aporta un "ampli espai per jutjar, i perquè permet reflexionar sobre els límits de la creació artística, la por i la brutalitat, i sobre la tradició i la masculinitat"

En recollir la Concha d'Or, el cineasta ha agraït al torero protagonista i el seu equip l'accés que els permetessin la proximitat necessària per gravar el documental. "Ens atansem a un grau d'intimitat a gent que és singular. Gràcies a ells, la pel·lícula existeix i té un punt de vista genuí que no es troba en tantes altres pel·lícules", ha precisat Serra.

El jurat del certamen, presidit per Jaoine Camborda, ha destacat el "poder artístic" de Tardes de soledad, que aporta un "ampli espai per jutjar, i perquè permet reflexionar sobre els límits de la creació artística, la por i la brutalitat, i sobre la tradició i la masculinitat".

Les corrides amb "un punt de fantasia"

Segons Albert Serra, el documental afegeix un "punt de fantasia" de les corrides per portar-les a un univers "més potent" que ser testimoni de la realitat

Segons va explicar Albert Serra en una entrevista a l'ACN, el documental afegeix un "punt de fantasia" de les corrides per portar-les a un univers "més potent" que ser testimoni de la realitat. S'endinsa, així, en una temàtica "controvertida", com ell mateix la definia dilluns en una entrevista amb l'ACN, per reflexionar sobre el desafiament i l'experiència íntima que suposa per al torero actuar a una plaça i que Albert Serra entreveu com un desafiament estètic. El nou punt de vista sobre la tauromàquia crea, per Serra, una atmosfera que t'obliga a "sentir i entendre alguna cosa més".

Entre altres reconeixements, el director català ha guanyat un César per Pacifiction l'any passat i la distinció Un Certain Regard per Liberté el 2019. Les seves pel·lícules han estat nominades a festivals internacionals de primer nivell, com Canes o Locarno.

Pilar Palomero repeteix distinció

La directora Pilar Palomero, que participava per segon cop a la secció oficial amb el seu llargmetratge Los destellos, ha marxat de la gala amb el mateix guardó que ja va rebre en el seu debut fa dos anys. El 2022 va ser la jove Carla Quílez que va recollir la Concha de Plata a la millor interpretació per La maternal.

La nova proposta de Palomero és una adaptació de la novel·la Un cor massa gran (Periscopi), de l'escriptora basca Eider Rodríguez, que reflexiona sobre la complexitat de les relacions humanes, el dol i la pèrdua. La narració se centra en la Isabel (Patricia López Arnaiz), la vida de la qual canvia el dia que la seva filla Madalen li demana que visiti el Ramon (Antonio de la Torre), el seu pare i exmarit de la protagonista, que encarna Patricia López Arnaiz. Després d'anys sense veure'l, Isabel reprèn el contacte amb algú a qui ja veu com un desconegut. Amb els dies, retornen els ressentiments que creia que estaven superats i, alhora, en sorgeixen de nous. "El recordatori de la finitud ens fa present el miracle de ser aquí", ha afirmat López Arnaiz en recollir la Concha de Plata, un guardó que ha dedicat a la directora del film.

De la seva banda, Pedro Martín-Calero ha celebrat el premi a la seva òpera prima i ha recordat que la pel·lícula també és argentina. El film parla de la violència masclista, que veu com una missió col·lectiva.

El documental Mugaritz. Sin pan ni postre, l'homenatge de Paco Plaza al restaurant de Andoni Luis Aduriz ha guanyat el Premi Culinary Zinema. El Premi Horizontes Latinos ha estat per El jockey, protagonitzada per Úrsula Corberó i dirigida per l'argentí Luis Ortega.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?