Trias aposta per privatitzar serveis de l’ajuntament

"I jo lideraré aquest camí." Enfortit per les enquestes que el posen per davant de Jordi Hereu i disposat a qualsevol pacte, Xavier Trias ja es veu alcalde d'aquí un any. Ho va reconèixer ahir davant el selecte auditori del Cercle Financer, on va presentar les seves senyes d'identitat, que passen per combatre la crisi i potenciar l'activitat privada al sí de l'ajuntament. Trias, com Mas a la Generalitat, aposta també per crear un govern municipal "amb els millors, sense distincions polítiques", incloent-hi "gent que prové del sector privat, amb experiència, disposada a treballar per Barcelona". La millor carta de presentació per a un auditori format per directius i empresaris.

El candidat convergent va intentar donar ahir l'estocada a Hereu, aprofitant que encara fumeja la desfeta de la Diagonal. No va obviar els tres milions que va costar la consulta, "la manera com es va organitzar tot, la mala imatge que s'ha donat, l'engany de l'alcalde dient que havia votat...". En definitiva, que l'alcalde no va sortir gaire ben parat en el discurs del candidat, que va aprofitar fins i tot per lloar altres primers regidors socialistes, com Narcís Serra i Pasqual Maragall, per "la claredat diàfana" dels seus objectius i les seves idees. Després d'ells, "la confusió ha estat dramàtica", va assenyalar.

I va ser així com Trias va presentar la que, fins ara, és la seva alternativa, basada "en un nou lideratge, un nou estil d'ajuntament i d'alcaldia", en què tindrà molt de valor l'associació público-privada, tal com va fer en la seva etapa com a conseller de Sanitat. "Tot el que pot fer la societat civil, ho ha de fer ella, però ha de prendre la iniciativa", va assegurar Trias ahir, després que l'hi preguntessin. Fins i tot va dir que la inspecció als comerços podria quedar en mans dels mateixos comerciants, amb la supervisió posterior del consistori.

Un dels camins ensenyats per Trias per lluitar contra la crisi i la falta de recursos: aplicar un pla d'estalvi i d'austeritat i aprimar tant com pugui l'estructura de l'ajuntament. L'encara candidat convergent va lamentar que Hereu no hagi lluitat per desenvolupar la Carta de Barcelona en el seu vessant financer, que determina una cistella d'impostos i una participació en l'IVA. Ara, es va queixar, el Consistori també té el problema de veure el seu pressupost tutelat per reduir el dèficit que afecta el conjunt de les administracions públiques, amb un pla que es prolongarà fins al 2012.

Hi ha dos projectes socialistes als quals Xavier Trias va voler donar el seu suport, però no tal com estan configurats ara. Un, la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 2022, juntament amb altres municipis implicats i els consells comarcals del Pirineu. L'altra aposta és la de la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest cas, va criticar la manera com el tripartit autonòmic ha posat en marxa la llei de creació i la disposició de l'alcalde Hereu perquè no sigui l'alcalde de Barcelona qui presideixi la nova entitat. Xavier Trias està convençut que l'ens serà útil sempre que no es configuri com un contrapoder a la Generalitat i neixi amb els recursos necessaris per garantir els serveis que haurà de prestar.